La Fura es parodia

?s preocupant que en un programa cultural ¡ªaix¨° diuen que ¨¦s El bolo (TV3)¡ª siguin molt m¨¦s suggeridores les figures adjacents, amb aparicions subsidi¨¤ries, que els grans convidats de la nit, en aquest cas La Fura dels Baus. Del programa recordar¨¦ els poemes-can?ons d¡¯Homes que Parlen Sols, la dansa de Laura Marsal o el viol¨ª de Coloma Bertran, inserits en un espai on la hist¨°ria principal consisteix a demanar a una persona, en aquest cas d¡¯Osona o dels voltants, que de jove havia experimentat amb el teatre i la performance, que trobi un espai adient perqu¨¨ hi pugui actuar una versi¨® min¨²scula de La Fura, i on ell, i un amic seu, participaran.

La primera cosa que fa l¡¯amfitri¨® ¨¦s anar a comprar un parell de tangues per estalviar als espectadors el nu integral. A TV3 La Fura es fa m¨¦s vergonyosa. Dos dels sis directors de la companyia, Pere Tanti?¨¢ i Carlus Padrissa, s¨®n els encarregats de donar quatre explicacions superficials sobre la po¨¨tica del grup i sobre el sentit suposadament tel¡¤l¨²ric de la performance que han muntat per al programa, a la gespa d¡¯una masia magn¨ªfica. Aix¨° ¨¦s, dos cossos submergits en un cub de metacrilat, dos m¨¦s penjats d¡¯unes bosses amni¨°tiques i una altra parella que practica sexe virtual mantenint la dist¨¤ncia social gr¨¤cies a uns tubs. Aix¨° darrer ho entenem aix¨ª perqu¨¨ ens ho explica Padrissa, de qui, francament, m¡¯estimo m¨¦s recordar les seves propostes als teatres d¡¯¨°pera que no aquesta trista Fura que es parodia a si mateixa. A l¡¯espectacle (?) es convida un petit grup d¡¯espectadors. El programa no ens trasllada la seva opini¨® al final. Nom¨¦s un dels participants ens diu que ¡°hem fet una cosa molt especial¡±. De veritat?

A l¡¯agenda de convidats estrella dels propers programes hi ha T de Teatre, Sol Pic¨®, Suu i Els Amics de les Arts. Tots ben triats si no fos que Suu i Els Amics de les Arts tamb¨¦ tenen un paper en un concurs musical de TV3 que es fa per internet. Qualsevol diria que no hi ha ning¨² m¨¦s. I aix¨° ¨¦s lamentable en un programa que, diu, vol donar suport a la cultura, i que, per fer-ho, despla?a els escenaris cap a racons impensables de Catalunya, fidel a la passi¨® excursionista de l¡¯emissora (El foraster, Pop Up Xef¡­). No calia.

La mateixa nit del diumenge, a les onze ben tocades, una altra estrena de programa cultural: Senyora Isabel. ?s un projecte que surt de les aules de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona. La proposta de Georgina Torrado de fer un programa sobre poesia amb la seva ¨¤via poeta, Isabel Oliva, va tenir el suport del professor Xavier Morral (director d¡¯?pera en texans i El foraster) i de Ramon Balagu¨¦ (productor de Minifilms TV i Redes, d¡¯Eduard Punset). El projecte, de sis cap¨ªtols, va ser triat dins de la convocat¨°ria de nous formats del canal 33, on s¡¯emetr¨¤ despr¨¦s d¡¯aquest tast dominical a TV3.

L¡¯espai fa una indagaci¨® honesta en els formats documentals. Resultat: hi ha moments encertats (assenyalar la l¨ªrica que contenen tuits po¨¨tics) i d¡¯altres que grinyolen, o simplement sobren. El relat es vol construir amb les coses petites de la vida (i en aquesta categoria fan entrar des del haikua la pancreatitis del gat de l¡¯¨¤via) i amb les emocions, petites o grans, que finalment arriben a sostenir un poema. De vegades sembla com si es volgu¨¦s trobar poesia en massa racons de la vida, la qual que es fa particularment visible en mans de rapsodes (Laura Marull o Jordi Vilches) o d¡¯un mariner remolcador que, des del port, recita Salvat-Papasseit. Per cert, no cal visitar l¡¯habitaci¨® on va morir el poeta (al piset d¡¯un noi rus) per llegir el seu poema p¨°stum. Encara que trontolla quan exagera la po¨¨tica de determinats moments i l¡¯¨¨xtasi amb versos que no en mereixen, i que explica an¨¨cdotes d¡¯una emoci¨® quasi intransferible, l¡¯exercici, obert a l¡¯ensopegada i a l¡¯encert, t¨¦ al darrere un esfor? que cal valorar.