Paco Camarasa, dossier confidencial

¡°De nuevo las dudas. ?Qu¨¦ hago? ?Guardo carteles y el material de promoci¨®n que me llega? ?Para qu¨¦, con qu¨¦ sentido? Es acumular por acumular y no s¨¦ si alg¨²n d¨ªa le interesar¨¢ a alguien. Decido no acumular m¨¢s¡­¡±. ¡°Punts de llibres, cartells, eren tants papers... Al final no ho vam guardar, no¡±, recorda avui Montse Clav¨¦ (Villamart¨ªn, Cadis, 1946), que admet que ara que han passat poc m¨¦s de dos anys d¡¯aquell 2 abril de 2018 que Paco Camarasa va morir, pot afrontar millor de parlar i remenar material del seu marit, amb qui el 2002 va fundar la primera llibreria especialitzada en g¨¨nere polic¨ªac de Barcelona ¡ªla ja m¨ªtica Negra y Criminal (2002-2015) al barri de la Barceloneta, on vivien¡ª, i a qui va animar i ajudar a acomboiar la creaci¨® del celebrat festival literari BCNegra que promou l¡¯Ajuntament, del qual va ser l¡¯¨¤nima durant 12 anys. Ara, dimarts vinent, es fallar¨¤ el primer premi que du el seu nom a la millor novel¡¤la negra publicada enguany a criteri dels seus antics col¡¤legues, directors de nou festivals del g¨¨nere d¡¯Espanya.

Els dubtes els expressava Camarasa el 19 de setembre de 2012, en una de les entrades d¡¯una carpeta del seu ordinador, sota l¡¯ep¨ªgraf Diario. La darrera ¨¦s del dimecres 22 de novembre de 2017, cinc mesos abans de morir: ¡°Ayer me dieron la Medalla de Oro al M¨¦rito Cultural de la Ciudad (...) Mucha gente. Muchos besos, abrazos y fotos (esto de los m¨®viles es terrible). Mucha emoci¨®n. Y despu¨¦s consegu¨ª que, adem¨¢s de la consabida copa de cava, hubiera vino tinto¡±. ¡°M¨¦s que diaris, va deixar alguns dietaris anuals amb anotacions de coses fetes, poc m¨¦s¡±, fixa Clav¨¦. Aquella ¨¦s la darrera de les nom¨¦s cinc entrades del document. Per¨° no deixa de ser una petita part de les desenes d¡¯arxius del seu ordinador. Aix¨ª, en una carpeta, Gatos y perros, hi ha dos Excels: s¨®n personatges amb aquests animals. Apuntats, mitja dotzena amb gats i nom¨¦s un en el de gossos, Kollberg, mascota de Konrad Sejer, l¡¯inspector creat per Karin Fossum. M¨¦s impressionant ¨¦s el llistat de 110 autors, per ordre alfab¨¨tic (Ambler, Eric; Woolrich, Cornell), amb lloc i dates de naixement i mort. ?s el Calendario por autores, que complementa el Calendario, a seques, on la cosa est¨¤ dia per dia: aix¨ª, l¡¯1 de gener es pot llegir: ¡°Nace en Estambul Petros Markaris¡±, i acaba amb un dels seus autors favorits: ¡°31 de diciembre: Nace en Los ?ngeles, California, Edward Bunker¡±. Entremig, sense any per¨°, hi apareix en un 6 de gener: ¡°Nace Sherlock Holmes¡±.

Hi ha els ¨ªtems d¡¯un Curso de Historia de novela negra que don¨¤ a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s, el text fundacional del primer programa de la BCNegra, de 2008 (¡°buscar el mestissatge entre el que ¨¦s nou i el que est¨¤ ja consolidat i perqu¨¨ el lector pugui tenir contacte amb els autors que li han proporcionat moments de plaer (...) Consolidar la realitat d¡¯un g¨¨nere carregat de futur¡±), una Bibliograf¨ªa de novela negra barcelonina (que arrenca el 1932 amb El secreto del contador de gas, d¡¯E.C. Delmar) i una altra que ¨¦s Ciudades en novela negra (Barcelona, Dubl¨ªn, Argel, T¨°quio, Madrid....). Tamb¨¦ hi apareix un apartat m¨¦s pragm¨¤tic, Puerta (¡°Si no estoy, le ruego que deje el paquete en la peluquer¨ªa / barber¨ªa, que est¨¤ en la calle Ginebra, 17¡±: un cartell per als repartidors de llibres), una carpeta m¨¦s trista com Ideas cierre (¡°Nos hemos quedado sin balas...¡±) i un prometedor Proyectos, amb tan sols un contingut d¡¯una ratlla: ¡°Una gu¨ªa de cr¨ªmenes reales en BCN ciudad¡±. Nom¨¦s tindria temps per fer la seva selecci¨® d¡¯imprescindibles a Sangre en los estantes (2016), primer i darrer llibre seu, un ¨¨xit que fou una de les grans alegries al tram final de la seva vida.

Diaris i tisores

Havent-hi for?a cosa, el vessant digital (incloses 325 fotografies nom¨¦s d¡¯autors i amics amb la famosa samarreta negra de la llibreria, d¡¯unes 1.500 en total) no deixa de ser, com si fossin nines russes, una ¨ªnfima part del material que Camarasa acumul¨¤ com a lector i estudi¨®s, si es posa al davant, per exemple, de les 671 carpetes de les m¨¦s d¡¯una vintena de caixes d¡¯arxivador de documentaci¨® en paper sobre qualsevol autor, personatge o mat¨¨ria que un pugui imaginar en el m¨®n negrecriminal i que s¡¯ha catalogat a l¡¯Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella, on es conserva fruit de la generosa donaci¨® de Clav¨¦. ¡°No era tant d¡¯internet com de diaris; cada mat¨ª es prenia el seu caf¨¨ amb llet i els fullejava; els caps de setmana els devorava¡±, recorda la seva companya, que ha enganxat en una llibreteta negra les etiquetes originals de les carpetes que va crear Camarasa amb la seva lletra grossa, molts cops filla de retolador gruixut, bellugadissa, com si tingu¨¦s pressa.

Clav¨¦ recorda que, quan Camarasa es va instal¡¤lar a Barcelona el 1986 provinent de la Val¨¨ncia, on va n¨¦ixer el 1950, ¡°ja va venir amb carpetes de documentaci¨®, per¨° no eren tant d¡¯autors com retalls de premsa, no del tipus El Caso, de sang i fetge, sin¨® de lladres amb mala sort, amb rerefons social i hum¨¤... Per aix¨° li agradaven molt les cr¨°niques de successos i tribunals del periodista Josep Mart¨ª G¨®mez¡±. La tasca ¨¦s ingent perqu¨¨, a banda de les l¨°giques carpetes per autors, n¡¯hi ha un bon grapat de tem¨¤tiques i de ben ex¨°tiques: des d¡¯una dedicada a Bol¨ªvia (nom¨¦s amb l¡¯autor Gonzalo Lema), a una altra al Mossad israeli¨¤ (amb grans operacions) i al narco mexic¨¤ (amb la trista necrol¨°gica del periodista Sergio Gonz¨¢lez Rodr¨ªguez, el de Huesos en el desierto, sobre els feminicidis a Ciudad Ju¨¢rez), passant per la m¨ªtica col¡¤lecci¨® de la s¨¨rie Noire de Gallimard (amb fotoc¨°pies de pr¨°legs de llibres, xifres de vendes apuntades a m¨¤ i amb informaci¨® impresa del web de l¡¯editorial) o de personatges, com Sherlock Holmes (on hi ha la famosa data del 6 de gener de 1854 com la del seu naixement, que va treure de l¡¯expert William Stuart Baring-Gould).

Hi ha papers for?a antics, d¡¯almenys 1994 (els de Dashiel Hammett), tot i que ja n¡¯hi ha alguns de 1980, i de cap?aleres de diaris inversemblants, com La Tribuna de Salamanca o El Norte de Castilla. Tamb¨¦ un detall curi¨®s: tot est¨¤ perfectament retallat amb tisores resseguint les columnes del diari... fins el 2001. Des de llavors, la plana que interessa al llibreter es veu arrencada i de vegades cont¨¦ altra informaci¨®. Canvi del modus operandi? ¡°Ja no deuria tenir gaire temps, perqu¨¨ el 2002 vam comen?ar amb la llibreria¡±, proposa Clav¨¦, que recorda que bona part de la documentaci¨®, que Camarasa va aplegar fins ben entrat el 2017, en l¡¯etapa final de la malaltia, ¡°la feia a la botiga. Malauradament, pass¨¤vem moltes hores sense que entr¨¦s ning¨²; el fenomen Stieg Larsson va ser el nostre gran desastre: va estendre el g¨¨nere negre, que llavors gaireb¨¦ no tenia ning¨², a totes les llibreries, supermercats i benzineres... I nosaltres no est¨¤vem preparats per a all¨°: no est¨¤vem, per exemple, ben ubicats, d¡¯aqu¨ª els meus vi i musclos dels dissabtes al migdia¡±, exposa Clav¨¦, recordant una tradici¨® gastron¨°mica per atreure clients fins al cor de la Barceloneta.

Rebuts de la llum, albarans d¡¯entrega, galerades... nom¨¦s prenia notes de lectura en paper reciclat

Els dossiers m¨¦s gruixuts s¨®n, de llarg, els destinats a Andrea Camilleri (m¨¦s de 70 documents, entre ells un quadernet d¡¯espiral ple de notes comparatives entre l¡¯autor i Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n i els seus personatges), Francisco Gonz¨¢lez Ledesma, el mateix V¨¢zquez Montalb¨¢n i Leonardo Padura Fuentes. ¡°Padura i Manolo li agradaven molt, per¨° amb Camilleri, a m¨¦s, hi va haver una qu¨ªmica des que es van tractar i con¨¨ixer; a banda, jo no s¨¦ si amb la secret¨¤ria de l¡¯Andrea hi havia amor o alguna cosa m¨¦s. perqu¨¨ la relaci¨® era constant¡±, fa broma Clav¨¦, que sost¨¦ que ¡°Camilleri mai va anar enlloc menys aqu¨ª a Barcelona i va venir pel Paco¡±, diu recordant l¡¯¨¨xit de l¡¯acte que els va reunir (omplint-la a vessar: unes 900 persones) a la Sala Barts per la BCNegra de 2014. ¡°La conversa va ser fant¨¤stica, molt sincera, i encara guardo la foto d¡¯ell al?ant-li el puny a Camilleri, li encantava¡±. Amb Gonz¨¢lez Ledesma, ¡°es van adoptar m¨²tuament¡±, resumeix Clav¨¦ sobre el primer premi Pepe Carvalho de la BCNegra.

L¡¯obsessi¨® per reciclar

Entre fotoc¨°pies de pr¨°legs, dossiers de premsa i prospectes de promoci¨® les carpetes deparen de tot, fins i tot un treball d¡¯una alumna de segon de batxillerat de l¡¯escola Bet¨¤nia-Patmos: La BCNegra. Barcelona y la novela negra espa?ol entre 1980 y 1990 (¡°per all¨¤ passava tothom: estudiants, doctorands, periodistes, escriptors... Li preguntaven de tot, tenia una mem¨°ria fotogr¨¤fica, especialment pels llibres¡±). Per¨° mai no hi deixa d¡¯haver les seves notes de lectura dels autors, on a m¨¤ apunta tipus de pistoles, tics, begudes, escenaris i trets psicol¨°gics dels personatges, sempre amb la corresponent plana del llibre entre par¨¨ntesi. O, fins i tot, hi deixa deures per fer, com en la carpeta d¡¯Ed McBain: ha de consultar l¡¯escriptor basc Jos¨¦ Javier Abasolo sobre bibliografia del pare de la s¨¨rie Distrito 87.

Geni i figura de Camarasa, tampoc s¨®n anotacions en un paper qualsevol. No s¨®n mai fulls nets i nous. S¨®n, sempre, papers reciclats: els rebuts de l¡¯aigua o llum de la llibreria, factures de comandes d¡¯editorials, albarans d¡¯entrega, galerades, papers de la n¨°mina de Clav¨¦ de l¡¯empresa que ella va crear per editar llibres de cuina (Libros de Allende)... ¡°No era gasiveria perqu¨¨ era gener¨®s, ni tampoc perqu¨¨ vingu¨¦s de fam¨ªlia pobra perqu¨¨ a casa tenien alguna cosa de camions; potser era influ¨¨ncia de l¡¯austeritat inculcada pel col¡¤legi de capellans on va anar¡±, apunta Clav¨¦.

Tamb¨¦ recorda que d¡¯aquestes tirallongues de paper, amb un gros clip negre unint-les, n¡¯hi havia a la llibreria, on Camarasa feia els n¨²meros. ¡°No utilitzava mai la calculadora¡±. Llicenciat en Econ¨°miques (¡°encara que mai vaig aprendre comptabilitat¡±, afegia sorneguer al seu curr¨ªculum, on constava tamb¨¦ la creaci¨® d¡¯una distribu?dora que va fer aig¨¹es), totes les operacions les feia a m¨¤, com mostra la llibreta comptable del primer any de Negra y Criminal: hi posava, amb la seva lletra un punt an¨¤rquica, t¨ªtol, autor, editorial i preu. El primer dia, 6 de desembre de 2002, cinc simenons i una biografia de Hammett, entre d¡¯altres, van portar la facturaci¨® als 63,49 euros.

Les notes fan sospitar que els llibres no els deuria guixar. Se¡¯n pot resseguir la pista a la Biblioteca Municipal de Montbau, on hi ha el Fons Paco Camarasa-Negra y Criminal, amb uns 800 volums dels m¨¦s de 3.000 de la seva biblioteca particular que Clav¨¦ ha donat tamb¨¦ a l¡¯Ajuntament. ¡°No hi escrivia mai res; com a molt, hi posava paperets amb apunts que despr¨¦s llen?ava, perqu¨¨ no tenia sentit de posteritat; era pragm¨¤tic... O hi deixava post-its petits de colorets llampants¡±, recorda, partid¨¤ria de fer doblecs a les puntes de les p¨¤gines.

On llegia m¨¦s a gust era a casa, en el sof¨¤ de vellut vermell que li havia regalat la dona, juntament amb una bona llum. ¡°Amb aix¨° i l¡¯aparell del CD ja feia prou¡±. Un cop llegits, els llibres, majorit¨¤riament, anaven al soterrani de la llibreria. Aix¨° explica que sovint estiguin picats per la humitat. ¡°A casa nom¨¦s tenia els t¨ªtols m¨¦s utilitaris¡±, diu Clav¨¦. I ¨¦s que, llibreria a banda, el seu marit va dirigir fins a vuit clubs de lectura del g¨¨nere. A la biblioteca municipal es pot fruir de les seves fonts secretes de saber: Cartas y escritos in¨¦ditos, de Chandler; Fuera de la ley: hampa, anarquistas, bandoleros y apaches. Los bajos fondos en Espa?a (1900-1923), ben farcit de fitxes policials; el gruixut Teatro policiaco espa?ol; Brigada criminal, de Tom¨¢s Gil Llano (l¡¯actuaci¨® d¡¯aquest grup policial a Barcelona entre 1944 i 1953), o Matar al Chino. Entre la revoluci¨®n urban¨ªstica y el asedio urbano en el barrio del Raval de Barcelona, de l¡¯antrop¨°leg i crimin¨°leg Miquel Fern¨¢ndez Gonz¨¢lez. La seva indestructible milit¨¤ncia comunista es reflectia, via inquietud social (¡°el g¨¨nere permet dir i denunciar all¨° que per altres vies no es pot¡±, recorda la llibretera), en la passi¨® per la novel¡¤la negra, a la qual, deia, havia arribat per error, tot agafant un dia de 1969 Collita roja de Hammett pensant-se que anava de col¡¤lectivitzacions agr¨¤ries. D¡¯aqu¨ª la proliferaci¨® d¡¯autors amb c¨¤rrega sociopol¨ªtica, com Jean Claude Izzo o el matrimoni suec Maj Sj?wall i Per Wahl??, que tamb¨¦ tenien carpeta gruixuda a l¡¯arxiu.

A la biblioteca s¨®n 166 els llibres amb dedicat¨°ries al duet Camarasa-Clav¨¦: Markaris ho fa en angl¨¨s o franc¨¨s (¡°en Paco el valorava m¨¦s com a persona, pel seu comprom¨ªs, que com a escriptor¡±, diu Clav¨¦); ¡°Mantingueu la difusi¨® de la paraula¡±, els deixa en angl¨¨s Michael Connelly; ¡°A mis queridos y guerrilleros hermanos Paco y Montse, herejes de pies a cabeza¡±, els bateja Padura, mentre que Juan Madrid, de qui tenen tota la s¨¨rie de Brigada Central, li diu en un dels t¨ªtols: ¡°Para Paco, que inventa sue?os y los vende¡±.

Un 10 en llengua i literatura

Totes les dedicat¨°ries traspuen molt afecte, van m¨¦s enll¨¤ del protocol. ¡°Era millor comunicador i venedor que gestor, i es feia estimar: era molt d¡¯abra?ar i tocar, molt valenci¨¤ en aix¨°¡±, evoca Clav¨¦. La caixa 20 de l¡¯arxiu municipal ho copsa: recull la documentaci¨® m¨¦s ¨ªntima. En l¡¯agenda 2017-2018, les entrades dom¨¨stiques (¡°Llamar al dentista¡±, ¡°Buscar funda para el m¨®vil¡±) estan salpebrades per una ¡°A¡± o per una ¡°M¡±. Responen a efem¨¨rides d¡¯aniversaris (¡°Estudio en escarlata¡±; ¡°Golpe de estado en Grecia¡±) o de morts (¡°Stieg Larsson¡±). D¡¯una carpeta vermella surten fotos amb Montserrat Roig (ell, irreconeixible, amb els cabells llargs) i una postal d¡¯ella de juny de 1980 des de Leningrad. ¡°Eren amics de joves, de quan Paco ja era llibreter a Val¨¨ncia¡±.

Del bagul ¨ªntim sura tamb¨¦ un butllet¨ª de notes del Col¡¤legi La Salle. Camarasa ¨¦s a ¡°Bachillerato, 6? a?o¡±. S¨®n dels ex¨¤mens oficials del curs 1965-1966. En ¡°Matem¨¢ticas¡±, no passa del 6, com en ¡°Formaci¨®n del Esp¨ªritu Nacional¡± o ¡°Educaci¨®n F¨ªsica y Deportes¡±; per¨° si en ¡°F¨ªsica y Qu¨ªmica¡± hi ha la nota m¨¦s baixa (5), a ¡°Lengua y Literatura¡± hi brilla una ¡°Matr¨ªcula de Honor¡± (10). Aix¨° de llegir ho duia a la sang: ¡°Anava a les sessions de qu¨ªmio sempre amb un llibre de butxaca, molts cl¨¤ssics nord-americans, els seus preferits: Jim Thompson, Burke...¡±. Quan les forces ja fallaven, es va inclinar per s¨¨ries de Neflix... del gremi: Mindhunter, Peaky Blinders, Borgen, El puente, Calderero, sastre, soldado... ¡°No volia anar a dormir; sempre responia: ¡®No, uno m¨¢s¡¯... No volia morir-se¡±.

En una llibreteta blava, entre un plumall de post-its f¨²csia, que, com bona part del seu material (un suc¨®s dossier confidencial) s¨ª que s¡¯ha conservat, hi pot haver la clau de volta d¡¯aquells darrers dies de Paco Camarasa, i de tota la seva intensa vida. La tenia farcida de cites de llibres. Una, d¡¯Amin Maalouf, deia: ¡°La vida no es lo suficientemente larga como para que uno pueda cansarse¡±.

Entre tortures i bombes

En l'ingent quantitat de material que va deixar Paco Camarasa ressalten, d'una banda, els guions originals de la s¨¨rie polic¨ªaca radiof¨°nica Taxi Key, escrits per Luis Goss¨¦ de Blain entre 1948 i 1967, amb nom¨¦s algun buit perqu¨¨ Camarasa, gener¨®s sempre, n'havia regalat m¨¦s d'un als amics. I de l'altra, el bon feix de documents, retalls i fotografies sobre un episodi que va marcar profundament la seva vida: la seva detenci¨® el 1971 a Val¨¨ncia, premonit¨°riament un llibresc 23 d'abril, per la seva milit¨¤ncia comunista.

Camarasa va estar 19 dies incomunicat en depend¨¨ncies policials, torturat amb immersions en aigua i cops a les orelles que li van deixar per sempre m¨¦s greus problemes d¡¯o?da. De l¡¯11 de maig al 6 de juliol va estar tancat a la pres¨® Model valenciana. Jutjat el 19 de maig de 1975 pel fam¨®s Tribunal del Orden P¨²blico (TOP), va ser condemnat a sis mesos de garjola. D¡¯aquella ¨¨poca guardava fins i tot un atrotinat val de cartr¨® d¡¯una pesseta de la pres¨® i retalls de premsa, ja en democr¨¤cia, que explicaven la caiguda dels seus companys, com un retall en qu¨¨ ell mateix recordava els fets i la frase del policia Manuel Ballesteros, fam¨®s torturador, dient als seus homes: ¡°Tened cuidado, no le romp¨¢is nada¡±. El cas, que no es va treure mai del record, el va presentar a la just¨ªcia argentina, com demostra un escrit de to oficial del seu ordinador que servia de presentaci¨® de la documentaci¨® aportada.

Tamb¨¦ va conservar un text esfere?dor: ¡°Librer¨ªa La Ara?a, ya que has ayudado a la supuesta democratizaci¨®n de Espa?a, pronto iremos a darte un premio. Librer¨ªa La Ara?a, ha llegado tu hora¡±. Era un full signat per un autoanomenat Comando de la Triple Calavera. Al costat, hi ha un telegrama del 7 d¡¯agost de 1976, des de la llibreria Rafael Alberti, de Madrid: ¡°Recibid nuestra solidaridad y condena canalla atentado fascista¡±. S¨ª, els van tirar una bomba. La Ara?a era la llibreria que tenia a Val¨¨ncia el germ¨¤ gran de Camarasa, on aquest va anar per ajudar-lo per tres mesos i on acabaria descobrint, deia, ¡°que la tinta d¡¯impremta ¨¦s addictiva i vaig quedar enganxat als llibres per sempre¡±.