Posthum¨¤, massa posthum¨¤

Kant deia que majoria d¡¯edat de l¡¯home implicava respondre tres preguntes: Qu¨¨ puc saber? Qu¨¨ he de fer? Qu¨¨ puc esperar? La modernitat era posar fi a la superstici¨® i fer baixar l¡¯autoritat divina arran de terra per anar amb el cap dret, cofois i meravellats pel poder de la racionalitat humana, capa?os de pensar per nosaltres mateixos sobre les grans q¨¹estions de la ci¨¨ncia, la moralitat i l¡¯art. El que far¨ªem avui amb els interrogants kantians ¨¦s introduir-los a la barra de cerques Google (amb l¡¯ajuda de l¡¯autocompletar) i tractar¨ªem els deu primers resultats com la profecia d¡¯un oracle. De fet, segons la fil¨°sofa Rosi Braidiotti (Latisana, It¨¤lia, 1954), l¡¯home ha deixat de ser un subjecte v¨¤lid des que les preguntes que ens fem en un dia normal solen ser: Soc un robot? Sobreviur¨¦? Aix¨° ho puc pagar? Els aparells intel¡¤ligents que hem creat ens superen, la nostra forma de vida posa en perill el planeta del qual ens sent¨ªem els amos i un virus esfere?dorament simple ensorra l¡¯economia i els equilibris geopol¨ªtics. La posthumanitat ¨¦s el nom de la humanitat que se sent superada com l¡¯aprenent de bruixot, incapa? d¡¯entendre o controlar les forces que nosaltres mateixos hem desfermat. Com a Fantasia, de Disney, el nivell de l¡¯aigua va pujant i no sabem qu¨¨ fer per aturar-ho.

'Coneixement posthum¨¤'

Rosi Braidotti
Traducci¨® d'Anna Llisterri
Arc¨¤dia
320 p¨¤gines
24 euros

Podem seguir endavant com fins ara, paralitzar-nos d¡¯horror o provar d¡¯entendre i fer les coses d¡¯una altra manera. El coneixement que ens ajudaria a canviar ¨¦s aquell al qual fa refer¨¨ncia el t¨ªtol de Coneixement posthum¨¤, la primera traducci¨® de Braidotti al catal¨¤. Referent obligatori en els estudis europeus de la dona, Braidotti ha tingut una carrera ascendent i ara mateix es troba sota el focus m¨¦s afavoridor de la intel¡¤lectualitat p¨²blica global. El moment dol? ¨¦s fruit de la seva condici¨® de pionera en la terra posthumana, el nou continent filos¨°fic en el qual les distincions entre el biol¨°gic, el f¨ªsic i el digital es desdibuixen. La immensitat del territori verge i la riquesa de possibilitats no tenen res a envejar al Far West i, conseq¨¹entment, la compet¨¨ncia per produir neologismes ¨¦s vertiginosa. Enmig d¡¯aquesta febre de l¡¯or acad¨¨mica, Braidotti ens ofereix un mapa al mateix temps que ens recorda que ella corre al capdavant.

El secret de l¡¯¨¨xit de Braidiotti prov¨¦ de la mal¡¤leabilitat del seu deleuzianisme. Gilles Deleuze va ser un dels grans pensadors de la impossibilitat de fonamentar el coneixement en estructures fixes i en l¡¯experi¨¨ncia exclusivament humana. Segons el fil¨°sof franc¨¨s, la realitat muta cont¨ªnuament i origina combinacions imprevisibles a les quals hem de respondre amb la mateixa creativitat i flu?desa de l¡¯intel¡¤lecte i els sentits. Si la filosofia tradicional tenia arrels i creixia de baix a dalt, Deleuze parlava de rizomes que, com el gingebre, no tenen centre i creixen en direccions aleat¨°ries. Braidiotti, intenta establir les bases d¡¯un programa de ¡°posthumanitats cr¨ªtiques¡± igualment rizom¨¤tic, unint totes les preguntes i totes les respostes que han donat els pensadors posthumanistes en un collage sempre reordenable. Per¨° fins i tot en aquest caosmos (concepte de Deleuze) hi ha filtre d¡¯entrada: ¡°Supradisciplinarietat, abs¨¨ncia d¡¯¨¤nim de lucre, reflexivitat cr¨ªtica, localitzaci¨® material, base comunit¨¤ria, transversalitat i ¨¨mfasi en les forces generatives i l¡¯¨¨tica afirmativa¡±. La prosa clara i la gr¨¤cia liter¨¤ria s¨®n opcionals.

La categoria que m¨¦s reivindica Braidotti al llibre ¨¦s el vitalisme: contra ¡°l¡¯erudici¨® de l¡¯angoixa¡±, ¡°l¡¯¨¨tica de l¡¯afirmaci¨®¡±. Quin argument tenim per a l¡¯optimisme si els robots ens deixen sense feina mentre els oceans s¡¯acidifiquen i votem per abolir la democr¨¤cia? El m¨¦s prometedor ¨¦s el subjecte alternatiu a l¡¯home que l¡¯autora anomena: ¡°nosaltres-estem-junts-en-aix¨°-per¨°-no-som-tots-el-mateix¡±. L¡¯¡°aix¨°¡± ¨¦s el m¨®n que accelera cap a l¡¯abisme, i el ¡°nosaltres¡± de Braidotti, com a bona deleuziana, ¨¦s un actor contingent format per aliances ¡°transindividuals, transculturals, transesp¨¨cies, transsexuals, transnacionals i transhumanes¡± forjades m¨¦s des dels afectes que des de les ra¨®, confiant que en les ru?nes de la modernitat encara segueixi vibrant ¡°el desig d¡¯esdevenir una altra cosa¡±. Contra la nost¨¤lgia humanista del s¨°lid i la celebraci¨® postmoderna del l¨ªquid, el posthumanisme ens proposa acceptar que tot s¡¯ha desfet en l¡¯aire, que aix¨ª havia de ser, per¨° que dep¨¨n de nosaltres si l¡¯aire ¨¦s pur o irrespirable.