Ant¨ªgona i Tir¨¨sies: un selecte programa doble

Temporada Alta tenia previst estrenar a l'octubre el programa doble Antigone in Molenbeek + Tiresias, del belga Guy Cassiers, amb la seva companyia del Toneelhuis d'Anvers: una altra onada de pand¨¨mia ha impedit aquesta esperada actuaci¨® del grup a Girona, per¨° s'ha pogut veure una filmaci¨® de l'espectacle en la programaci¨® a dist¨¤ncia del festival. Cassiers i Toneelhuis s'atreveixen amb tot, en franc¨¨s i en neerland¨¨s. Per citar algunes de les seves grans eleccions: ?ngels a Am¨¨rica, de Tony Kushner; Hiroshima mon amour, de Marguerite Duras; Sota el bosc lacti, de Dylan Thomas; el cicle d'A la recerca del temps perdut, de Proust; aix¨ª com t¨ªtols de Conrad (El cor de les tenebres), Lowry (Sota el volc¨¤), Musil (L'home sense atributs), Virginia Woolf (Orlando) i una llarga llista de noms, que alternen proses cl¨¤ssiques amb altes peces oper¨ªstiques. O novel¡¤les que ha adaptat i dirigit, com La neta del senyor Lihn (2018), de Philippe Claudel, que va protagonitzar Llu¨ªs Homar. En aquesta ocasi¨®, Cassiers ha triat dos noms m¨ªtics i els ha posat en mans d'autors contemporanis. Antigone in Molenbeek ¨¦s a c¨¤rrec del belga Stefan Hertmans, que va obtenir el reconeixement internacional amb Guerra y trementina (2013). I Kae Tempest, poeta i rapera, amb t¨ªtols tradu?ts al castell¨¤, com la novel¡¤la Cuando la vida te da un martillo (2017) o el poemari Mantente firme (2016). En dramat¨²rgia, Tempest ha destacat amb Wasted (2012), Glasshouse (2013) i Hopelessly Devoted (2014).

Antigone in Molenbeek + Tiresias ¨¦s un doble i sorprenent espectacle en neerland¨¨s, la filmaci¨® del qual es va subtitular en catal¨¤. Ant¨ªgona va ser interpretada per una jove actriu, Ikram Aoulad, i Tir¨¨sies, per la veterana Katelijne Damen, consagrada per Cassiers en encomanar-li el 2013 el rol d'Orlando, de Virginia Woolf, el personatge que, en una curiosa coincid¨¨ncia amb Tir¨¨sies, va viure 300 anys com a home i va despertar com a dona i m¨¨dium. Dues notables actrius, amb veus po¨¨tiques, matisades d'ecos molt personals: Damen es diria que ¨¦s un punt de trobada entre una madura Simone Signoret i Gena Rowlands. Ant¨ªgona ¨¦s a prop de l'hero?na grega, per¨° en la pe?a de Hertmans es diu Nouria i parla aix¨ª, descrivint el que l'envolta: ¡°Un grup d'¨¤necs rellisca per sobre de les teulades d'Oud-Molenbeek. N¨²vols prims. Olor de pluja al mat¨ª, i de sobte aquella llum obliqua. Un sentiment d'esperan?a difusa entre els n¨²vols baixos¡±.

La Nouria ¨¦s musulmana. Els seus pares, immigrants (que no veiem), viuen a Molenbeek, un dels barris m¨¦s radicals de B¨¨lgica. Tampoc veiem el germ¨¤ de la Nouria. Havia marxat al Pr¨°xim Orient per entrar com a soldat de l'ISIS. Ha vessat molta sang, ha tornat a la seva ciutat, i despr¨¦s s'ha su?cidat en un atemptat. La Nouria ¨¦s una estudiant de Dret. Vol enterrar el seu germ¨¤. La decisi¨® de la just¨ªcia ¨¦s no enterrar-lo. Miro la cara de la Nouria. Hi ha dolor, per¨° tamb¨¦ una estranya pau, un somriure malenconi¨®s. Una gitana amb els ulls m¨¦s enll¨¤ del riu: aix¨° ¨¦s el que veig. ?s dif¨ªcil no sentir amor o pena davant del seu rostre. Voldr¨ªem saber m¨¦s dels dos germans. Per¨° hi ha un llarg silenci, i de sobte: ¡°L'aigua morta de les velles canonades clapoteja mig dormida. A fora, al passad¨ªs, alg¨² truca a una porta¡±.

Una llum tenebraosa. Petites urnes de ferro i vidre. La veu de la Nouria en el capvespre sona com la del poeta Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s. Atmosfera de m¨²sica de corda. Els m¨²sics de Danel Quartet semblen ninots amb vestits de luxe. Una caixa transparent plena del que sembla sal, i fa pensar en un gran terr¨°s de sucre. El mon¨°leg de la Nouria creix com el vespre. Retinc aquestes frases: ¡°Haig de donar-li un lloc perqu¨¨ no se m'aparegui cada dia, com una ¨¤nima en pena que no pot reposar¡±. I aquesta frase amputada, que podria ser una min¨²cia, per¨° se'm clava aix¨ª: ¡°Encara hi ha una estoreta¡­ una estoreta on el meu germ¨¤ i jo¡­¡±. I aquesta altra, gaireb¨¦ lorquiana, gaireb¨¦ Thamar i Amn¨®n: ¡°Vent de desert i oracle. Banderes negres. Guerra de fons. Aroma de flors de taronja i sorra xopada de pluja¡±. Cada vegada m¨¦s pot¨¨ncia en la veu de la germana, les seves frases com fileres brillants.

M¨¦s tard sabrem que el mon¨°leg de la Nouria arriba a l'hora, hora i mitja. I un temps similar, amb una petita pausa, ocupa la nouvinguda Tiresias, que ha comen?at a sentir ¡°un brunzit fort, ensordidor, un vent d'estiu que travessa infinites fileres d'¨¤lbers¡±. On ¨¦s el vincle entre les dues dones? Hi ha una germanor. Parlen d'una manera molt similar. Tir¨¨sies t¨¦ aire de dona s¨¤via, bondadosa, per¨° capa? d'all¨° m¨¦s terrible. Li passar¨¤ alguna cosa. Parla d'¡°hores blanques i mortals, sense consci¨¨ncia del temps. Dies? Nits? Llum blanca¡±. Tir¨¨sies ha estat un nen de 15 anys, com tamb¨¦ va poder ser la mare d'una nena. I animals que acudeixen a la cita: ¡°Dues serps que es retorcen, s'enrotllen¡±. El mon¨°leg de Tir¨¨sies ¨¦s aigua caient riu avall. Hi ha frases que no es revelen f¨¤cilment. I d'altres que s¨®n transparents: ¡°Guarda els ulls en una bossa de pl¨¤stic¡±. La bellesa, la ferocitat i el dolor s¨®n evidents. Les seves veus i la poesia s¨®n regals, per¨° dues hores i trenta minuts resulten, al meu parer, un temps excessiu.

Antigone in Molenbeek & Tiresias. Text: Stefan Hertmans i Kae Tempest. Direcci¨®: Guy Cassiers. Festival Temporada Alta de Girona. Programaci¨® a dist¨¤ncia.