El Govern ultima la selecci¨® de 20 projectes entre 400 per demanar fons de la UE

La recerca de projectes per presentar davant la Uni¨® Europea i captar fons comunitaris del mecanisme per a la reactivaci¨® Next Generation s¡¯ha convertit en una de les ¨²ltimes prioritats del Govern abans de les eleccions. Els diferents departaments analitzen 400 possibles projectes potencials de rebre recursos comunitaris. Per¨° la prioritat ¨¦s definir-ne una vintena, els que tinguin m¨¦s capacitat de transformaci¨®, per poder-los incloure en el primer esborrany que el Govern central remeti a Brussel¡¤les. El Govern catal¨¤ preveu tenir-los en tres setmanes.

La Generalitat vol tenir definits els projectes m¨¦s grans abans del per¨ªode nadalenc, de manera que Espanya els pugui incloure en la seva primera remesa de projectes enviats a la Uni¨® Europea. En aquest paquet hi haur¨¤ els projectes amb m¨¦s potencial de transformaci¨® de l¡¯economia catalana i, alhora, els que demanin m¨¦s volum d¡¯inversi¨®. Ja est¨¤ decidit, per exemple, que en el llistat de la Generalitat figuri el pla del Barcelona Supercomputing Center per poder dissenyar xips que permetin que Europa competeixi amb l¡¯actual oferta nord-americana i asi¨¤tica. I tamb¨¦ un projecte per a rehabilitaci¨® de vivenda que contribueixi a superar l¡¯actual crisi habitacional i el reequilibri territorial i un altre per a la ind¨²stria agroaliment¨¤ria.

A la Generalitat no li entusiasma la idea d¡¯incloure projectes d¡¯infraestructures en aquest primer paquet, al considerar que no activa ni la iniciativa privada ni la transformaci¨® econ¨°mica que demana la Uni¨® Europea, per¨° n¡¯introduir¨¤ algun i ¨¦s possible que estigui vinculat al corredor mediterrani i al moviment de mercaderies per via ferrovi¨¤ria. ?s un dubte si Espanya, i Catalunya, seran capaces de presentar prou projectes per captar els 70.000 milions a fons perdut que podrien arribar en els pr¨°xims tres anys. El Govern central, de moment, no vol utilitzar els altres 70.000 milions que podrien arribar de la Uni¨® Europea en forma de cr¨¨dits.

La dificultat d¡¯aquesta primera tanda no ¨¦s complexa nom¨¦s per la definici¨® de quins s¨®n els primers projectes, sin¨® per com s¡¯acaba definint qui els lidera: ?un operador p¨²blic o privat? S¨®n els que el Govern central ha anomenat Perte: ¡°Projectes de car¨¤cter estrat¨¨gic amb gran capacitat d¡¯arrossegament per al creixement econ¨°mic, l¡¯ocupaci¨® i la competitivitat de l¡¯economia espanyola, que exigeixen la col¡¤laboraci¨® publicoprivada¡±, segons els va definir el reial decret aprovat per l¡¯Executiu. Aquest tipus de propostes es beneficiaran d¡¯un proc¨¦s m¨¦s accelerat per rebre fons, per¨° abans hauran de ser aprovats pel Consell de Ministres. El Govern central preveu presentar-los a Brussel¡¤les al gener.

A m¨¦s dels projectes que presenti la Generalitat directament, hi haur¨¤ altres projectes que grans corporacions puguin presentar pel seu compte. Es dona per descomptat, per exemple, que Seat far¨¤ una proposta al voltant del vehicle el¨¨ctric que afegeixi altres f¨¤briques del Grup Volkswagen a la Uni¨® Europea ¡ªel president del consorci alemany, Herbert Diess, es va reunir la setmana passada amb Pedro S¨¢nchez¡ª. Les cotitzades Cellnex o Grifols tamb¨¦ s¨®n candidates a presentar per rebre fons europeus.

Els altres candidats a obtenir recursos comunitaris aniran per la via de la convocat¨°ria, sense que se s¨¤piga de moment com s¡¯articularan. ¡°Volem tenir els projectes definits davant la incertesa d¡¯un Estat que ens dona molt poca informaci¨®. La confer¨¨ncia sectorial encara no s¡¯ha convocat¡±, es queixa Llu¨ªs Junc¨¤, director general de Promoci¨® Econ¨°mica, Compet¨¨ncia i Regulaci¨® i coordinador del Govern catal¨¤ de tot el que tingui a veure amb els fons Next Generation. ?Hem rebut la major part de propostes i estem identificant quins poden afegir-s¡¯hi i incloure iniciativa privada o determinar qui els acaba liderant?, assenyala. La pretensi¨® ¨¦s la de reduir el nombre de projectes que vagin a convocat¨°ria, evitar duplicitats i, sobretot, fer-los m¨¦s ambiciosos. Tot i que aquesta voluntat pot acabar sent un llast l¡¯inter¨¨s de les pimes, que ja han mostrat el seu temor que els fons arribin a les grans empreses i, en canvi, no acabin de tocar a la petita empresa que tamb¨¦ vol presentar candidatura.

Comit¨¨s de treball

L¡¯altre gran interrogant ¨¦s si l¡¯Administraci¨® ser¨¤ capa? de digerir el gran volum de recursos que presenta la Uni¨® Europea a concurs. La Generalitat ha assenyalat que aspira que Catalunya rebi 30.000 milions d¡¯euros, una quantitat que ¨¦s similar a la de tot el seu pressupost anual. I Espanya ¡ªi les comunitats aut¨°nomes¡ª no ¨¦s cap bon exemple de capacitat de gesti¨® de recursos comunitaris. El 2019 amb prou feines havia pogut demostrar que s¡¯havia gastat el 35% dels recursos demanats a la Uni¨® Europea en els set anys anteriors, cosa que posava en dubte que els fons comunitaris poguessin arribar a Espanya.

A m¨¦s de crear un comit¨¨ de notables per valorar els projectes que millor puguin casar amb els Perte plantejats pel Govern central, la Generalitat va activar fa dues setmanes un grup interdepartamental per intentar detectar colls d¡¯ampolla administratius que puguin suposar un problema davant la futura recepci¨® de fons comunitaris, que ja haurien d¡¯haver arribat la setmana passada. L¡¯ambient de precampanya electoral i les eleccions del febrer poden entorpir tamb¨¦ aquesta gesti¨®.

De moment, el Next Generation s¡¯ha convertit en un tema de debat i tripijoc en la negociaci¨® dels Pressupostos Generals d¡¯aquest any. ERC i el PSOE negocien, per exemple, el protagonisme que puguin tenir el Govern catal¨¤ i les altres autonomies en aquesta gesti¨® i, fins i tot, la possibilitat que grans projectes presentats per Catalunya es puguin incorporar a la via r¨¤pida de projectes en qu¨¨ treballa la Moncloa. Per a l¡¯any que ve 34.000 milions ja estaran consignats en els Pressupostos i hi ha el comprom¨ªs de Pedro S¨¢nchez que les comunitats gestionin directament el 54% dels recursos.