Trump i nosaltres

Ara que se¡¯n va i que diuen que no acabar¨¤ de marxar, ¨¦s un bon moment per mirar de saber qu¨¨ hi ten¨ªem a veure nosaltres, en qu¨¨ ens va influir, i si en quedar¨¤ alguna cosa a casa nostra. Quan va comen?ar el proc¨¦s independentista, ara fa vuit anys, i Donald Trump encara no havia ni tan sols anunciat la seva candidatura a les prim¨¤ries republicanes, poques possibilitats d¡¯analogies podia haver-hi. Si de cas, una de molt gen¨¨rica, donada la segura adscripci¨® del magnat novaiorqu¨¨s al populisme en cas que es fessin realitat els rumors de les seves aspiracions presidencials.

Tot i el negacionisme d¡¯un processisme inicialment enamorat de la puresa democr¨¤tica del dret a decidir, el moviment que va impulsar Artur Mas ja era populisme en estat pur i encaixava en totes i cadascuna de les caracter¨ªstiques dels populismes de dretes i esquerres molt abans que es don¨¦s per declarat el seu ascens, primer ideol¨°gic i despr¨¦s electoral. Mas ho va expressar de forma probablement irreflexiva en el cartell electoral amb qu¨¨ es va presentar a les eleccions del 2012, sota el lema ¡®La voluntat d¡¯un poble¡¯ i amb una imatge evocativa del Mois¨¨s encarnat per Charlton Heston de la pel¡¤l¨ªcula ¡®Els Deu Manaments¡¯.

Prou que se¡¯n va penedir i excusar, especialment en un article titulat ¡®El nostre sobiranisme no ¨¦s populista¡¯, publicat quatre anys despr¨¦s: ¡®excusatio non petita, accusatio manifesta¡¯, diu la dita llatina. Les proves materials del populisme nacionalista s¨®n poc discutibles: rebuig de les elits, mitificaci¨® del poble, antipluralisme, antipol¨ªtica, polaritzaci¨®, explicacions conspiranoiques, interpretacions hist¨°riques deterministes i, sobretot, exaltaci¨® de la democr¨¤cia directa.

Hi ha fen¨°mens hist¨°rics, doncs, que s¨®n dif¨ªcils de veure quan comencen, per¨° que van aclarint els seus perfils amb el temps. Ara ja sabem que el Brexit, els nacionapopulismes d¡¯Hongria i Pol¨°nia, la moment¨¤nia ascensi¨® de Salvini i d¡¯Alternative fur Deustchland, les vict¨°ries de Jair Bolsonaro i Donald Trump i tamb¨¦ molts elements i actors del proc¨¦s, pertanyen al mateix univers ideol¨°gic, tal com han reconegut fins i tot conspicus intel¡¤lectuals de l¡¯independentisme.

Trumpisme i processisme ¨¦ren com un ou i una castanya al comen?ament, per¨° ara s¡¯assemblen cada cop m¨¦s fins i tot en aspectes molt concrets que depassen la conceptualitzaci¨® populista, com ¨¦s el cas de la pol¨ªtica internacional desplegada per Donald Trump. El m¨¦s destacat ¨¦s el de l¡¯unilateralisme practicat i exhibit per la Casa Blanca de Trump i convertit en dogma de l¡¯independentisme, mantingut fins i tot com a reserva de darrer recurs fins i tot quan no es practica. Tamb¨¦ en alguna mesura, l¡¯a?llacionisme, l¡¯excepcionalisme i el supremacisme, expressats en la retirada trumpista de les institucions internacionals, el proteccionisme comercial, el rebuig de la immigraci¨®, o la idea de replegar-se dels compromisos globals, tot i que en el nostre cas ¨¦s d¡¯aplicaci¨® exclusiva a Espanya i no al conjunt de les institucions europees i internacionals.

Per¨° el cap¨ªtol m¨¦s suggestiu de la diplom¨¤cia trumpista ¨¦s el que expressa en un llibre ja antic que porta per t¨ªtol ¡®L¡¯art de la negociaci¨®¡¯, inspirat en les t¨¨cniques de persuasi¨® m¨¦s o menys coactives dels negocis immobiliaris a qu¨¨ es va dedicar per her¨¨ncia familiar. La negociaci¨® trumpista, inspirada en la seva activitat com a promotor, ¨¦s merament transaccional: dona lloc a acords concrets en qu¨¨ s¡¯intercanvien actius, terrenys, edificis i diners i que s¡¯acaben i s¡¯obliden un cop tancats. Trump vol ser-ne el vencedor sempre, i per aix¨° aconsella comptar amb palanques que permetin imposar les seves condicions i la seva voluntat a la part advers¨¤ria.

No es tracta per tant de pactes entre socis que generen relacions de confian?a i vincles de lleialtat fins a construir institucions. ?s un m¨®n sense aliats ni amics, tan sols clients i socis de

negocis concrets. Els pactes es respecten quan no hi ha cap altre remei, ¨¦s a dir, quan el c¨¤stig per no fer-ho ¨¦s m¨¦s cost¨®s que els avantatges de la ruptura. Els ex¨¨rcits de picaplets, disposats a plantejar costosos litigis que condueixen a la rendici¨® per cansament, fan una part de la feina. L¡¯amena?a directa i fins i tot la coacci¨® violenta fan la resta. No corresponen a la tradici¨® secular del pactisme, tan arrelada en terres fortament romanitzades com Catalunya, sin¨® a l¡¯¡®omert¨¤¡¯ defensiva entre mafiosos organitzats sota la llei de la venjan?a, tan habitual a les ciutats americanes de fortes comunitats immigrants, que tant joc han donat a la literatura negra i al cinema.

Com m¨¦s en sabem de la intrahist¨°ria pol¨ªtica catalana dels darrers 40 anys, m¨¦s ens allunyem de la teoria sobre la persist¨¨ncia del pactisme d¡¯origen medieval en la nostra societat, tan ben formulada per Jaume Vicens Vives a ¡®Not¨ªcia de Catalunya¡¯, com a ¡°responsabilitat absoluta del governant envers els governats, de l¡¯acceptaci¨® per una banda i l¡¯altra de les normes del joc social, econ¨°mic i pol¨ªtic comunament establertes¡± i m¨¦s ens acostem al transaccionalisme trumpista, equivalent al ¡®peix al cove¡¯ pujolista, que fa estendre la sospita sobre un poder corrupte i deslleial, en el fons descomprom¨¨s amb el dest¨ª de la democr¨¤cia espanyola, que es va consolidar poc despr¨¦s de l¡¯adveniment de l¡¯autogovern catal¨¤ fins a convertir-se en un fet normal, acceptat i celebrat fins i tot per una part molt considerable de la poblaci¨®.