El somni d¡¯ERC ¨¦s el malson de Junts
Les dificultats per recompondre l'alian?a independentista obren l'expectativa d'un govern d'esquerres amb hegemonia republicana, amb els postconvergents en l'oposici¨®
A la dreta nacionalista li est¨¤ entran[/CAP3]t el p¨¤nic a unes eleccions en qu¨¨ pot quedar fora del govern de la Generalitat. La recomposici¨® de l'actual majoria independentista es fa cada dia m¨¦s dif¨ªcil, si s'ha de jutjar pel to amb qu¨¨ els tres partits que la formen des del 2012 s'increpen entre si i s'acusen m¨²tuament de tra?dors a la causa. Si a Junts per Catalunya (o als seus fragments), Esquerra i la CUP els resulta impossible repetir la ja trencada alian?a de govern del 2017 i ERC es converteix el 14 de febrer en la primera for?a parlament¨¤ria, en quina posici¨® queda la dreta independentista?
Aquesta pregunta la va respondre en part Laura Borr¨¤s, la flamant candidata de Junts, el partit de Carles Puigdemont, quan poc despr¨¦s de ser nomenada va anunciar que despr¨¦s de les pr¨°ximes eleccions al Parlament els seus diputats donaran suport per a la presid¨¨ncia de la Generalitat a l'aspirant del partit independentista m¨¦s votat. Si ¨¦s el d'ERC, s'ho empassaran i el votaran. O sigui, votaran el mateix Pere Aragon¨¨s a qui ara neguen el reconeixement com a president en funcions. Aix¨° va dir Borr¨¤s sense afegir qu¨¨ espera obtenir a canvi d'aquest eventual suport, tret de la preservaci¨® del seu objectiu primordial: la majoria parlament¨¤ria independentista.
Borr¨¤s vol evitar que ERC s'aparelli amb el PSC i els comuns, i els deixi en l'oposici¨® al Parlament
Per¨° la resposta de Borr¨¤s no esgota tots els aspectes de la q¨¹esti¨®. Si ERC surt de les eleccions la nit del 14 de febrer com a primera for?a parlament¨¤ria, tal com apunten els sondejos, haur¨¤ d'escollir entre les diverses majories aritm¨¨ticament possibles. Una ¨¦s la majoria independentista, composta pels mateixos partits que ara es declaren incapa?os de continuar governant junts. Una altra ¨¦s la majoria d'esquerres. No ¨¦s f¨¤cil, ja que implica acceptar una oposici¨® independentista, una cosa que desagrada profundament als republicans. Qu¨¨ escollir? Per assolir la presid¨¨ncia de la Generalitat i formar un govern d'esquerres el candidat d'ERC en tindria prou de sumar els diputats del PSC i dels comuns als del seu propi partit. Resulta obvi que l'objectiu perseguit per Borr¨¤s en oferir el seu suport incondicional a ERC ¨¦s no quedar fora de joc. El mal menor seria per a Junts donar suport des del Parlament a un govern d'ERC en minoria, per¨° ancorat en el camp independentista. ?s a dir, evitar que ERC canvi? d'aliats, s'aparelli amb el PSC i els comuns i els deixi en l'oposici¨®.
En aquest punt ¨¦s on les eleccions del 14 de febrer adquireixen un car¨¤cter singular, ja que ofereixen una perspectiva in¨¨dita des de 1980. ?s la primera ocasi¨® en qu¨¨ la dreta nacionalista catalana pot ser expulsada del govern de la Generalitat per una alternan?a crescuda en la seva pr¨°pia ombra. El somni daurat d'ERC: tornar a ser l'esquerra de govern a Catalunya, despr¨¦s d'haver estat soci secundari tant amb la dreta com amb l'esquerra. Si es parteix del que els sondejos assenyalen des de fa mesos, la combinaci¨® pol¨ªtica aparentment m¨¦s f¨¤cil seria la d'un govern d'ERC en minoria amb suports parlamentaris pactats en la investidura del president de la Generalitat. Pot ser un govern d'un, dos o m¨¦s partits. Tenint en compte la immediatesa del precedent en el temps i en l'espai, se la pot denominar ¡°f¨®rmula Pedro S¨¢nchez¡±.
Imaginar aquest escenari ¨¦s un malson per als exconvergents. El nacionalisme catal¨¤ s'ha caracteritzat des del 1980 per una forta patrimonialitzaci¨® de la Generalitat i la seva administraci¨®. Els pujolistes se sentien en el govern catal¨¤ com a casa seva i aquest sentiment ha perdurat en les derivacions de CiU, que, al cap i a la fi, ¨¦s el que millor defineix Junts. Per ells, perdre el govern ¨¦s com si els fessin fora de casa. D'all¨¤ el p¨¤nic que s'entreveu en els seus dirigents quan parlen de si la pand¨¨mia impedir¨¤ o no que se celebrin eleccions el 14 de febrer. Aquestes eleccions s¨®n el calze que no desitgen beure.
La combinaci¨® pol¨ªtica aparentment m¨¦s f¨¤cil seria la d'un govern d'Esquerra en minoria
L'experi¨¨ncia dels governs d'esquerres amb els presidents Pasqual Maragall i Jos¨¦ Montilla va mostrar que ERC t¨¦ enormes dificultats per aguantar la pressi¨® que els exerceix la dreta nacionalista des de l'oposici¨®. Aquesta pressi¨® ja ha comen?at una altra vegada, sobretot arran de la decisi¨® dels republicans de votar, fa gaireb¨¦ un any, a favor de la investidura de Pedro S¨¢nchez, i va augmentar de volum la setmana passada quan van donar suport al Congr¨¦s als pressupostos de l'Estat per al 2021. Creixer¨¤. ?s l'¨²ltima carta de l'expujolisme.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.