Buscant Merkel

La setmana passada, ens va sorprendre una intervenci¨® inusitadament c¨¤lida d¡¯Angela Merkel. La cancellera de tots. Aquella expressi¨®: ¡°No ¨¦s acceptable que hi hagi 590 morts di¨¤ries¡± i, sobretot, aquell to emotiu i personal, emocionava m¨¦s perqu¨¨ venia d¡¯alg¨² habitualment fred, a qui hem penjat tots els t¨°pics de la germanitat. Les paraules de Merkel es van difondre i comentar arreu, i van ser un exemple que la pol¨ªtica tamb¨¦ t¨¦ rostre hum¨¤. De vegades.

Tots els departaments de comunicaci¨® dels partits i els think tanks deuen haver pres bona nota del discurs. I no pot ser casual de cap manera que aquest dimecres Pere Aragon¨¨s hagi proclamat al Parlament: ¡°No puc acceptar que haguem normalitzat la trag¨¨dia¡±. Clarament, en aquesta frase estava buscant Merkel. El cap provisional de la Generalitat tamb¨¦ ¨¦s una persona m¨¦s aviat freda, poc avesat a les emocions, m¨¦s procliu a cordar-se el bot¨® de l¡¯americana que no pas a afluixar-se el nus de la corbata. Per¨° Merkel estableix c¨¤tedra, i si ella va clamar que ¡°aquest no pot ser l¡¯¨²ltim Nadal amb els avis¡±, Aragon¨¨s s¡¯hi suma disciplinat, i assegura que, tot i el dolor, la seva filla no podr¨¤ abra?ar els besavis aquests dies. L¡¯apel¡¤laci¨® al terreny personal, a Berl¨ªn i a Barcelona. I Merkel, altre cop marcant el cam¨ª: ho va fer ara fa 10 anys amb la imposici¨® de l¡¯austeritat, a la qual es va incorporar amb goig i entusiasme el Govern d¡¯Artur Mas ¨Ci en patim avui, ning¨² ho nega a hores d¡¯ara, les dures conseq¨¹¨¨ncies¨C, i ho continua fent ara, en el moment de mostrar empatia i cor amb les v¨ªctimes presents i futures del virus.

Aquest ¨¦s l¡¯¨²ltim ple del Parlament aquesta legislatura. Tot i alguns comentaris i mitges paraules, no sembla que les eleccions s¡¯hagin d'ajornar. Per aix¨° ses senyories parlen cada vegada m¨¦s de qu¨¨ passar¨¤ despr¨¦s del 14 de febrer, fins i tot es fa balan? dels quatre darrers anys. I un dels clickbaits ¨¦s ¡°tripartit¡±. Dit d¡¯una altra manera, saber si Esquerra ¨Cper m¨¦s que Sergi Sabri¨¤ ho negui donant cops a la taula amb una passi¨® a mig cam¨ª entre la ira santa i el hooliganisme futboler¨C podria arribar a algun tipus d¡¯acord amb els socialistes. Si l¡¯aritm¨¨tica parlament¨¤ria ho permet, ¨¦s clar. La veritat ¨¦s que el l¨ªder del PSC, Miquel Iceta, fa setmanes que alterna la cr¨ªtica suau amb l¡¯oferta permanent de suport a Aragon¨¨s, o fins i tot a la q¨¹estionada consellera Alba Verg¨¦s (curiosament, despr¨¦s de les pulles que li ha llan?at l¡¯altra diputada socialista, Assumpta Escarp). Uns i altres tenen un espai electoral en el qual competeixen directament, per¨°, en canvi, mantenir una estrat¨¨gia de desmuntar la crispaci¨® pot beneficiar-los pels extrems, on continuen cridant Ciutadans i Junts per Catalunya. I entre Iceta i Aragon¨¨s s¡¯intueix una certa, t¨ªmida, suau, matisada, prudent, parcial entesa. Una atmosfera, en tot cas, allunyada dels mantres habituals sobre les ofenses passades i els comptes emocionals pendents. Tots dos han mantingut una llarga conversa a peu d¡¯esc¨® durant una de les pauses de la sessi¨®: per descomptat, no he sentit ni una paraula del que parlaven, per¨° no semblava pas un intercanvi de retrets.