El desgavell

La segona onada de la pand¨¨mia amena?a amb elevar el desconcert a m¨¤xima categoria: els ciutadans han viscut un retorn a la mal anomenada normalitat i ha resultat que tot plegat era un espectre. I en constatar que tornaven a perdre el control de les seves vides per ordre administrativa, han anat creixent el malestar i la indignaci¨®. El Govern catal¨¤ en les ¨²ltimes setmanes ha ofert un lamentable espectacle de desuni¨®, desconfian?a entre partits, rivalitats personals, i por de la irritaci¨® creixent d¡¯una part de les classes mitjanes, ¨¦s a dir, de gent de l¡¯espai social propi del seu electorat.

En constatar els ciutadans que tornaven a perdre el control de les seves vides per ordre administrativa, han anat creixent el malestar i la indignaci¨®

Si en la primera pand¨¨mia Torra va buscar la cohesi¨® de grup utilitzant el Govern espanyol com a culpable de tots els mals en una estrat¨¨gia reactiva que consistia a apostar sempre pel contrari que Madrid, ara la baralla s¡¯ha instal¡¤lat a l¡¯interior de la coalici¨® de govern i la pugna de deslleialtats entre les conselleries segons el color de cadascuna. Fins i tot quan s¨®n del mateix ram, per¨° de diferent partit, com hem vist amb els petits assalts del conseller d¡¯Empresa, Ramon Tremosa, al vicepresident Pere Aragon¨¨s, tots dos amb aspiracions de presidenciables. En suma, un espectacle gens edificant en un moment convuls com aquest. L¡¯apel¡¤laci¨® a la prioritat absoluta de la salut per justificar decisions impopulars no resulta gaire cre?ble davant d¡¯aquesta resurrecci¨® del costat m¨¦s miserable de la pol¨ªtica: aparta't, que ja m¡¯hi poso jo. Naturalment hi ha una lectura f¨¤cil: tenim unes eleccions a la vista i els partits que formen el Govern comparteixen el mateix electorat, o sigui que els seus vots els guanyen a costa dels companys de govern. Si, a m¨¦s, el trofeu ¨¦s la presid¨¨ncia de la Generalitat, ¨¦s a dir, guanyar la iniciativa per als propers anys, la baralla surt inevitablement a la llum.

Per¨° tot i que aquesta explicaci¨® ¨¦s certa, no ¨¦s suficient. Hi ha altres factors que afavoreixen aquesta indecorosa baralla, a la qual em temo que una part dels protagonistes hi han arribat gaireb¨¦ sense adonar-se¡¯n. Una de les causes, per descomptat, ha estat la decisi¨® de Torra d¡¯allargar l¡¯agonia d¡¯un Govern que ja se sabia tocat, despr¨¦s d¡¯haver anunciat eleccions a principis d¡¯any. Una pr¨°rroga que es va allargar encara m¨¦s despr¨¦s de l¡¯infantil episodi de la pancarta, que el va portar a sortir de la presid¨¨ncia.

El fet mateix que Pere Aragon¨¨s no hagi assumit formalment la presid¨¨ncia indica que l¡¯independentisme continua presoner de les seves in¨¨rcies

Per¨° les causes de fons d¡¯aquesta crisi es troben en l¡¯impasse al qual s¡¯ha arribat despr¨¦s de tres anys de ressaca de la tardor del 2017. La reiterada crida a la implementaci¨® del mandat de l¡¯1 d¡¯octubre i l¡¯autodeterminaci¨® ha servit en aquest per¨ªode per apagar els focs, per¨° aquest temps ja ha passat. Les paraules m¨¤giques no nom¨¦s ja no serveixen per dissimular la realitat d¡¯una crisi sanit¨¤ria, econ¨°mica, social, educativa i, per descomptat, pol¨ªtica, sin¨® que m¨¦s aviat poden acabar sent un factor d¡¯escarni. Per la qual cosa ¨¦s inevitable que sorgeixi tot all¨° que la gran promesa pretenia amagar: les difer¨¨ncies d¡¯interessos entre uns grups i altres, que ja han servit per dividir l¡¯espai de Junts; la por d¡¯espantar les clienteles de cadasc¨²; les difer¨¨ncies ideol¨°giques (que s¡¯han fet paleses per exemple en la votaci¨® de la llei Cela¨¢ d¡¯educaci¨®); les rivalitats personals, i el buit de lideratge. La generaci¨® del 2017, uns a la pres¨®, altres a l¡¯exili, es va allunyant, per¨° el seu relleu no arriba per cert temor reverencial que ning¨² ha gosat trencar. El fet mateix que Pere Aragon¨¨s no hagi assumit formalment la presid¨¨ncia que Torra ha deixat vacant ¨¦s un s¨ªmptoma que els temps han canviat per¨° l¡¯independentisme continua presoner de les seves in¨¨rcies. I el desgavell d¡¯aquests dies no ¨¦s ali¨¨ al fet que ning¨² ocupi la peanya presidencial: falta al comandament alg¨² a qui se li reconegui que davant de qualsevol desavinen?a t¨¦ l¡¯¨²ltima paraula.

No ¨¦s, per tant, una crisi conjuntural, tot i que s¨ª que expressa l¡¯enorme desgast dels qui han bregat amb aquest moment enrevessat en qu¨¨ la pand¨¨mia s¡¯ha colat en la fase de descompressi¨® del proc¨¦s. Quan lobbies i sectors econ¨°mics han comen?at a mobilitzar-se perqu¨¨ la situaci¨® s¡¯apropa al l¨ªmit, el Govern ha quedat desbordat. I s¡¯ha posat en evid¨¨ncia que hi ha difer¨¨ncies sensibles en els interessos de cada part. I que els partits (i els seus electors) no nom¨¦s viuen de la independ¨¨ncia.