David Hume i Rousseau

Quan Jean-Jacques Rousseau va publicar ?mile, ou de l¡¯¨¦ducation i El contracte social (tots dos, 1762), les autoritats franceses van cremar els seus llibres i van dictar una ordre de detenci¨® contra ell. Rousseau va fugir a un llogarret de la imp¨¤vida Su?ssa, on havia nascut, per¨° el rector de la parr¨°quia el va expulsar del lloc perqu¨¨ el considerava un heretge.

Inesperadament, qui va salvar Rousseau de m¨¦s peregrinacions i amagaments va ser el fil¨°sof angl¨¨s David Hume, pare de la filosofia emp¨ªrica, despr¨¦s de tot l¡¯empirisme escoc¨¨s, i al final inspirador de la dita ¡°escola escocesa de filosofia¡± a Catalunya ¡ªJaume Balmes, Llorens i Barba, i d¡¯altres.

Hume havia passat tres anys d¡¯estudis a Fran?a, parlava franc¨¨s, i havia conegut Rousseau al sal¨® de Madame de Boufflers, dona molt intel¡¤ligent vinculada a la dita ¡°rep¨²blica de les lletres", i, doncs, al pensament il¡¤lustrat del segle XVIII, tan viu a Fran?a com a Anglaterra. Gr¨¤cies a aquesta mitjancera, Hume ¡ªque els parisencs anomenaven ¡°le bon David¡±¡ª se¡¯n va emportar a casa seva Rousseau, el qual, per amor de companyia, se¡¯n va endur tamb¨¦ la seva amant i un gos que tenien, que es deia Sultan. Els seus fills van anar a l¡¯hospici, lloc on la vida sol ser selv¨¤tica.

Debades uns quants dels il¡¤lustrats que coneixien b¨¦ Rousseau van advertir Hume que aquest era un tipus intractable, mani¨¤tic, paranoic, obs¨¦s i somiatruites. Grimm ¡ªl¡¯autor de la imprescindible Correspondance litt¨¦raire per estudiar el segle XVIII franc¨¨s¡ª, D¡¯Alembert i Diderot es van manifestar amb tota claredat: Rousseau era una mala persona. Ells mateixos s¡¯hi havien barallat ja feia temps, i no es parlaven. Voltaire va ser v¨ªctima d¡¯un atac per part de Rousseau, i tamb¨¦ el rebentava: va escriure, en una carta del mes de gener de 1765, que ¡°Jean-Jacques ¨¦s un home dolent i boig, del qual cal allunyar-se¡±. M¨¦s encara, el bar¨® d¡¯Holbach, home de gran capacitat i sense p¨¨ls a la llengua, va deixar-li-ho molt clar a David Hume: ¡°Est¨¤ acollint al seu pit un escur?¨®¡±.

Per¨° l¡¯obra de Rousseau havia estat tradu?da i editada a Anglaterra, amb molt d¡¯¨¨xit, i Hume no va fer cas d¡¯aquests advertiments. Se¡¯l va emportar a casa seva. Tanmateix Rousseau, que era com una Heidi del segle XVIII ¡ªde fet, tot el romanticisme ulterior li deu aquest prestigi tan estrany que encara t¨¦ la naturalesa i l¡¯home criat en el seu si, enemic de tota cultura urbana i cosmopolita¡ª, no va trobar-se c¨°mode a la casa de Hume perqu¨¨ estimava les flors i les violes, la natura, els nuvolets dominicals i l¡¯aire de la muntanya, i execrava els ¡°negres vapor¡± de la gran ciutat. Llavors Hume, ¡°le bon David¡±, li va trobar allotjament al poble de Chiswick, a la casa d¡¯un mercader anomenat James Pullein. M¨¦s endavant, sempre entre 1765 i 1767, Richard Davenport, que era ric, li va oferir la seva casa de Wooton Hall. Rousseau es va trobar a disgust a tot arreu i, finalment ¡ªcul de mal seure!¡ª, va tornar a Fran?a.

Aix¨° no va ser tot. No se sap qu¨¨ degu¨¦ dir David Hume, ni a qui ni on, per¨° el cas ¨¦s que Rousseau es va sentir maltractat pel seu amic angl¨¨s, l¡¯hospitalari, i llavors va comen?ar a difamar-lo i insultar-lo. Hume, que era molt bona persona, no se¡¯n sabia avenir. L¡¯havia acollit amb extrema hospitalitat, li havia buscat allotjament al camp i a la muntanya, i Rousseau mai no en tenia prou: buscava enemics, si calia, sota les pedres. Hume no va poder fer altra cosa que defensar-se contra les cal¨²mnies de Rousseau, i no es va estar d¡¯anomenar-lo ¡°ferotge, malvat i tra?dor¡±, afegint-hi que era un fil¨°sof que ¡°es permet de ser dominat en igual mesura per la seva amant i pel seu gos¡±: aix¨° va c¨®rrer per tots els salons literaris d¡¯Anglaterra, que van posar-se del costat de Hume, perqu¨¨ els anglesos sempre han tancat files. Rousseau, ja a Fran?a, va continuar fent la viu-viu sota la protecci¨® de la ja esmentada Madame de Boufflers, i Hume va enviar a aquesta dama una carta aconsellant-li que no hi tingu¨¦s tractes, i que el millor que podien fer per Rousseau ara tancar-lo en un manicomi.

Pocs anys despr¨¦s, Rousseau va confessar els seus torts i pecats en el llibre Les confessions (1765-1770, publicat p¨°stumament), que a molta gent li sembla, encara avui, obra d¡¯un farisaic, hip¨°crita i nyeu-nyeu. Tamb¨¦ va escriure un Projecte per a una Constituci¨® de C¨°rsega ¡ªcom que era un pa¨ªs petit, li va semblar que all¨¤ es podria viure amb una constituci¨® que permet¨¦s que tothom fes el que li don¨¦s la gana; per¨° el fet ¨¦s que la Rep¨²blica corsa nom¨¦s va durar catorze anys¡ª, contradient la seva idea de joventut, segons la qual no hi pot haver contracte social en cap pa¨ªs del m¨®n perqu¨¨ tots els homes i totes les dones han de tornar a la vida ¡°social¡± del paleol¨ªtic, ¨¦s a dir, a l¡¯estat salvatge: un estat que Rousseau considerava l¡¯estat m¨¦s pur per passar la vida amb goig, dignitat, aire net i verdures ecol¨°giques. Va morir, amb mals a la bufeta, l¡¯any 1778.