Tot ¨¦s avui

Des d¡¯una perspectiva optimista, la psiquiatria podria ser un ¡°art del possible¡±, i aix¨ª ho explica Luis Rojas Marcos, que en el seu ¨²ltim llibre anima a pensar en positiu com una inversi¨® summament rendible, tot afegint que encara ho ¨¦s m¨¦s actuar en benefici de la comunitat i no per a un mateix. Per il¡¤lustrar-ho, posa l¡¯exemple d¡¯una d¡¯aquestes fires de bestiar del Mitj¨¤ Oest, on es fan apostes per endevinar el pes d¡¯un cap de bestiar viu. Cada competidor proposa una quantitat basant-se en el per¨ªmetre tor¨¤cic i la longitud de l¡¯animal, posem 553 quilos i 450 grams. Ning¨² l¡¯encerta amb exactitud, i ¨¦s llavors quan una persona del jurat dictamina que se sumin totes les xifres apostades i es divideixi pel nombre de jugadors. Et voil¨¤!, el resultat ¨¦s exactament el pes de l¡¯animal. ?s clar que les apostes no quadren mai d¡¯una manera tan elegant, per¨° acceptem que, si aquesta ¨¨tica airosa funciona per a l¡¯est¨¨tica animal, no resultar¨¤ menys efectiva per a les arts.

L¡¯individu, l¡¯artista, l¡¯obra d¡¯art, no s¨®n separables del seu entorn social, expressen un m¨®n ple de relacions i singularitats m¨¦s o menys contig¨¹es. L¡¯Ego com¨², aquesta quarta persona del singular, dirigeix la producci¨® de l¡¯homo faber, l¡¯obra d¡¯art, que es distingeix de la resta dels objectes per la seva modalitat de romandre en el m¨®n com a testimoni d¡¯una cultura en la Hist¨°ria. En aquesta mundanitat rau la seva bellesa. Cultivar el bell i escollir companyies determina l¡¯entorn est¨¨tic i l¡¯acci¨® (inter-acci¨®) perqu¨¨ sorgeixi l¡¯inesperat.

En aquest sentit, l¡¯any que s¡¯acaba no ha donat gaire opci¨® a l¡¯acci¨® humana, m¨¦s aviat l¡¯ha interrompuda, sense gaires possibilitats de debatre o comunicar-nos i amb la progressiva p¨¨rdua de m¨®n com¨² en favor del m¨®n com a dada objectiva, on cada vegada ens sentim m¨¦s estranys.

La cultura ¨¦s motiu d¡¯incomoditat en una societat de masses, comercial, i si no es t¨¦ en compte aquest malestar, es descuida el que significa el poder transformador de l¡¯art. Pol¨ªtica i cultura necessiten el conflicte a l¡¯espai p¨²blic, i les q¨¹estions que se¡¯n derivin partiran de l¡¯aud¨¤cia dels fonaments aplicats en aquest espai habitat per les persones, ¨¦s a dir, d¡¯acci¨® comuna ¨°ptima i no la recerca de la rendibilitat.

M¨¢s informaci¨®n

Qu¨¨ fa una butaca de T¨¤pies al costat d¡¯una marededeu g¨°tica?

No hi ha prou reis mags per a aquesta societat desitjosa d¡¯optimisme. I pel que fa a l¡¯art, es diria que no hi ha un objecte creat per l¡¯¨¦sser hum¨¤ tan lligat a la pol¨ªtica. Avui dia, ¨¦s m¨¦s que probable que l¡¯Ajuntament de Barcelona hagi ent¨¨s per fi que tant l¡¯ordenaci¨® urban¨ªstica com la protecci¨® de la cultura ¡ªi la seva internacionalitzaci¨®¡ª s¨®n decisions essencialment pol¨ªtiques, perqu¨¨ nom¨¦s en l¡¯espai compartit i sota protecci¨® del p¨²blic l¡¯art troba el seu lloc i es fa present.

Sobre presencialitat, la mostra de MNAC Di¨¤legs intrusos proposa aquest aqu¨ª i ara, en establir di¨¤legs provocadors entre obres de les seves col¡¤leccions, del rom¨¤nic a l¡¯art modern, i la de la fundaci¨® de Josep Su?ol; tot un recordatori exemplar quan es compleix un any de la mort del mecenes barcelon¨ª. Pertorbar¨¤ veure el molt sexual Lucio Fontana Pillola al costat de les mans mutilades de Juli Gonz¨¢lez; inexcusable la porta del caixer de banc de cap per avall, amb les innocents monedes de xocolata a terra, de Joan Brossa, al costat d¡¯un llum d¡¯est¨¨tica orientalista; els ulls obsessius, esot¨¨rics, de Zush al costat de la iconografia rom¨¤nica; i la cadira de tortura de Jaume Xifra convertida en vehicle cap a la redempci¨®. La resta de les obres, fins a setze, s¨®n senzillament un senyal de parada en el cam¨ª per gaudir de les col¡¤leccions del MNAC, que per si mateixes, i sense afegir-hi res m¨¦s, valen el que no est¨¤ escrit.