La muntanya dels periodistes

Montju?c ¨¦s la muntanya de les pedreres que han constru?t Barcelona amb els seus bocins. Ha estat zona militar durant segles, amb un castell sinistre en qu¨¨ es patia pres¨® o es moria afusellat als seus fossars. ?s el solar amb m¨¦s museus de la ciutat. ?s l¡¯escenari de proves esportives de primer nivell al llarg de la hist¨°ria. Tamb¨¦ ha estat la cara fosca de la ciutat, amb la proliferaci¨® del barraquisme durant d¨¨cades. Va ser la seu de l¡¯Exposici¨® Internacional de 1929 i continua sent una gran zona d¡¯esbarjo. Llavors i uns anys abans, per¨°, tamb¨¦ va ser la muntanya dels periodistes, fet del qual encara queden algunes petges.

El parc Laribal es despenja per la falda de la muntanya des de la Fundaci¨® Mir¨® fins al teatre Grec, passant per la font del Gat. ?s un jard¨ª delici¨®s creat per a l¡¯Exposici¨® de 1929 per Jean Claude Nicolas Forestier, amb caminets, p¨¨rgoles, placetes i una espectacular escala amb baranes on circula l¡¯aigua a imitaci¨® de l¡¯escala del Generalife, a Granada. Hi predominen els pins, per¨° tamb¨¦ hi ha alzines, ametllers, garrofers i nesprers. L¡¯afici¨® per la cultura ¨¤rab i la seva arquitectura la compartia Josep Laribal Lastortras (Barcelona, 1839-1904), el propietari que dona nom al jard¨ª i que va ser un dels periodistes m¨¦s destacats de Barcelona a les acaballes del segle XIX.

Laribal era propietari d¡¯una gran finca en la qual va construir un palauet d¡¯estil moss¨¤rab que, quan va morir, va allotjar l¡¯Escola del Bosc durant d¨¨cades, fins que es va construir un edifici adequat a la finalitat pedag¨°gica. De fet, l¡¯advocat i periodista va arribar a dissenyar el projecte d¡¯un parc l¨²dic amb atraccions de tir al colom¨ª, al conill i a la gallina, baralles de galls i tirs mec¨¤nics per a senyores i nens, segons consta a la documentaci¨® de la comand¨¤ncia d¡¯enginyers que conserva l¡¯arxiu de la Corona d¡¯Arag¨®. All¨¤ est¨¤ documentat que ja el 1848 el pare i l¡¯oncle de Laribal van demanar perm¨ªs per fer un pou al paratge anomenat La Posada dels Jueus.

Laribal va fer de jutge uns anys, per¨° l¡¯activitat que m¨¦s temps el va ocupar va ser la de periodista al diari que es va fundar com El Tel¨¦grafo, el 1858, i que es va definir com a diari popular. Aix¨° es va traduir en una l¨ªnia cr¨ªtica amb les institucions, i l¡¯Ajuntament en particular, que li va comportar multes freq¨¹ents i suspensions, que se superaven canviant el nom del diari.El 1878 es deia La Imprenta i es va oposar al nou impost municipal sobre el consum de gas per il¡¤luminar habitatges i comer?os. La campanya va derivar en una vaga de consumidors que va tenir gran ¨¨xit i suport de la resta de la premsa, excepte del Diario de Barcelona, per la seva obedi¨¨ncia conservadora i mon¨¤rquica. El pols es va prolongar durant mesos i va comportar una nova suspensi¨® del diari el 1879. Llavors va ser quan Laribal va anar a registrar una nova cap?alera i va n¨¦ixer El Diluvio, que es va publicar fins el 1939.

Els articles de Laribal anaven carregats de dades i fonts fiables, com quan va denunciar la mala qualitat del pa de la pres¨® amb una an¨¤lisi de laboratori que certificava un exc¨¦s de llevat que li donava mal gust. A finals de segle va mantenir una llarga pol¨¨mica amb Valent¨ª Almirall, que havia estat redactor del diari i que llavors escrivia sota pseud¨°nim a L¡¯Esquella de la Torratxa i La Campana de Gr¨¤cia. Almirall es va querellar contra Laribal per inj¨²ries i va perdre per falta de proves sobre l¡¯autoria de l¡¯article en qu¨¨ se l¡¯atacava. Al judici van declarar periodistes, caixistes de la impremta i el gerent del diari, que va justificar el mal estat dels originals aportats com a prova dient que algun caixista disconforme s¡¯hauria passat les quartilles per certa part per estar-hi en desacord.

Com el seu diari, Laribal era un republic¨¤ amb fortes inquietuds socials i ferm defensor de la separaci¨® entre l¡¯Esgl¨¦sia i l¡¯Estat. El seu enterrament, el 1904, va ser una escenificaci¨® de tot plegat. Al testament hi va deixar escrit que el seu carruatge de morts havia de ser el m¨¦s humil, s¡¯havia de treure la creu del cotxe i el f¨¨retre no podia tenir cap simbologia religiosa. El van enterrar a la part civil del cementiri del Poblenou i va dir unes paraules el l¨ªder republic¨¤ Eusebi Jover. Uns dies despr¨¦s es van repartir un miler de pans als pobres a diversos barris de la ciutat, tal com va deixar escrit a les seves ¨²ltimes voluntats.

La petja de Laribal a Montju?c tamb¨¦ podria estar darrere el petit barri de la Satalia, just a sobre del Teatre Grec. All¨¤, Laribal hi volia fer 130 cases que, segons els militars del castell, havien de tenir unes parets de 28 cm de gruix a tot estirar. Altres propietaris van construir tamb¨¦ petites cases d¡¯un sol pis, de manera que es va acabar consolidant un barri que avui ¨¦s un dels racons m¨¦s evocadors de la muntanya.

Peris Mencheta

Quatre anys abans de morir, Laribal havia participat en la fundaci¨® de l¡¯associaci¨® de propietaris de Montju?c, en la qual tamb¨¦ hi era Francesc Peris Mencheta (Val¨¨ncia, 1844-Barcelona, 1916), un altre periodista prominent. Era l¡¯editor del diari de tarda El Noticiero Universal, i havia arribat a Barcelona des de la seva Val¨¨ncia natal i despr¨¦s de viure uns anys a Madrid. Peris Mencheta va assistir al funeral laic de Laribal i no s¡¯hi devia sentir gaire c¨°mode, ja que era un fervent cat¨°lic.

La propietat de Peris Mencheta a Montju?c era molt propera a la de Laribal. Batejada com a Santa Madrona, inclo?a l¡¯ermita del mateix nom, que ara ¨¦s a tocar del Palau Nacional. El 1895 Peris Mencheta va demanar perm¨ªs a la comand¨¤ncia d¡¯enginyers per restaurar l¡¯ermita i dedicar-la al culte. Tamb¨¦ va posar al dia la casa que hi ha just al costat de l¡¯ermita i va sol¡¤licitar poder explotar una pedrera de les 25 que hi va arribar a haver en funcionament el 1881. L¡¯urbanista Estanislau Roca va calcular que el 9% de la massa s¨°lida de la muntanya es va transformar en pedra per construir els edificis de la ciutat.

L¡¯ofici de picapedrer va ser el primer que va exercir el jove Peris Mencheta a Val¨¨ncia, on no va tenir l¡¯oportunitat d¡¯estudiar cap carrera. Era un autodidacte de ment desperta que es va aficionar al periodisme pol¨ªtic i va comen?ar a col¡¤laborar en diaris de la capital valenciana, com El Mercantil o El Cosmopolita. Despr¨¦s de fundar un parell de diaris ef¨ªmers va entrar a treballar a Las Provincias i va fer de corresponsal de La Correspondencia de Espa?a. Era el diari de refer¨¨ncia de l¡¯¨¨poca i all¨¤ va acabar treballant com a redactor despr¨¦s d¡¯haver cobert la guerra carlina. Ja era el 1876 i es va llan?ar a fundar l¡¯ag¨¨ncia telegr¨¤fica Mencheta, que enviava les informacions molt condensades en el benent¨¨s que els redactors dels diaris que n¡¯eren clients les inflarien fins a arribar a una extensi¨® acceptable.

La celebraci¨® a Barcelona de l¡¯Exposici¨® Universal de 1888 li va semblar a l¡¯inquiet Peris Mencheta era una oportunitat que no podia deixar passar. A la capital catalana, doncs, va posar en marxa el vespert¨ª El Noticiero Universal, que per molt poc no va arribar als cent anys. El diari es va presentar als lectors com un ¨°rgan allunyat del partidisme pol¨ªtic, per¨° el seu director va ser diputat i senador pel Partit Conservador, alhora que mantenia una estreta relaci¨® amb la casa reial. La f¨®rmula d¡¯aquells primers anys del Ciero va fer prevaler la informaci¨® i les not¨ªcies amb dist¨¤ncia envers els partits pol¨ªtics. Durant el franquisme es va mostrar cr¨ªtic amb l¡¯Ajuntament i va acabar sent comprat per l¡¯alcalde, Josep Maria de Porcioles.

La petita ermita de Santa Madrona que va fer restaurar Peris Mencheta avui est¨¤ tancada al p¨²blic i nom¨¦s es pot visitar un dia a l¡¯any, durant l¡¯aplec que se celebra el quart diumenge de Pasqua. ?s l¡¯¨²nica ermita que es conserva a la muntanya de les set que hi va arribar a haver al llarg de la hist¨°ria. La compra que en va fer Peris Mencheta va ser el que, segons el periodista i cronista de Barcelona, Josep Maria Huertas Claveria, la va salvar de la desaparici¨®.

La Casa Balaguer

A molt poques passes de l¡¯ermita de Santa Madrona hi havia la Casa Balaguer, que devia el seu nom al periodista, escriptor i pol¨ªtic V¨ªctor Balaguer (Barcelona, 1824-Madrid, 1901). En aquella casa, que es va enderrocar el 1972 per construir la nova seu del museu etnol¨°gic, es reunia La Colla de l¡¯Arro?, societat gastron¨°mica i pol¨ªtica presidida pel pol¨ªtic liberal Josep Griera, ef¨ªmer alcalde a finals de segle. Les trobades de la colla, un diumenge de cada mes, consistien a cruspir-se una gran paella. A m¨¦s del dinar, all¨¤ es cuinaven operacions pol¨ªtiques en les quals participava Balaguer, llavors gran figura cultural i pol¨ªtica.

Peris Mencheta va comen?ar de picapedrer i va acabar fundant ¡®El Noticiero Universal¡¯

Balaguer va ser ministre d¡¯Ultramar en tres ocasions en governs liberals a finals del XIX. Abans, per¨°, la seva activitat havia estat centrada a Catalunya com un dels grans de la Renaixen?a. Va escriure drames hist¨°rics i va impulsar els Jocs Florals de Barcelona. Va fer de divulgador de la hist¨°ria a l¡¯estil rom¨¤ntic, barrejant fets amb llegendes, amb clara finalitat identit¨¤ria. Vinculada a aquesta activitat hi ha la seva participaci¨® en el nomencl¨¤tor dels carrers de l¡¯Eixample que llavors va dissenyar Ildefons Cerd¨¤.

Tota aquesta activitat ha deixat poc espai al record del Balaguer periodista, d¡¯un abast descomunal. A Barcelona va col¡¤laborar en una trentena de publicacions, va dirigir onze revistes i diaris i va treballar com a redactor quatre anys al Diario de Barcelona. Va fundar el diari La Corona de Arag¨®n i el va dirigir durant dos anys, just abans de comen?ar a col¡¤laborar a El Tel¨¦grafo durant vuit anys m¨¦s. Del pas per aquest diari el m¨¦s remarcable ¨¦s la seva aportaci¨® com a primer corresponsal de guerra des d¡¯It¨¤lia, si b¨¦ ¨¦s cert que va aprofitar un viatge propi, el 1859, per enviar les seves cartes sobre la guerra d¡¯independ¨¨ncia que els italians van lliurar contra els austr¨ªacs. Fidel a la seva l¨ªnia imaginativa, Balaguer no es va limitar a descriure el que veia, sin¨® que es va animar a recrear batalles i fets en els quals no havia estat present, refent determinades escenes diverses vegades en les seves cr¨°niques, cada cop m¨¦s idealitzades.

En la seva etapa madrilenya, a finals de segle i de la seva vida, va col¡¤laborar amb m¨¦s de seixanta publicacions i va dirigir les revistes La Am¨¦rica i Pro Patria. Per¨° sobretot va dirigir el diari La Ma?ana, en el qual va defensar els interessos econ¨°mics dels industrials catalans i va donar especial import¨¤ncia a la informaci¨® internacional. Aix¨ª, va enviar un corresponsal a la guerra de R¨²ssia amb Turquia i va acabar editant una revista setmanal, La Ma?ana de Ultramar, per ampliar les informacions de l¡¯estranger. La concepci¨® pedag¨°gica que Balaguer tenia de la premsa el va portar a definir-la com ¡°el llibre de l¡¯obrer¡±.

Amb tanta activitat, a Balaguer li devia quedar poc temps per anar a dinar amb els seus amics. El fet ¨¦s que la casa que portava el seu nom va servir de base d¡¯operacions per a Forestier i els seus col¡¤laboradors quan van treballar en els jardins Laribal. M¨¦s tard, la casa va allotjar una col¡¤lecci¨® d¡¯objectes ex¨°tics que esdevindria el Museu Etnol¨°gic, fins que es va decidir construir un edifici modern el 1972.

Balaguer va projectar la seva llum durant molts anys, i aix¨ª, el 1929, va ser objecte d¡¯una confer¨¨ncia a la Casa de la Premsa. Aquest edifici es troba a l¡¯avinguda Rius i Taulet, al peu de les finques descrites. Va ser el centre de premsa de l¡¯Exposici¨® Internacional de 1929, i all¨¤ s¡¯oferien als periodistes serveis com cabines de tel¨¨fon, tel¨¨graf, laboratori fotogr¨¤fic, una sala d¡¯actes, menjador i tamb¨¦ unes habitacions perqu¨¨ alguns professionals arribats de fora hi poguessin passar uns dies.

Al llibre de visites de la Casa hi ha m¨¦s de tres-centes signatures de periodistes de tot arreu que van fer ¨²s dels serveis per informar sobre l¡¯Exposici¨®. Mentre va durar es van fer actes com la confer¨¨ncia sobre Balaguer, i els diaris de la ciutat van disposar d¡¯espai per mostrar les seves publicacions.

L¡¯edifici el va dissenyar l¡¯arquitecte Pere Dom¨¨nech i Roura amb parets de maons vermells, cer¨¤miques, voltes de mig punt i altres de g¨°tiques, l¨ªnies neomud¨¨jars i una espectacular c¨²pula que dona una gran lluminositat a l¡¯interior de les tres plantes de l¡¯edifici. L¡¯obra, modernista, recorda de forma natural l¡¯Hospital de Sant Pau, perqu¨¨ Dom¨¨nech i Roura era fill de Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner, i tots dos edificis es van acabar gaireb¨¦ alhora.

En una visita a les obres, el director de l¡¯Exposici¨®, el marqu¨¨s de Foronda, va assegurar als periodistes que quan s¡¯acab¨¦s l¡¯exposici¨® la Casa de la Premsa seria per a la professi¨® period¨ªstica de la ciutat, per¨° no ho va complir. El mar? de 1931, les organitzacions de periodistes de l¡¯¨¨poca firmaven un comunicat reclamant el compliment de la promesa, sense que consti una resposta p¨²blica. Poc despr¨¦s es proclamava la Rep¨²blica i tothom va estar molt ocupat.

Despr¨¦s de la guerra, l¡¯edifici va allotjar la Gu¨¤rdia Urbana fins que en va marxar als anys noranta. Des de llavors, la Casa de la Premsa est¨¤ deshabitada. Ara fa quatre anys es va constituir una plataforma de ve?ns del Poble-sec, a la qual es van afegir diverses organitzacions de periodistes, per reivindicar que l¡¯edifici es converteixi en una mena de centre c¨ªvic, tot oferint serveis als ve?ns amb una especialitzaci¨® en la relaci¨® de la ciutadania amb la comunicaci¨®. El Districte de Sants-Montju?c ho veu de bon grat i negocia amb l¡¯associaci¨® Casa de la Premsa els usos de l¡¯edifici un cop rehabilitat. Ser¨¤ l¡¯oportunitat per reviure la pres¨¨ncia dels periodistes a Montju?c.

Males not¨ªcies al cim i bones not¨ªcies a la falda

G. Toll

La informaci¨® sobre la muntanya de Montju?c ha estat oscil¡¤lant com un p¨¨ndol entre els fets dram¨¤tics que tenien lloc al castell militar del cim i els esdeveniments esportius i l¨²dics que succe?en a la falda.

El 1896 es va empresonar m¨¦s de 400 persones al castell, en una onada repressiva per l'atemptat amb bomba contra la process¨® de Corpus al carrer dels Canvis Nous, que havia mort 12 persones. Del proc¨¦s que es va fer en van sortir cinc sent¨¨ncies a mort i nombroses penes de pres¨®. A m¨¦s, molts activistes empresonats que no tenien res a veure amb els fets van patir tortures i privacions. Un d'ells era Joan Montseny, el pare de Federica, que va denunciar la situaci¨® amb unes cartes que van sortir clandestinament del castell i que es van publicar a El Diluvio amb el pseud¨°nim de Federico Urales, que va continuar usant molts anys.

Un altre fet que va ser not¨ªcia va ser el judici a Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia per la seva suposada actuaci¨® de l¨ªder de la revolta de la Setmana Tr¨¤gica, el juliol de 1909. Hi ha una ic¨°nica imatge de la vista que es va celebrar a les sales del castell gr¨¤cies al fotoperiodista Alessandro Merletti, que va fabricar una petita c¨¤mera que va dissimular entre la roba. Arran d'aquells fets, Joan Maragall va escriure l'article La ciutat del perd¨®, que La Veu de Catalunya, el diari de la Lliga Regionalista que dirigia Enric Prat de la Riba, va censurar.
L'Exposici¨® de 1929 va generar una onada d'articles i fotografies que van omplir diaris locals i forans amb un to molt m¨¦s amable. Josep Maria Planes va ser un dels que va descriure l'ambient que es vivia a les nits en locals com El Farolillo Rojo del Poble Espanyol, on el rei Alfons XIII s'animava amb l'actuaci¨® de la ballarina flamenca Rosita.

Un parell d¡¯anys m¨¦s tard, la premsa seguia amb passi¨® i molta documentaci¨® gr¨¤fica el combat de boxa entre Paulino Uzcudun i l¡¯itali¨¤ Primo Carnera. Davant 90.000 espectadors, l¡¯¨ªdol euskaldun va perdre als punts. La cursa Jean Bouin, que se celebra des de 1920, o les m¨ªtiques 24 hores de Montju?c d¡¯automobilisme (entre 1955 i 1986), s¨®n dues de les molt¨ªssimes fites esportives en el marc de la muntanya que han donat peu a grans treballs period¨ªstics.

Gil Toll ¨¦s periodista i secretari de l¡¯associaci¨® Casa de la Premsa.