Art comunitari al Raval

¡°Xamfr¨¤ acull qualsevol persona, tingui l¡¯edat que tingui, sigui d¡¯on sigui. El que m¨¦s m¡¯agrada de Xamfr¨¤ ¨¦s que si tu vols ser percussionista, o vols ser cantant, o ballar¨ª, o actor... pots fer-ho. T¡¯ensenyen que les barreres te les poses tu mateix¡±. Aix¨ª s¡¯explica el Kevin, que participa a Xamfr¨¤ des de fa 10 anys. Ho diu en un youtube on aquest centre de m¨²sica i escena del Raval fa una campanya de donacions d¡¯un euro al mes. Fa uns dies, l¡¯entitat va rebre el Premi Nacional de Cultura, que s¡¯afegeix a una considerable llista de guardons.

Xamfr¨¤ s¡¯obre al Raval l¡¯any 2005. Primer ho fa refugiat a les aules de l¡¯institut Miquel Tarradell i, finalment, en un espai de 300 metres quadrats, a un extrem del terreny que ocupa l¡¯edifici del nou Conservatori del Liceu, un rac¨® cedit per l¡¯Ajuntament, propietari de tot el solar. Aquest any, la covid ha fet baixar una mica la matr¨ªcula. Tot i aix¨ª, hi ha m¨¦s de 300 participants de totes les edats, des de mares amb nadons a adults, i una dotzena llarga d¡¯¨¨tnies. Tamb¨¦ la covid ha obligat a una mudan?a parcial per tenir m¨¦s ventilaci¨® a les aules. Una part de les activitats les ha acollit el seu ve¨ª, el Centre de Suport a la Innovaci¨® i la Recerca Educativa. La matr¨ªcula costa 60 euros al trimestre. ¡°Per¨° qui diu que no pot pagar... no paga. No demanem justificants d¡¯Hisenda. La relaci¨® amb el ve?natge es basa en la confian?a m¨²tua. Tamb¨¦ hi ha, ¨¦s clar, qui aporta m¨¦s perqu¨¨ s¡¯ho pot permetre¡±, comenta Ester Bonal, l¡¯actual directora del centre.

Bonal ¨¦s un cognom clau en la llarga hist¨°ria que explica la creaci¨® de Xamfr¨¤. L¡¯any 1967, Maria Dolors Bonal funda una escola de m¨²sica a Sarri¨¤-Sant Gervasi. La seva ambici¨® ¨¦s que aquestes escoles no es limitin a ensenyar m¨²sica, sin¨® que la m¨²sica sigui una eina per educar. Amb aquesta idea crea, amb altres persones, la Fundaci¨® L¡¯Arc M¨²sica, que l¡¯any 2001 es fa c¨¤rrec de l¡¯escola municipal de m¨²sica del barri. Des d¡¯all¨ª es comen?ar¨¤ a cuinar el projecte per al Raval. L¡¯altre cognom ¨¦s Roger. L¡¯?ngels Roger, ara jubilada, era professora de m¨²sica al Mil¨¤ i Fontanals, i participava de les mateixes idees sobre les possibilitats d¡¯inclusi¨® i creaci¨® col¡¤lectiva que t¨¦ l¡¯aprenentatge musical. Roger recorda com l¡¯Ester Bonal, neboda de la Maria Dolors, la va citar un dia de l¡¯any 2002 i li va presentar un document amb el projecte de casal de m¨²sica i escena del Raval. ¡°All¨ª es parlava de fer m¨²sica d¡¯una manera activa, participativa, treballant amb les persones, en grup, perqu¨¨ se sentin valorades. Al final de cada curs es fa un espectacle. Hi participen tots, sense excloure o amagar ning¨². El que importa no ¨¦s l¡¯¨¨xit de la representaci¨®, que acostuma a tenir-ne, sin¨® tot el cam¨ª, el proc¨¦s que s¡¯ha fet per arribar-hi¡±. Roger no va trigar ni 24 hores a comprometre-s'hi. El trio fundador estava en marxa. Ella i Maria Dolors Bonal van ser les principals encarregades de cercar els recursos econ¨°mics. Dos anys de peregrinacions per despatxos. La primera gran empenta va arribar d¡¯Avina, una fundaci¨® d¡¯un empresari su¨ªs. Despr¨¦s, d¡¯altres, de particulars, institucionals... A les p¨¤gines del projecte fundacional s¡¯assenyala que en altres societats del planeta es fa m¨²sica de manera quotidiana i col¡¤lectiva. ¡°Cal deixar clar, doncs, que els objectius que es persegueixen van m¨¦s enll¨¤ de l¡¯aprenentatge del llenguatge de la m¨²sica (...) per aix¨° les sessions de treball sempre seran en grups que respectaran i deixaran espai a totes les capacitats i ritmes de progr¨¦s individual¡±.

Divuit anys m¨¦s tard, els objectius escrits en aquell projecte continuen vigents. Ester Bonal recorda quan era professora al Tarradell ¨Cara ho ¨¦s de l¡¯ESMUC¨C, que ja defensava la m¨²sica com una ¡°eina de comunicaci¨®¡±. Ho diu pensant en joves immigrants que estaven inc¨°modes en un pa¨ªs inh¨°spit ¨Cun amic seu pakistan¨¨s sempre porta la factura de l¡¯iPhone perqu¨¨ la policia no es pensi que ¨¦s robat. ¡°B¨¤sicament tenien por i integrar-se en un col¡¤lectiu mitjan?ant la m¨²sica els feia guanyar confian?a, canviar la mirada d¡¯ells en un pa¨ªs diferent¡±. El l¨¨xic de Xamfr¨¤ t¨¦ molta intenci¨®. No es parla de classes ¨Cs¨®n activitats¨C, ni d¡¯alumnes ¨Cs¨®n participants. No hi ha ni ex¨¤mens, ni notes. No es fa piano, tot i que ara, lligat a les bandes, fan teclat. I el treball es col¡¤lectiu. Si alg¨² vol aprofundir un instrument com a solista el deriven a una escola o conservatori, tot i que els costos d¡¯aquestes matr¨ªcules i els perfils acad¨¨mics que es demanen poden resultar un mur impossible de saltar per? l¡¯aspirant. A Xamfr¨¤, tres nois que han fet percussi¨® els ha contractat el centre per a tallers a casals i escoles i miren de contractar-ne tres m¨¦s per portar tallers de rap i rima, una manera tamb¨¦ de treballar la llengua. Xamfr¨¤ va m¨¦s enll¨¤ de la m¨²sica. Et pots apuntar a coral, flabiol i tambor¨ª, viol¨ª, orquestra, break-dance, batucada... Per¨° tamb¨¦ a audiovisuals, dansa, teatre... Amb l¡¯ajut d¡¯un lutier ara volen obrir tallers de construcci¨® de cajones (instrument de percussi¨®) i ukeleles....

Ester Bonal insisteix: Xamfr¨¤ no ¨¦s una escola de m¨²sica. ¡°El centre de l¡¯activitat ¨¦s acompanyar les persones creant, gr¨¤cies a la m¨²sica i les arts esc¨¨niques, entorns de conviv¨¨ncia entre persones que estan en risc d¡¯exclusi¨® i d¡¯altres que no¡±. Xamfr¨¤ treballa en xarxa amb escoles i casals del barri per lluitar contra la segregaci¨®. Necessiten ser permeables a la diversitat social del barri, que la diversitat es visqui a dins, sense exclusions d¡¯uns o altres. Fa 10 anys, per tenir indicadors d¡¯impacte de la seva feina van proposar a les fam¨ªlies que escrivissin sobre la seva experi¨¨ncia de Xamfr¨¤. ¡°Moltes d¡¯elles et deien que, m¨¦s enll¨¤ del fet art¨ªstic, hi havia el fet vital. Els havia canviat la vida. Una tasca ¨¦s generar coneixement i discurs sobre el que fas. A la Gran Bretanya i Austr¨¤lia, on hi ha una llarga tradici¨® de community arts, saben avaluar millor aquests intangibles. Gr¨¤cies a l¡¯ajuda d¡¯estudiants de Sociologia estem generant codis i protocols per a la recollida d¡¯aquesta mena d¡¯informaci¨®¡±. I ara, l'experi¨¨ncia de Xamfr¨¤ ha estat la llavor d'Educarts, projecte del Pla de Barris municipal, als barris de Vallbona, Torre Bar¨® i Ciutat Meridiana. M¨¦s enll¨¤ del seu territori fundacional.