Menjar com el comissari Maigret

La pregunta m¨¦s habitual que formula al llarg de les seves investigacions el corpulent, astut i compassiu comissari Maigret ¨¦s ¡°Qu¨¨ mengem?¡±. I fins i tot el que ensuma a les cuines li proporciona en m¨¦s d'una ocasi¨® pistes per resoldre un cas. ?s golafre. No ¨¦s culpa seva. D'una banda, hi ha la destresa de la seva dona, Louise Leonard, que, per la seva ascend¨¨ncia alsaciana, li permet dominar tant el receptari franc¨¨s com el belga; de l'altra, la condici¨® de particular gormand del seu creador, Georges Simenon: els coneixedors de la complexa biografia del gran escriptor belga detecten f¨¤cilment com traspassa a la seva criatura els gustos gastron¨°mics m¨¦s ¨ªntims.

Maigret compra en una ocasi¨® en una papereria ¨Cper fer caure les barreres de la propiet¨¤ria, a qui vol extreure informaci¨®¨C dues grans llibretes de cobertes vermelles; la Louise en destinar¨¤ una a enganxar els retalls de premsa dedicats als casos del seu marit; l'altra, a anotar receptes de cuina, especialment de plats que li han agradat a Maigret quan els ha menjat als barris i pobles que transita durant les seves investigacions. Atzarosament o no, tamb¨¦ s¨®n vermelles les cobertes de Simenon i Maigret s¡¯entaulen, de Robert J. Courtine, qui va ser gran cr¨ªtic gastron¨°mic de Le Monde i amic de l'escriptor, que fa un recull dels plaers que van experimentar a la taula el creador i la criatura, a m¨¦s de recopilar 89 receptes de plats, cuinats principalment per la senyora Maigret, que apareixen en les 103 obres que protagonitza un dels policies m¨¦s carism¨¤tics de la literatura universal. Una del¨ªcia que ara edita en catal¨¤ Vibop Edicions.

M¨¢s informaci¨®n

La novel¡¤la negra ens obre la gana

Camarasa: ¡°En aquest pa¨ªs hi ha un problema de conviv¨¨ncia perqu¨¨ Agatha Christie va guanyar Simenon¡±

Banda criminal molt perillosa a la BCNegra

Es fa dif¨ªcil distingir a qui responen les actituds i el paladar, si a Simenon o a Maigret. Aix¨ª, no ¨¦s d'estranyar que des de la seva primera aparici¨® a Pietr, el let¨® (1931) Maigret estigui sempre amb el nas a dos llocs: en un cas i en el que surt de la cuina dom¨¨stica. ?s el que passava a casa del mateix Simenon de petit: ¡°La sopa del migdia bullia ja des de les set del mat¨ª, coent-se durant hores a foc lent¡±, evocava l'escriptor, que de nen acompanyava la seva mare al mercat a comprar productes frescos; tamb¨¦ ¨¦s assidu d'aquests llocs el comissari. De pare val¨® i mare flamenca, Simenon va menjar el millor de tots dos mons, un passeig de les cabanyes als palaus gustatius: bistec com ¡°soles de sabata¡±, moltes patates fregides (almenys, tres vegades a la setmana), no menys musclos a la marinera i una mica de verd (nom¨¦s els p¨¨sols se salvaven) eren les refer¨¨ncies i peticions del progenitor; els estofats i qualsevol plat que requer¨ªs xup-xup venia per la via materna.

Quan el 1922, amb 19 anys, el que va ser alumne jesu?ta, llibreter i periodista de La Gazzette de Li¨¨ge va decidir anar a viure a Par¨ªs, va intentar mantenir el senzill per¨° bon menjar. No li va ser f¨¤cil: com que els diners no li arribaven, l'estudi que va llogar no tenia cuina i el camembert amb pa es va convertir sovint en el plat del dia; de vegades, li podia la nost¨¤lgia i s'escalfava amb un fog¨® alguns budells i menuts, motiu de la seva expulsi¨® quan la propiet¨¤ria ho va descobrir.

Amant del peix cru i els arengs en escabetx, Simenon va ser sempre defensor i degustador de menjars senzills i sincers ¨²nicament factibles en bistrots i restaurants de barri, en men¨²s de locals regentats per una dona que cuina plats tradicionals mentre el marit serveix les taules i el vi. Tot fresc i fet al moment. Una cosa modesta, propera, translaci¨® gastron¨°mica potser d'aquesta comprensi¨® humana que Maigret sent sempre pels criminals, que no jutja mai. ¡°La cuina moderna combina millor amb els mobles inflables¡±, desqualificaria l'autor la sofisticada i galopant nouvelle cuisine.

Maigret hereta mim¨¨ticament aquestes rutes gastron¨°miques, aix¨ª com, a m¨¦s de la pipa i el gust pel calvados, la canya de cervesa ben freda i el llepar-se els dits amb les coques d'arr¨°s, les creps i els flams, que ¨¦s el que les ties i la mare de l'escriptor li preparaven ritualment quan havia de fer llit si queia malalt. Tot aix¨° reviu en el comissari, sempre cuidat per una Louise, al peu dels fogons, que fa de marassa d'aquest homenot que va con¨¨ixer, ¨¦s clar, davant d'una taula: quan els seus oncles, amb els quals ella vivia, van convidar a sopar un jove Maigret que acabava d'ascendir de policia de tr¨¤nsit a secretari d'un comissari. ¡°El meu amor ideal ¨¦s Madame Maigret¡±, responia en les entrevistes Simenon, prol¨ªfic seductor, quan li preguntaven pel seu prototip de dona: l'habilitat culin¨¤ria s'imposava.

Hi ha molta mantega i crema de llet, vist a dieta d'avui, en les 89 receptes recollides en 11 categories (sopes, marisc, ca?a, menuts¡­), per¨° totes s¨®n de senzilla sofisticaci¨® (hi ha dues maioneses: per a peix i carn) i van des d'una humil truita de fines herbes a una generosa bullabessa, passant per un conill de bosc saltat amb fideus frescos i una pintada amb crosta fins a un llam¨¤ntol amb crema fresca, en un gener¨®s ventall del repertori gastron¨°mic tradicional belga i franc¨¨s. Els vins, majorit¨¤riament franc¨°fons, que l'inspector prenia amb aquests plats tanquen sempre la proposta.

Simenon, un punt pantagru¨¨lic com Maigret, va passejar pels pa?sos coneixent cuines de tot tipus, per¨° en els ¨²ltims anys de la seva vida va tornar als plats m¨¦s senzills: pollastre a la cassola i rostit de vedella es van convertir en els habituals i preferits. Encara que ja havia deixat la seva empremta: 11 restaurants de Par¨ªs llueixen una placa en qu¨¨ presumeixen d'haver tingut algun dels dos com a hoste d'honor, incloent-hi l'exquisit Fouquet¡¯s, que l'escriptor va citar m¨¦s de cinquanta vegades en les seves obres i des d'on Maigret acabaria tancant m¨¦s d'un cas tractat amb tots els honors, per¨° en el qual el desembre de 1922 el jovenet Simenon no va poder permetre's ni entrar.