El TNC exhibeix la musculatura ideol¨°gica de Rusi?ol

Quan el discurs ideol¨°gic resta espai a l¡¯emoci¨® en una obra teatral es corren riscos. Els assumeix sense miraments el muntatge de L¡¯h¨¨roe, de Santiago Rusi?ol, amb qu¨¨ s¡¯inaugura a la Sala Gran l¡¯¨²ltima temporada del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) dirigida per Xavier Albert¨ª, apassionat defensor del pintor y dramaturg catal¨¤. La seva col¡¤lega Lurdes Barba firma una molt brillant posada en escena que, en les seves pr¨°pies paraules, ¡°posa el discurs ideol¨°gic en primer pla¡±.

En el cl¨¤ssic de Rusi?ol, la cr¨ªtica ferotge al patriotisme espanyol i al masclisme m¨¦s ranci adquireix caires esperp¨¨ntics que Barba potencia amb corrosiu humor. ?s, potser, la millor manera d¡¯abordar avui, amb autoritarismes rampants agitant la pol¨ªtica, una obra ambientada en una Espanya enfonsada pel desastre colonial.

Rusi?ol va escriure L¡¯h¨¨roe al 1903, despr¨¦s de la p¨¨rdua de Cuba i les Filipines. Explica la hist¨°ria d¡¯un jove que torna de la sagnant derrota a les Filipines i ¨¦s rebut com un heroi per les autoritats civils i militars del seu poble. Al retrat de la mesquinesa d¡¯uns pol¨ªtics que, al crit continu de ¡°?Visca Espanya!¡±, tenen les penques d¡¯apel¡¤lar a la grandesa passada de l¡¯imperialisme espanyol, Rusi?ol no t¨¦ pietat. Barba, tampoc: mou els personatges amb encert entre l¡¯esperpent i la fac¨¨cia.

?s un muntatge de gran format, amb dotze actors a l¡¯escenari, en un encomiable esfor? coral que sost¨¦ el tour de force reservat al protagonista, resolt de forma notable per Javier Beltr¨¢n: funciona millor en la farsa que en la trag¨¨dia, amb uns aires de gallet de corral a la recerca de baralla que hauria de rebaixar en algunes escenes, grandiloq¨¹ents, per mostrar altres capes del paper.

Rusi?ol parla de gelosia, conquestes i mis¨¨ries, del frac¨¤s de la identitat nacional i la necessitat de regeneraci¨® pol¨ªtica. I respon a la defensa del superhome de Nietzsche convertint el seu heroi en el gandul del poble, un borratxo, masclista i busca-raons que arru?na la seva fam¨ªlia (¨¦s l¡¯hereu de l¡¯omnipresent teler, que tira endavant amb l¡¯esfor? dur dels seus pares) i causa desgr¨¤cies col¡¤laterals en la seva inexorable destrucci¨®. La solidesa de Rosa Renom i Manel Barcel¨® atorguen credibilitat i for?a dram¨¤tica als pares.

Albert Arribas, autor de la dramat¨²rgia, mant¨¦ gaireb¨¦ ¨ªntegre el text original, per¨° ha canviat l¡¯ordre d¡¯algunes escenes i l¡¯angle de visi¨® dels personatges femenins, tan ploramiques i supeditats als homes en el teatre de Rusi?ol, que mostren una actitud una mica m¨¦s combativa. Aqu¨ª funcionen de meravella Georgina Latre i Mima Riera.

Caires macbethians

El repartiment encerta en el to, ben marcat per una direcci¨® d¡¯actors que deixa l¡¯espai just a l¡¯histrionisme. Com a contrapunt a la passada gl¨°ria militar defensada per uns, Rusi?ol ofereix la convicci¨® d¡¯una fam¨ªlia honrada i treballadora, farta de perdre els fills en guerres funestes: retrata un frac¨¤s col¡¤lectiu.

El vestuari i la imaginativa escenografia de Silvia Delagneau i Max Glaenzel (la carpa blanca que simbolitza el teler artesanal ¨¦s una troballa) funciona de meravella. L¡¯acci¨® se situa en un jard¨ª inspirat en les Filipines, per¨° artificial, un marc ideal per emmarcar els malsons del protagonista, de caires macbethians. El muntatge, en cartellera fins al 10 de gener, va fer feli? el p¨²blic per tornar a veure un gran teatre al TNC.