Joan Guerrero: ¡°No cal molta sang per mostrar el dolor que hi ha al m¨®n¡±

Joan Guerrero (Tarifa, 1940) t¨¦ un discurs farcit de records i reflexions sobre la pobresa, el sacrifici i la bondat. Diu que com a fot¨°graf ha estat un notari de la societat. Ho ha fet seguint una m¨¤xima: abans que professional del periodisme, havia de ser persona. ?s m¨¦s valuosa una imatge imperfecta amb ¨¤nima i cor que una de perfecta, explica als alumnes del postgrau de fotografia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona. Molts d¡¯aquests estudiants acaben la seva classe magistral plorant d¡¯emoci¨®.

L¡¯entrevista amb Quadern ¨¦s a l¡¯Institut d¡¯Estudis Fotogr¨¤fics de Catalunya (IEFC), a Barcelona, on hi ha exposades fins al 22 de desembre una setantena de fotografies seves, i tamb¨¦ exemplars dels seus llibres. D¡¯un d¡¯aquests treballs, Imatges i paraules, Guerrero en va extreure una lli?¨® que el va marcar. Un dels seus personatges va ser el torero i actor Mario Cabr¨¦. Guerrero el va anar a visitar al seu domicili de Gr¨¤cia, i mentre esperava que l¡¯atengu¨¦s, al rebedor, va entendre que la caducitat de la vida ¨¦s igual per a tothom. All¨¤, ¡°com si fos un altar¡±, va veure imatges de Cabr¨¦ amb multitud d¡¯estrelles de Hollywood: ¡°Jo m¡¯imaginava que apareixeria un home jovial, fort. I no, era un home esprimatxat, caminant lentament, com si la mort estigu¨¦s propera a ell. D¡¯aquella esplendor a la mort propera¡±.

Pregunta. Treballava en una f¨¤brica de totxos a Puerto Real (Cadis). Va haver de vendre¡¯s la seva c¨¤mera Voigtl?nder per tenir diners i establir-se a Barcelona, el 1964. Aqu¨ª comen?¨¤ treballant en una foneria...

A Catalunya falta un film sobre la migraci¨® d¡¯origen espanyol, com va fer Visconti amb ¡®Rocco i els seus germans¡¯

Resposta. Eren uns forns a tocar del cementiri del Poblenou. Comissions Obreres acabava de sortir a la llum i amb un grup d¡¯amics, treballadors, a l¡¯hora de dinar an¨¤vem amb les carmanyoles al cementiri, i sota els obeliscs, entre les tombes, f¨¨iem reunions clandestines. Ho recordo com una ¨¨poca meravellosa. No ¨¦s cert que tot temps passat sigui millor, per¨° s¨ª que ¨¦s veritat que mai m¨¦s no vaig trobar aquella il¡¤lusi¨® per canviar el m¨®n. La grandesa d¡¯aquell temps ¨¦s que vol¨ªem canviar el m¨®n.

P. ?s un gran admirador de Sebasti?o Salgado. Per¨°, per qu¨¨ t¨¦ tants detractors el fot¨°graf brasiler?

R. Ning¨² com ell ha sabut mostrar el dolor amb aquell equilibri i bellesa po¨¨tica que tan poca gent sap fer. Salgado el considero el Beethoven de la fotografia. T¨¦ molts detractors, no s¨¦ per qu¨¨, potser perqu¨¨ li ha anat molt b¨¦ i som envejosos. A Visconti tamb¨¦ el criticaven per El Gatopardo... i El Gatopardo ¨¦s all¨¤ per a la posteritat.

P. Al documental La caja de cerillas explica que hi ha fotografies que no s¡¯han de fer. Oferia com a exemple negatiu un retrat que va fer vost¨¨ mateix de dues nenes mortes, durant un funeral... I com a paradigma d¡¯una bona fotografia posava la del nen sudan¨¨s fam¨¨lic, observat per un voltor, obra de Kevin Carter. Creu que avui aquesta fotografia, que era del 1993, passaria l¡¯examen del pol¨ªticament correcte?

R. Som una societat molt hip¨°crita. En el fons tot dep¨¨n de si s¨®n els nostres fills, els nostres amics. Jo crec que cal mostrar el dolor, per¨° cal mostrar-lo amb dignitat. Un nen ple de mocs i mosques, aix¨° ¨¦s molt f¨¤cil de fotografiar, ¨¦s quasi pornogr¨¤fic. No cal molta sang per mostrar el dolor que hi ha al m¨®n.

P. Sovint ha dit que a Catalunya ha faltat la gran pel¡¤l¨ªcula sobre la migraci¨® d¡¯origen espanyol. Quina t¨¦ al cap com a model?

R. Podria ser el mateix que va fer Visconti amb Rocco i els seus germans, sobre la immigraci¨® a Roma. Aqu¨ª no s¡¯ha donat aix¨°, i mira que hi ha hagut experi¨¨ncies i hist¨°ries. Un intent va ser, sense aconseguir-ho ben b¨¦ del tot, La pell cremada [de Josep Maria Forn].

P. Si no es va fer amb la migraci¨® espanyola, ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil que es faci amb la nova migraci¨® de l¡¯estranger?

Som una societat hip¨°crita: fotografiar un nen ple de mocs i mosques ¨¦s molt f¨¤cil, ¨¦s quasi pornogr¨¤fic

R. Al llibre Zapatos rotos explico que l¡¯endem¨¤ que mor¨ªs el meu fill, de cam¨ª cap a Vall d¡¯Hebron, em vaig trobar un noi del Marroc venent mocadors en un sem¨¤for. Era de l¡¯edat del meu fill Ernesto. Em va explicar els seus moments dif¨ªcils quan comen?ava, com em va passar a mi. I li vaig dir que no es preocup¨¦s, que acabaria estimant aquesta terra, Catalunya. Que llogaria un pis, que portaria la seva fam¨ªlia. Aquesta situaci¨® de conviv¨¨ncia arribar¨¤, com va arribar amb nosaltres.

P. Encara treballa amb una c¨¤mera Leica M60?

R. Ja no, ara treballo amb una Fuji digital. Per¨° hi ha una bellesa en el tacte d¡¯aquella c¨°pia baritada del negatiu...

P. Ho troba a faltar?

R. S¨ª, molt. Crec que vaig viure l¡¯esplendor de la fotografia, dels anys setanta fins que va apar¨¨ixer la digital. Tot i aix¨ª, considero que la digital ¨¦s una benedicci¨®, perqu¨¨ elimines un munt de processos. Per¨° estem bombardejats de fotografies. La primera t¡¯agrada, la segona tamb¨¦... ?s all¨° que deia, que acabes avorrint la perfecci¨®. ?s com aquell a qui li encanta la mel, un dia es beu una tina de mel i ja no en vol m¨¦s.

P. Va treballar anys a EL PA?S. Quina ¨¦s la foto que li va fer m¨¦s il¡¤lusi¨® publicar-hi?

R. Joan S¨¢nchez em demanava fotografies per a la portada de les p¨¤gines de Catalunya. Un dia, a principis dels 2000, em vaig trobar un pescador al riu Bes¨°s. Sempre he seguit el Bes¨°s, t¨¦ un magnetisme que m¡¯atrau, i el riu era una claveguera, dels m¨¦s contaminats d¡¯Europa, per¨° sempre hi trobava alguna cosa. Aquell pescador amb la canya era senyal de vida, que la cosa s¡¯estava normalitzant.