Picasso i Barcelona, les noces d¡¯or d¡¯un antic matrimoni

El 2 el juny de 1982 Jacqueline Picasso va deixar tothom bocabadat. L¡¯¨²ltima dona del pintor inaugurava a Barcelona, amb Narc¨ªs Serra, l¡¯alcalde llavors, una exposici¨® amb 41 cer¨¤miques de la seva propietat creades per Picasso quan, de sobte, va dir: ¡°Les meves cer¨¤miques s¨®n seves. La relaci¨® entre Barcelona i Picasso era un antic matrimoni¡±, paraules que van causar sorpresa, i fins i tot el plor, d¡¯alguns assistents. La donaci¨® d¡¯aquestes peces va ser l¡¯¨²ltima acci¨® de la intensa relaci¨® del pintor amb la ciutat on va viure entre 1895 i 1904 fins que es va instal¡¤lar a Par¨ªs, on va viure uns anys d¡¯aprenentatge amb grans amics, molts dels quals el van acompanyar la resta de la seva vida.

Picasso ja havia donat el 1919 a Barcelona un dels seus primers grans quadres, Arlequ¨ª, pintat el 1917 durant els mesos que va ser a la ciutat acompanyant la seva primera dona, Olga Khokhlova, ballarina dels ballets russos de Serguei Di¨¤guilev. Va ser el seu primer quadre que va formar part d¡¯una col¡¤lecci¨® p¨²blica en tot el m¨®n. El 9 de mar? de 1963 es va inaugurar al palau Berenguer d¡¯Aguilar del carrer Montcada ¨Csituat al barri de la Ribera, on va viure l¡¯artista¨C el museu amb les 562 obres que Picasso havia regalat al seu secretari Jaume Sabart¨¦s, un exemplar dedicat de tots els gravats que feia. I l¡¯abril de 1968, Picasso va donar els 58 olis que formen Las Meninas, l¡¯¨²nica s¨¨rie completa que va donar en vida, a m¨¦s d¡¯un retrat de Sabart¨¦s, datat de 1901, de l¡¯¨¨poca blava.

Per¨° la gran donaci¨® va arribar el 1970, quan Picasso va entregar a Barcelona les obres d¡¯art que la seva mare, germanes i nebots havien conservat, durant anys, al seu pis del passeig de Gr¨¤cia: 236 olis, 1.149 dibuixos, 17 quaderns amb 826 dibuixos, dos gravats, quatre llibres de text amb dibuixos marginals i 40 pintures d¡¯altres artistes. Unes obres que van convertir el museu barcelon¨ª en un referent per estudiar les primeres etapes de l¡¯artista: des dels primers dibuixos malaguenys de 1890, l¡¯estada a la Corunya, l¡¯etapa barcelonina, els seus viatges a M¨¤laga, Madrid, Horta de Sant Joan i Par¨ªs, previs a la seva instal¡¤laci¨® definitiva a la capital francesa.

L¡¯abril de 1959, despr¨¦s de la mort de la seva germana Dolores, Picasso va encarregar a Francesc M¨¨lich que fotografi¨¦s les seves obres. Va enviar les 994 a l¡¯artista, que, amb l¡¯ajuda d¡¯un altre amic de joventut, el notari Raimon Noguera, les va identificar i documentar. Hi ha qui assegura que van ser els nebots de Picasso qui van prendre la iniciativa de fer les fotos i enviar-les al seu oncle amb la intenci¨® de vendre-les. Potser per aix¨°, durant la identificaci¨®, Picasso va dir a Noguera que la seva intenci¨® era donar-les totes en vida. Quan l¡¯Ajuntament de Barcelona se¡¯n va assabentar, va encarregar a Noguera que almenys n¡¯aconsegu¨ªs una per a la ciutat: El passeig de Colom, una obra cubista pintada tamb¨¦ el 1917. ¡°Quan vaig comentar a Picasso el desig de l¡¯Ajuntament, em va dir: ¡®Calla, home, calla. Tot aix¨° anir¨¤ a Barcelona!¡±, va explicar Noguera en una entrevista publicada aDestino el 1994.

El 23 de febrer de 1970 es van redactar dos documents. En un, Picasso dona totes les obres documentades el 1959 a m¨¦s de Las Meninas, entregades dos anys abans sense cap paper. I ho fa amb la condici¨® ¡°que per cap causa no puguin ser traslladades a cap altre lloc sense la meva personal autoritzaci¨®¡±, segons Noguera, ¡°perqu¨¨ no les utilitz¨¦s el franquisme com a propaganda del r¨¨gim¡±. En el segon document dona poder a Noguera per demanar que els seus quatre nebots les entreguin ¡°al m¨¦s aviat possible¡±.

Les obres van ser recollides al maig de casa dels nebots i traslladades als tallers dels Museus d¡¯Art de Barcelona, al Palau Nacional de Montju?c, per catalogar-les i restaurar-les.

¡°Durant diversos dies vam comparar les fotos amb les obres. Els olis estaven penjats a la paret, per¨° els dibuixos eren dins un bagul, alguns fins i tot arrugats¡±, recorda Rosa Maria Subirana, conservadora t¨¨cnica dels museus de Barcelona i directora del Museu Picasso entre 1975 i 1982. Ella va ser al pis, juntament amb el responsable dels museus barcelonins, Joan Ainaud de Lasarte, i el notari Noguera. ¡°Quan les obres van arribar al museu es van instal¡¤lar en una nau que anomen¨¤vem ¡°la Nansa¡± i a la qual nom¨¦s es podia entrar i sortir amb perm¨ªs¡±, recorda. ¡°Es va formar un equip d¡¯unes 15 persones, la majoria dones, i com que treball¨¤vem assegudes en unes cadires de l¡¯Exposici¨® de 1929 se¡¯ns trencaven les mitges. Quan vam exigir que ens les paguessin o que ens deixessin portar pantalons, que llavors estaven prohibits, ens vam poder saltar aquesta prohibici¨®¡±.

La donaci¨® va aixecar ampolles a Fran?a. El 1968 es va aprofitar, recorda Subirana, la confusa situaci¨® creada per les revoltes de maig per treure Las Meninas. La donaci¨® de 1970 va deixar perplex fins i tot el president Georges Pompidou, que no entenia la predilecci¨® del pintor, a qui consideraven franc¨¨s. En la decisi¨® de Picasso el fet que, al demanar la nacionalitat francesa l¡¯any 1940, el van rebutjar per ¡°revolucionari¡±.

En canvi a Barcelona la not¨ªcia va ser una gran alegria, com reflectien els titulars de premsa: Benvinguts els 900 ¡®picassos¡¯; La donaci¨® demostra que Picasso mai va deixar de sentir-se barcelon¨ª; Picasso a l¡¯abast de Barcelona. O els m¨¦s gr¨¤fics: ?s com si s¡¯hagu¨¦s obert una tomba de Tutankamon i Barcelona 1, Madrid 0, amb refer¨¨ncia que la capital nom¨¦s comptava ¡°amb quatre quadres de Picasso, tres de regulars, comprats de pressa i corrent¡±, com va publicar en 1974 Juan Antonio Gaya Nu?o, potser perqu¨¨ el recentment assassinat president del govern, Luis Carrero Blanco, havia dit que mai no consentiria que exposessin a Madrid ¡°artistes rojos¡±.

Per mostrar les obres donades, l¡¯Ajuntament va comprar el palau del Bar¨® de Castellet, contigu al museu. Picasso, com va oc¨®rrer amb les obres per condicionar el museu el 1963, sempre en va estar informat i li van enviar maquetes per supervisar-les. ¡°Un cop remodelat pels arquitectes municipals Ignasi Serra i Goday i Josep Ros de Ramis, es va dur a terme la uni¨® per dos punts amb el primer. Durant un d¡¯aquests treballs, un operari va perforar una de les parets amb tan mala sort que va foradar un dels quadres de Las Meninas penjat a l¡¯altre costat; en concret, el Conjunt n¨²mero 1, blanc i negre¡±, recorda Subirana, que puntualitza: ¡°En aquell moment no hi havia ni aire condicionat ni cap aparell per mesurar la temperatura ni la humitat. No hi havia res¡±.

¡°La donaci¨® de 1970 ¨¦s l¡¯¨¤nima del museu. Vull aprofitar aquests 50 anys per recordar als barcelonins que ¨¦s seu i no dels turistes, ja que Picasso ho va donar a aquesta ciutat en un acte d¡¯enorme generositat. El 2021 estar¨¤ centrat en aquesta actitud generosa amb la ciutat i anir¨¤ creixent fins al 2023, quan se celebraran els 50 anys de la mort del pintor¡±, explica Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso des del 2016.

El 1963, el museu es va inaugurar com a Col¡¤lecci¨® Sabart¨¦s, sense fer refer¨¨ncia a Picasso, perqu¨¨ el r¨¨gim no estava disposat a fer propaganda d¡¯un comunista, autor, a m¨¦s, del Guernica. El 1970, el franquisme desitjava sortir a la foto per mostrar al m¨®n els nous aires. La inauguraci¨® estava prevista per al 25 d¡¯octubre de 1970, coincidint amb el 89 aniversari de l¡¯artista, per¨° a causa del retard de les obres es va acabar fent el 18 de desembre. En els dies previs, Picasso, assabentat de les penes de mort dictades en el proc¨¦s de Burgos, va trucar i telegrafiar a Noguera demanant-li que retir¨¦s les invitacions i suspengu¨¦s els actes oficials. ¡°Va ser bastant complicat, perqu¨¨ l¡¯Ajuntament va fer un gran treball i una enorme campanya convidant-hi tothom, fins i tot diplom¨¤tics. Encara recordo el silenci sepulcral d¡¯aquell dia a les sales. Per¨° em continua sorprenent que les autoritats franquistes respectessin la decisi¨® de Picasso i tot i aix¨ª no continuessin amb el que estava previst¡±, rebla Subirana.

?s el que tornar¨¤ a passar, aquesta vegada per les mesures sanit¨¤ries, el divendres 18, quan l¡¯exposici¨® centrada en els quaderns de dibuix de l¡¯artista, els 17 donats el 1970 i dos comprats, commemorin aquests 50 anys de la donaci¨® i de ¡°l¡¯antic matrimoni¡± entre Picasso i Barcelona. No hi haur¨¤ inauguraci¨® oficial, aquesta vegada per les restriccions sanit¨¤ries.