Asimetries de poder

Les relacions de poder s¨®n for?a complicades, tot i que la relaci¨® entre actors pot pretendre el contrari. D¡¯exemples n¡¯hi ha molts. Un bon exemple el trobem en la Uni¨® Europea, en qu¨¨ dos estats membre (Hongria i Pol¨°nia) planten cara als vint-i-cinc restants i amenacen amb bloquejar les imprescindibles ajudes econ¨°miques promeses. Si la UE funcion¨¦s per a aquest tema segons la regla de la majoria, no hi hauria problema. Per¨° la UE ¨¦s un entramat d¡¯estats i la seva exist¨¨ncia, en bona part, reposa sobre el fet que els estats (tots) han preferit sempre reservar-se la garantia de la regla del consens per als temes essencials.

Escolteu, aix¨° del consens sona b¨¦, ¨¦s una paraula ¡°bonista¡±, per¨° moltes vegades ¨¦s el dret de veto d¡¯un contra tota la resta. ?s poc democr¨¤tic. Hongria i Pol¨°nia, i sembla que ara tamb¨¦ Eslov¨¨nia (un no s¡¯ho esperava¡­) ho saben i ja han apr¨¨s que poden fer, desfer i no deixar refer, ho han demostrat incomptables vegades. ?s a dir, la majoria i la mateixa UE han anat perdent tota credibilitat a l¡¯hora de fer que els seus correctius contra aquests hooligans funcionin. La ¡°m¨¤gia de la UE¡±, diu el Sr. Michel, president del Consell Europeu, precisament, ¡°¨¦s que sempre s¡¯acaba trobant una soluci¨®¡±, ¨¦s a dir, un brindis al sol fins que els hooligans imposin la seva, que acostuma a ser el que ells volen.

On ¨¦s el problema? En la credibilitat d¡¯uns i altres, l¡¯avantatge d¡¯Orb¨¢n i els seus adl¨¤ters ¨¦s que per guanyar no els cal fer res. El desavantatge del Consell Europeu ¨¦s que o fa alguna cosa en el terreny de les sancions o acabar¨¤ cedint. Qu¨¨ penseu que passar¨¤? Va passar una cosa semblant a B¨°snia quan hi va haver la guerra, ¨¦s a dir, quan Nacions Unides anava llan?ant advert¨¨ncies ¡°a les parts¡±, una de les parts (els radicals serbis) les ignoraven ol¨ªmpicament, i la massacre continuava. Fins que l¡¯OTAN va dir prou i va actuar (amb for?a) en conseq¨¹¨¨ncia. I aqu¨ª s¡¯acaba el s¨ªmil, estem parlant ¨²nicament de la credibilitat dels actors.

Un altre exemple, l¡¯actual coalici¨® de govern a Espanya. Ja sabem que hi haur¨¤ Pressupostos, gr¨¤cies al pragmatisme de bascos i (alguns) catalans, per¨° fins a l¡¯¨²ltim moment Iglesias no ha parat de gesticular, driblar, i donar la llauna. Fins i tot fa una esmena als ¡°seus propis¡± Pressupostos per posar S¨¢nchez davant d¡¯un fet consumat. Per una s¨¨rie de raons, el que s¡¯entreveu ¨¦s que S¨¢nchez ha arribat a una conclusi¨®: Iglesias hi t¨¦ molt m¨¦s a perdre for?ant una ruptura de la coalici¨® de govern. Molt m¨¦s. Per¨° queda molta legislatura, i amb els Pressupostos a la m¨¤ Iglesias continuar¨¤ marejant la perdiu. En ¨²ltima inst¨¤ncia, fins i tot es podria arribar a l¡¯extrem que S¨¢nchez es cansi, i faci ¨²s de l¡¯arma secreta que la Constituci¨® li ofereix i de la qual no es parla mai, la q¨¹esti¨® de confian?a.

La iniciativa la t¨¦ el president, nom¨¦s necessita majoria simple per guanyar-la, i obliga els seus socis de coalici¨® a votar a favor (o no) del seu programa com¨² de govern. Si escau, aquest mecanisme pot servir per disciplinar no nom¨¦s socis de govern, sin¨® faccions rebels dins del mateix partit. Val la pena donar un cop d'ull a les vegades (poques) que s¡¯ha fet servir en les democr¨¤cies europees, i sempre ha funcionat.

En canvi, en el cas del Govern de Catalunya, la cosa ¨¦s m¨¦s complexa, ja que som a les portes d¡¯unes eleccions (el proper 14 de febrer) en les quals previsiblement s¡¯invertir¨¤ la correlaci¨® de forces entre ERC i Junts. Per cert, l¡¯altre dia el S¨ªndic de Greuges, Rafael Rib¨®, va anar-se'n per la tangent i es va inventar una soluci¨® normativa per a un problema que no existeix, per¨° qu¨¨ hi farem, la q¨¹esti¨® ¨¦s estar a missa, per la banda de l¡¯altar. Des del 2015 hem estat assistint a variants d¡¯aquest joc d¡¯asimetries de poder en les quals el petit impedeix al gran tenir un cert marge d¡¯iniciativa. Ja no diguem en el cas de la CUP, que continuem sense saber quina ideologia i quina estrat¨¨gia t¨¦ a banda de jugar a ¡°fer d¡¯indepe¡±, quan va conv¨¨ncer Mas de fer ¡°un pas al costat¡±. Com es pot observar, de cara a l¡¯acci¨® pol¨ªtica, la lectura de les asimetries de poder entre actors ¨¦s una assignatura molt dif¨ªcil d¡¯aprovar, i no sempre hi ha el que abans s¡¯anomenava ¡°convocat¨°ria de setembre¡±.

Pere Vilanova ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la Universitat de Barcelona.