Esquerra, l¡¯eterna frontissa

Entre els vells costums que s¡¯han perdut a Catalunya els darrers 10 anys en figura un que abans era molt apreciat, el d¡¯ordenar els resultats dels sondejos electorals a partir de l¡¯eix dreta-esquerra. Es donava un cop d¡¯ull al semicercle amb els formatgets de colors de mida proporcional a la previsi¨® per a cada partit i de seguida es captava si els que superaven la meitat eren els de la dreta o els de l¡¯esquerra. Ara no ¨¦s aix¨ª, ara els gr¨¤fics es fan sobre l¡¯eix independentista-no independentista. All¨° d¡¯abans sembla que ja no compti.

No ¨¦s aix¨ª, ¨¦s evident. L¡¯altre eix continua sent important. En el sondeig d¡¯octubre del CEO sobre intenci¨® de vot, el que salta a la vista ¨¦s una majoria independentista formada per tres partits, (ERC, JxCat i la CUP). Amb la suma de tots tres s¡¯obt¨¦ una forquilla de 72 a 75 escons, superior a la majoria absoluta, que ¨¦s de 68. Continu?tat assegurada, doncs. Per¨° si les dades del sondeig s¡¯ordenen com es feia abans de la pujada de la febre independentista, ¨¦s a dir, en l¡¯eix esquerra-dreta, el que el sondeig indica ¨¦s una clara inclinaci¨® de l¡¯electorat cap a l¡¯esquerra. La suma de les quatre forces pol¨ªtiques que es reclamen d¡¯esquerra (ERC, PSC, Comuns i la CUP) mostra una forquilla de 73 a 77 escons. Aix¨° ¨¦s el que, d¡¯altra banda, han estat indicant altres sondejos des de fa m¨¦s d¡¯un any.

Si les dades del sondeig s¡¯ordenen com es feia abans de la pujada de la febre independentista, ¨¦s a dir, en l¡¯eix esquerra-dreta, hi ha una clara inclinaci¨® de l¡¯electorat cap a l¡¯esquerra

No ¨¦s f¨¤cil imaginar com podria forjar-se una majoria parlament¨¤ria formada per aquestes esquerres. Una majoria que inclogu¨¦s els socialistes i la CUP, per exemple, sembla impossible, ja que es tracta de la mateixa CUP que al Congr¨¦s dels Diputats desqualifica un dia s¨ª i l¡¯altre tamb¨¦ el Govern de coalici¨® del PSOE i Podem presidit per Pedro S¨¢nchez i la fr¨¤gil majoria multipartidista que el va investir. La dificultat creix si a aquestes dues forces cal sumar-hi ERC i els Comuns d¡¯Ada Colau, els dos partits que el 2019 van ser incapa?os de negociar una majoria a l¡¯Ajuntament de Barcelona.

La perspectiva que les eleccions del 14 de febrer facin aflorar un Parlament amb dues possibles majories diferents ¨¦s el que provoca el nerviosisme que s¡¯ha apoderat de Junts per Catalunya. Esquerra Republicana es perfila com a decisiva per inclinar la balan?a postelectoral cap una o altra opci¨® a l¡¯hora de formar el nou govern. Ser¨¤ amb majoria independentista o amb majoria d¡¯esquerres. Totes dues a la vegada no ho poden ser. Si les matem¨¤tiques electorals s¨®n les que apunten els sondejos, Oriol Junqueras i els seus tindran la clau de dos possibles governs i hauran de decidir quina porta obren.

No seria la primera vegada que aix¨° passa. Una situaci¨® d¡¯aquest tipus ja es va viure el 2003, quan les eleccions al Parlament van donar la possibilitat de formar una majoria d¡¯esquerres amb 72 escons, composta per PSC, ERC i ICV, i una altra de nacionalista, amb 69 escons, formada per CiU i ERC. La clau, que llavors estava en mans de Josep-Llu¨ªs Carod-Rovira, va obrir la porta al Govern de Pasqual Maragall. ?s la mateixa clau que ara sembla que est¨¤ a punt de caure a les mans d¡¯Oriol Junqueras.

Per¨° aquest no ¨¦s l¡¯¨²nic antecedent hist¨°ric d¡¯ERC com a partit frontissa. Les eleccions al Parlament del 1980, les primeres despr¨¦s de la dictadura, van donar tamb¨¦ una possible majoria d¡¯esquerres, integrada pel PSC, el PSUC i ERC, i una altra de centredreta, amb CiU, UCD i ERC. Dirigits per Heribert Barrera, els republicans van escollir llavors sumar-se a la majoria de dretes. Aix¨ª van comen?ar els 23 anys de pujolisme.

Aqu¨ª tothom sap sumar i restar, per¨° del que ning¨² pot estar segur ¨¦s de saber qu¨¨ decidir¨¤ Esquerra Republicana quan tingui la clau del Govern a la m¨¤

Per si tot plegat fos poc, Esquerra, l¡¯eterna frontissa, ¨¦s tamb¨¦ el partit que el juny del 2019 va fer caure el primer Govern de Pedro S¨¢nchez, a qui havia donat suport en la moci¨® de censura contra el conservador Mariano Rajoy, despr¨¦s de negar-li els vots al Congr¨¦s per aprovar els Pressupostos Generals d¡¯Espanya. Per¨° ¨¦s el mateix partit que poc despr¨¦s, el desembre d¡¯aquell mateix any, va donar suport per segon cop a la investidura de S¨¢nchez, aquesta vegada en alian?a amb Podem.

El nerviosisme de Junts per Catalunya s¡¯est¨¦n entre els socialistes i els Comuns, perqu¨¨ aqu¨ª tothom sap sumar i restar, per¨° del que ning¨² pot estar segur ¨¦s de saber qu¨¨ decidir¨¤ Esquerra Republicana quan tingui la clau del Govern a la m¨¤. Junqueras va escriure fa uns mesos: ¡°Continuarem, per tant, amb la pol¨ªtica d¡¯aliances dels ¨²ltims anys¡± (Tornarem a v¨¨ncer, p¨¤gina 69). ?s a dir, la mateixa que s¡¯ha passat tota la legislatura de picabaralla en picabaralla.