Lluminoses directores de cine

?s una experi¨¨ncia ins¨°lita en el meu cas, entrar en una s¨¨rie com aquesta i no veure-la d¡¯una tirada. Women Make Film no ho pret¨¦n. Ni tan sols que en miris uns quants cap¨ªtols seguits, aix¨° tan agradable quan t¡¯interessa una s¨¨rie i no has de buscar m¨¦s per continuar davant la pantalla. I no perqu¨¨ siguin 14 cap¨ªtols documentals, d¡¯una hora cadascun, subdividits en diversos i inspiradors apartats, que reuneixen 183 dones cineastes i un miler de clips, d¡¯exemples. ?s una cosa diferent. En confinament hi ha espectadors als quals els va b¨¦ (encara m¨¦s) la marxa maratoniana a casa i pot ser que n¡¯hi hagi per a aquesta proposta. Per¨° ¨¦s desaconsellable, tot i que el realitzador Mark Cousins (1965) domina l¡¯art d¡¯explicar i la poesia cr¨ªtica del seu text ¨¦s bella i aguda, il¡¤luminadora. Disponible a Filmin, ¨¦s una altra de les proeses de l¡¯irland¨¨s, que se centra altre cop en les pel¡¤l¨ªcules, en all¨° que es veu a la pantalla. No en el que la hist¨°ria del cine diu i repeteix sense que li caigui la cara de vergonya per no posar-se al dia, avui que tot es pot veure, consultar i estudiar si t¡¯ho proposes. I hi ha molt per absorbir en els films de les cineastes, des de l¡¯origen del cine.

Per aix¨° no recomano veure tota seguida Women Make Film: ¨¦s tan sorprenent, densa, provocadora i est¨¤ tan ben narrada que, encara que tamb¨¦ puc ser maratoniana en aix¨° de les s¨¨ries, necessito que cada cap¨ªtol em sembri per dins. Perqu¨¨ el que t¡¯explica val per al cine i la narrativa en imatges, per¨° tamb¨¦ per a molt m¨¦s: val per a qualsevol manera de contar. Cousins aposta per les narratives allunyades de les convencions sentimentals rutin¨¤ries, aquelles que sovint es relacionen (a sobre!) amb all¨° femen¨ª, la mirada femenina i tota la pesca. No, aix¨° va d¡¯una altra cosa.

Pel que ja he vist (no correr¨¦, ho repeteixo), es tracta de posar en relleu, descobrint-les en la majoria dels casos, les cineastes que m¨¦s i millor han aportat i aporten coses al cine, les pioneres des d¡¯Alice Guy (1873-1968) i les contempor¨¤nies. Les m¨¦s lluminoses. Menystingudes per la tot¨¨mica hist¨°ria del cine, la s¨¨rie recorre els cinc continents i n¡¯ha rastrejat a fons tots els arxius. Per¨° no les presenta com a v¨ªctimes del patriarcat i la misog¨ªnia. Ho dona per sabut. Se suposa que ho sabem. Les presenta en els seus ¨¨xits, atreviments i intents, les seves veritats. Segueix en aix¨° els molts festivals de cine de dones i ha rastrejat per tot arreu.

L¡¯estructura de la s¨¨rie i el text narrador de Cousins, que diuen actrius, entre les quals Jane Fonda, ¨¦s fins i tot millor que el de la seva s¨¨rie precedent, en col¡¤laboraci¨® tamb¨¦ amb l¡¯actriu i productora Tilda Swinton, The Story of Film. An Odissey, disponible a la mateixa plataforma. Insisteixo a escriure els t¨ªtols en angl¨¨s perqu¨¨ la traducci¨® de film per cine que acostumem a fer no correspon al que mou Cousins: les pel¡¤l¨ªcules.

Posem el cap¨ªtol cinc, despr¨¦s de passar pels dedicats a les maneres de comen?ar un film, el to i la credibilitat, i les diverses variants amb les quals la s¨¨rie relaciona cada cosa. Arribem aix¨ª a com s¡¯introdueix un personatge en una pel¡¤l¨ªcula. I per aix¨° es considera primer la relaci¨® entre l¡¯adult i l¡¯infant, que si parlem de dones acostuma sempre a conduir gaireb¨¦ en exclusiva a la maternitat. Aqu¨ª, no nom¨¦s, i de manera gens t¨°pica. Per passar llavors a l¡¯economia narrativa i aix¨ª, a tractar el muntatge: l¡¯¨¤nima del cine, que es deia abans, la m¨¤quina de connectar, es diu aqu¨ª. Aquest fil conductor, de la infantesa i la relaci¨® que els adults hi estableixen fins a com estan connectades les coses en un film i amb quina economia visual es poden explicar, al mateix cap¨ªtol, ¨¦s ben subtil. Permet abordar amb lucidesa, narrant sense mostrar-ho tot, com ha de ser, que en la representaci¨® de nens amb adults hi intervenen t¨°pics i m¨¦s t¨°pics visuals que veiem cada dia per les pantalles i en gaireb¨¦ tots els relats, clix¨¦s que aquestes cineastes s¡¯esforcen a eludir. Els desmunten amb economia narrativa i amb el muntatge. La s¨¨rie ho fa muntant i raonant.

Aquest paio se la juga. Evita el to acad¨¨mic en magn¨ªfiques i encertades lli?ons que les aules farien b¨¦ de considerar, de secund¨¤ria a la universitat. Escull. Del cine espanyol li interessa Ana Mariscal, la seva sola representant aqu¨ª, per real?ar-la tal com es mereix. Ben jugat, el principal era no reduir la s¨¨rie a un cat¨¤leg de noms i t¨ªtols. Aqu¨ª preval el punt de vista i un criteri s¨°lid al servei de l¡¯art d¡¯explicar en imatges el que no hem vist, aquestes cineastes.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.