Ciutat educadora des dels barris

Fa 30 anys Barcelona va animar ciutats del m¨®n sencer a pensar juntes com situar l¡¯educaci¨® en el centre de les pol¨ªtiques. El resultat va ser la Carta de Ciutats Educadores i avui dia ¨¦s ¨¤mpliament compartit que ensenyament i educaci¨® no s¨®n el mateix. El dret a l¡¯educaci¨® va m¨¦s enll¨¤ de l¡¯escola i reivindiquem un dret a l¡¯educaci¨® ampliada.

L¡¯escola, com apunta Marina Garc¨¦s en el seu ¨²ltim llibre, no pot ser l¡¯¨²nica repartidora de futurs. Per posar l¡¯educaci¨® a l¡¯abast de tothom, 24 hores, 365 dies i de 0 a 99 anys sense oblidar ning¨², fan falta molts c¨°mplices i nom¨¦s ¨¦s possible implicant l¡¯entorn.

L¡¯ess¨¨ncia d¡¯una ciutat que vol ser educadora es forja als barris. ?s en aquesta escala m¨¦s humana, en el tros de ciutat que sentim m¨¦s pr¨°xim i que podem caminar en un quart d¡¯hora, on volem resituar i materialitzar la ciutat educadora. El repte col¡¤lectiu ¨¦s crear barris educadors, cuidant tres pilars: espai, temps i vincles.

Quant als espais, la pand¨¨mia ha obert un intens debat sobre els usos i transformaci¨® de l¡¯espai p¨²blic i avui estan passant coses que ahir eren menys probables: m¨¦s educaci¨® a l¡¯aire lliure, m¨¦s nens i nenes jugant als parcs i places i m¨¦s entorns escolars pacificats. ?s una oportunitat que volem aprofitar per reconnectar amb la tradici¨® hist¨°rica de renovaci¨® pedag¨°gica de la ciutat. ?s una aposta per una ciutat jugable, que amb el Pla de joc l¡¯espai p¨²blic recuperi vida al carrer. ?s una estrat¨¨gia d¡¯acupuntura per a la transformaci¨® urbana situant les escoles al cor del barri amb actuacions com Protegim les escoles que generen una pla?a per a cada escola, guanyen espai al cotxe i pacifiquen els carrers amb l¡¯ADN de les superilles.

Al parlar del temps ens referim a anar m¨¦s enll¨¤ de l¡¯horari escolar i situar la tarda com un temps a enriquir amb oportunitats d¡¯aprenentatge. Assumim el repte d¡¯avan?ar en una pol¨ªtica que reconegui, promogui i articuli una oferta territorial d¡¯extraescolars assequibles i diverses. No podem permetre¡¯ns que la crisi agreugi la inequitat en aquest terreny, ja per si mateix desigual, quan sabem de la import¨¤ncia de les arts, l¡¯esport o el recolzament escolar per al desenvolupament de capacitats i talents.

Finalment, els vincles que cal refor?ar s¨®n els que connecten escoles amb equipaments, entitats, projectes, persones que sumen per fer m¨¦s fluids els l¨ªmits entre l¡¯educaci¨® dins i fora de l¡¯escola. Han vingut per quedar-se, m¨¦s enll¨¤ de la pand¨¨mia, les experi¨¨ncies com les d¡¯escoles que fan classe als parcs, o els centres c¨ªvics i biblioteques del barri que acullen activitats escolars i aprofiten per desenvolupar projectes d¡¯aprenentatge.

Renovar el comprom¨ªs amb la transformaci¨® educativa i la ciutat educadora continua sent tan vigent com al 1990. Una transformaci¨® orientada pol¨ªticament cap a l¡¯equitat, la no-segregaci¨® i la igualtat real d¡¯oportunitats. M¨¦s vinculada a un entramat d¡¯actors per afrontar junts tant les necessitats i problemes compartits, com les solucions col¡¤lectives. I situada, que es viu als barris, territoris d¡¯oportunitats educatives i culturals, cada vegada m¨¦s ben repartides.

Joan Subirats ¨¦s tinent d¡¯alcaldia de Barcelona i Maria Tru?¨® ¨¦s comissionada d¡¯Educaci¨®.