A nosaltres no ens havia de passar

Encara que miri el v¨ªdeo una vegada i una altra no aconsegueixo entendre'n el contingut. La commoci¨® que em provoca no s'atura. Hi veig un grup de joves adults dins d'una casa preparant explosius amb els quals pretenen posar fi a la vida de moltes persones, incloent-hi la seva. L'aspecte extern d'aquests nois, les seves faccions, el seu accent, els seus posats, fins i tot la seva manera de riure, em resulten extremadament familiars. No obstant aix¨°, la semblan?a que puguin tenir amb els nois del meu barri ¨¦s superficial, potser condicionada pel fet que els qui som percebuts com els ¡°altres¡± acabem interioritzant aquesta alteritat com una realitat. Nosaltres, els altres, els que vam n¨¦ixer en fam¨ªlies musulmanes, qu¨¨ tenim a veure amb un grup d'homes plens d'odi capa?os d'assassinar innocents? Res. De fet, l'¨²nica cosa que els terroristes tenen en com¨² amb els meus companys d'escola, parents i ve?ns d'infantesa ¨¦s el seu aspecte extern. L'islam en nom del que van actuar tampoc s'assembla a l'islam que ens van ensenyar les nostres fam¨ªlies, completament alienes a l'¨²s de la viol¨¨ncia.

El m¨¦s colpidor del v¨ªdeo dels gihadistes de Ripoll ¨¦s observar com de quotidi¨¤ s'havia tornat per a ells l'odi, un odi profund i aniquilador cap als qui defineixen com a enemic. Aquest sentiment no ¨¦s un rampell sobtat, s'ha estat larvant durant molt de temps. Quan un pot taral¡¤lejar una can?¨® mentre condueix material per sembrar la mort com qui arregla un aparell electr¨°nic o prepara el sopar, ¨¦s que fa molt que la persona en q¨¹esti¨® va comen?ar el proc¨¦s de deshumanitzaci¨® d'aquells amb qui en un altre moment va compartir aules, patis, tallers, f¨¤briques, bars, partits de futbol. Molt abans d'actuar, d'arribar al punt de preparar explosius, abans cal tra?ar una l¨ªnia divis¨°ria infranquejable entre el ¡°nosaltres¡± i l'¡°ells¡±. L'alteritat perillosa que cal eliminar, per als terroristes, ¨¦s la dels kuffar, els infidels. ?s igual que siguin mestres, ve?ns, companys, metges de cap?alera, dependentes o la noia que un dia et va agradar. Per als fan¨¤tics no creure en el missatge transm¨¨s per Mahoma, no sotmetre's als dictats de l'islam ¨¦s motiu suficient per mer¨¨ixer l'extermini, encara m¨¦s quan un t¨¦ amb els seus actes les portes del cel ben obertes.

En l'opini¨® p¨²blica s'han exposat possibles explicacions al que en realitat no t¨¦ cap sentit. A Catalunya del que m¨¦s s'ha parlat ¨¦s del paper que va tenir l'anomenat ¡°imam de Ripoll¡± en l'adoctrinament dels terroristes i de la seva suposada vinculaci¨® amb el CNI. No s¨®n pocs els que han alimentat la teoria de la conspiraci¨® tot i que l'atemptat s'assembla a molts altres dels que s'han produ?t a tot Europa i tamb¨¦ als pa?sos musulmans.

Una conseq¨¹¨¨ncia important d'aquesta deriva ¨¦s que el debat sobre la penetraci¨® del gihadisme i els seus precursors no violents, els integrismes islamistes, ha quedat en un segon pla. Centrar el focus ¨²nicament i exclusivament en la suposada vinculaci¨® d'Essatty amb el servei d'intel¡¤lig¨¨ncia ha impedit una discussi¨® de gran abast sobre islam, fonamentalisme i radicalisme violent, tal com passa a Fran?a, on la q¨¹esti¨® apareix als espais medi¨¤tics de m¨¦s impacte. Aquesta situaci¨® dificulta que la societat sigui part¨ªcip i coneixedora de la complexitat d'aquesta q¨¹esti¨®.

L'altre intent de trobar sentit al terror ve donat per alguns sectors de l'opini¨® p¨²blica que vinculen el gihadisme violent amb les condicions socials, econ¨°miques i d'exclusi¨® o discriminaci¨® que pateixen els musulmans. Aquesta ¨¦s una de les teories a les quals m¨¦s es recorre, apareix una vegada i una altra despr¨¦s de cada atemptat fins al punt que no l'hem posat en dubte ni tan sols els qui hem patit el mateix tipus d'exclusi¨® i discriminaci¨®. Podem acceptar sense m¨¦s que la ra¨® de la viol¨¨ncia s¨®n la pobresa i el racisme? Si la resposta ¨¦s afirmativa, llavors per qu¨¨ no hi ha terrorisme gitano ni terrorisme negre ni terrorisme pobre? Les condicions pr¨¨vies que comparteixen molts gihadistes, encara que no tots, no s¨®n prou per entendre el fenomen. On queden, segons aquestes propostes, els milers de musulmans que cada dia reben insults i menyspreu? Qu¨¨ deu opinar sobre aix¨° la senyora travessada per una acumulaci¨® d'opressions a qui mai de la vida se li ha passat pel cap fer mal a persones innocents? Qu¨¨ diuen sobre aix¨° aquells a qui alguna vegada se'ls va negar l'acc¨¦s a una discoteca, a un lloguer o a una feina pel seu origen? Doncs probablement el mateix que els puc dir jo: que aquesta vinculaci¨® resulta terriblement ofensiva. Per no parlar del r¨¨dit pol¨ªtic que li treuen a aquesta teoria els fonamentalistes islamistes que pretenen rendibilitzar el fenomen refor?ant els discursos victimistes. Afirmar que els terroristes arriben a ser-ho per haver patit islamof¨°bia ¨¦s una legitimaci¨® de la viol¨¨ncia i l'acceptaci¨® d'un dels principals eixos discursius de l'integrisme. El m¨¦s sorprenent ¨¦s que aquests arguments els comprin a cegues persones no musulmanes en nom de la lluita contra el racisme o que es defensin des de sectors de l'islam que s'autodefineixen com a moderats. Els factors espec¨ªfics que cal atendre aqu¨ª s¨®n el gihadisme radical que actua independentment de si s'ha patit o no islamof¨°bia. Organitzacions com Boko Haram, per posar-ne un exemple, desmunten aquesta teoria victimista.

No falten veus que defensen que no cal parlar sobre tot aix¨° per no estigmatitzar els musulmans. Pretenen defensar els musulmans quan en realitat a qui beneficia aquesta posici¨® ¨¦s a fonamentalistes i radicals. Els qui m¨¦s s'esforcen per no fer distincions entre els practicants de la religi¨® que ho s¨®n per her¨¨ncia familiar espont¨¤nia i aquells que estan sota la influ¨¨ncia de la ideologia reaccion¨¤ria literalista s¨®n, precisament, els integristes. El m¨¦s sorprenent ¨¦s que aquesta no-distinci¨® sigui defensada per certs sectors pol¨ªtics de l'esquerra i per certs corrents de l'antiracisme. Quan, en realitat, no distingir musulmans d'islamistes ¨¦s d'all¨° m¨¦s racista. Els qui siguin seguidors de Mahoma no poden gaudir, segons aquest punt de vista, del privilegi de ser diversos en les seves formes d'entendre la religi¨®. La veritat ¨¦s que a dia d'avui molts joves musulmans espanyols no tenen cap defensa davant de la influ¨¨ncia tant de l'integrisme com del gihadisme. ?s m¨¦s, moltes idees procedents del fonamentalisme es difonen fins i tot en universitats i institucions p¨²bliques disfressades de lluita contra la islamof¨°bia. No ¨¦s el mateix, ¨¦s clar, no tot fonamentalisme porta al gihadisme, per¨° sense el primer no pot existir el segon i encara que no hi intervingui la viol¨¨ncia, les versions m¨¦s rigoristes de l'islam s¨®n un desafiament a les democr¨¤cies per transmetre una visi¨® totalit¨¤ria i fan¨¤tica de la viv¨¨ncia religiosa i per pretendre que els seus dictats estiguin per sobre de les normes generals que regeixen l'Estat de dret. Per tant, el que cal urgentment ¨¦s una educaci¨® amb la qual dotar els joves musulmans de sentit cr¨ªtic davant d'aquestes propostes. Deixar-los sense cap protecci¨® per no estigmatitzar-los ¨¦s terriblement perill¨®s. Cal identificar p¨²blicament els missatges islamistes que, a m¨¦s, tenen una admirable capacitat d'adaptaci¨® a l'entorn. M¨¦s que islam a les escoles el que caldr¨¤ ensenyar ¨¦s la?cisme, respecte per la llibertat de tots i intoler¨¤ncia cap als intolerants.

Najat el Hachmi ¨¦s escriptora.