Les ¡®Elegies de Duino¡¯

La poesia catalana, i en general tota la seva literatura creativa, va tenir la mala sort d'agafar embranzida sota els auspicis de Verdaguer (molt gran, d¡¯altra banda) i un estol de novel¡¤listes bohemis i pijos, per la qual cosa ha anat desencaminada des de final del XIX. De vegades s¡¯ha posat al dia, per¨° el m¨¦s com¨² ha estat que la nostra literatura, incapa? d¡¯ancorar-se en els nostres cl¨¤ssics, per massa antics (trobadors, Ausi¨¤s March, Joanot Martorell), i incapa? de seguir al dia els grans corrents en franc¨¨s (de Baudelaire a Lautr¨¦amont), en angl¨¨s (de Wordsworth a T.S. Eliot o Joseph Brodsky) i en alemany (de Lessing a Musil, de Schiller a Gottfried Benn), ha anat fent tombs (Foix ¨¦s una gran tombarella anacr¨°nica), provatures avantguardistes i novel¡¤les sentimentals que muntanyegen: les unes molt bones, com Solitud, d¡¯altres inclassificables i guimerenques, com la d¡¯Irene Sol¨¤ ¡ªai, persist¨¨ncia de les guerres carlistes!

A manca d¡¯haver agafat el tren quan calia, a mitjan XIX, en especial pel que fa a la tradici¨® dels moderns, tant aquesta producci¨® com les traduccions de poesia que s¡¯han fet a Catalunya arrenquen d¡¯una circumst¨¤ncia fortu?ta i molt personal (Riba traduint H?lderlin, encara desconegut a casa nostra; Vinyoli i Riba traduint Rilke per simpathia; Benguerel traduint Val¨¦ry per haver aquest estat honorat a Barcelona en diverses ocasions; Riba, Joan Ferrat¨¦ i Alexis Sol¨¤ traduint Cavafis, els dos segons per una secreta afinitat), etc¨¨tera, per¨° no han estat objecte d¡¯una lectura escampada i consolidada entre la poblaci¨®. Ni els millors dels nostres poetes recents (Carner, Riba, Foix) s¨®n avui pertinen?a del com¨²: el poble s¡¯adelita amb obres menors, com la d¡¯Espriu, la de Mart¨ª i Pol o la de Llu¨ªs Llach, i no creu que li falti res de semblant a les fites de la poesia europea dels ¨²ltims 150 anys. Com deia Mart¨ª de Riquer, tot va comen?ar a anar malament quan a Fran?a es publicaven Les flors del mal (1857) i Catalunya donava al m¨®n (?) Lo gaiter del Llobregat.

Un d¡¯aquests grans poetes que han estat tradu?ts a cop de voluntat, afecci¨® o passi¨® personals ¨¦s Rainer Maria Rilke (1875-1926), escriptor en alemany nascut a Praga. Fruit d¡¯aquest desfici singular han estat diverses traduccions de Rilke, de vegades m¨¦s apassionades que amb qualitat (els Sonets a Orfeu, d¡¯Alfred Badia), de vegades bones per¨° sense cap ress¨° (els R¨¨quiems editats a Arola); amb molt bona voluntat altres vegades (Cinquanta poemes de ¡®Neue Gedichte¡¯, igualment ignorats pel gran p¨²blic), de vegades a proposta d¡¯un home de fiar (Joan Oliver aconsellant que es tradu?ssin els Quaderns de Malte Laurids Brigge); de vegades a causa d¡¯una flama simp¨¤tica (Vinyoli i les seves Versions, i Noves versions de Rilke) i de vegades per meres raons comercials (Cartes a un poeta jove, i no a un ¡°jove poeta¡±, que ¨¦s una altra cosa, de les peces m¨¦s fluixes d¡¯ell). Tamb¨¦ ten¨ªem unes Elegies de Duino a c¨¤rrec de Joan Vinyoli, per¨° ni hi eren totes ni es troben a l¡¯altura de la seva poesia.

Per aix¨° hem de celebrar que dos homes de lletres del pa¨ªs, Josep Maria Fulquet i Eduard Santiago, posant-hi l¡¯un m¨¦s aviat els versos i l¡¯altre m¨¦s aviat el coneixement de la llengua alemanya, acabin d¡¯oferir als escassos lectors de bona poesia que queden a casa nostra una extraordin¨¤ria versi¨® de les Elegies: Rainer Maria Rilke, Elegies de Duino, traducci¨® i notes de Josep Maria Fulquet i Eduard Santiago, postfaci molt bo de Sam Abrams, edici¨® biling¨¹e (Barcelona, Fl?neur). Es tracta de deu elegies vagament relacionades amb les de H?lderlin, tamb¨¦ vagament pautades segons les regles del d¨ªstic eleg¨ªac, encetades (1911-1912) pel poeta de Praga al castell de Duino, prop de Trieste, de la munificent princesa Marie von Thurn und Taxis-Hohenlohe, de gran fortuna, i acabades poc abans de ser publicades en llibre, a Leipzig, el 1923.

La traducci¨® ¨¦s un dels grans llibres de l¡¯any literari, o quinquenni o decenni. La poesia de Rilke no t¨¦ res de f¨¤cil, i l¡¯alemany que fa servir, a difer¨¨ncia de la del tamb¨¦ pragu¨¨s Kafka, presenta tota mena de dificultats. Per¨° Fulquet i Santiago, sense amo?nar-se per fer hex¨¤metres i pent¨¤metres amb cesura, per¨° amatents al ritme dels versos (sense tal cosa ja no hi ha versos que valguin) i molt respectuosos amb el contingut ad¨¦s religi¨®s, ad¨¦s teol¨°gic, ad¨¦s metaf¨ªsic dels poemes, han acabat oferint un poemari catal¨¤ (amic Bargall¨®: quan entendreu que una traducci¨® al catal¨¤ ¨¦s literatura en catal¨¤?) que hem de considerar tan important com les catalanitzades Elegies de Properci, de Tibul, d¡¯Ovidi, de H?lderlin, de Joan Alcover o de Riba.

La clau ¨¦s, com expliquen els traductors, haver emprat una llengua en qu¨¨ els traductors no es permeten ni un per a (o nom¨¦s un), i, no cal dir, cap llur, ni car, ni puix: ja no els fa servir ning¨² quan parla. Ja ¨¦s prou gran la dificultat d¡¯entendre aquests poemes (les notes hi ajuden) com per, damunt, fer servir una llengua ¡°com filferros cargolats¡± (del pr¨°leg).