Els matisos del groc

Podria haver passat amb la novel¡¤la negra catalana si la col¡¤lecci¨® La Cua de Palla, llan?ada pel segell Edicions 62 el 1963 amb un groc viu a les portades com a element distintiu, hagu¨¦s funcionat com a sin¨¨cdoque. Per¨° va ser a It¨¤lia on, de la m¨¤ de la col¡¤lecci¨® I Libri Gialli (¡®Els Llibres Grocs¡¯) de Mondadori, nascuda el 1929, el previsible negre va cedir el lloc a un intr¨²s a l¡¯hora de definir tot un g¨¨nere. Giallo ¨¦s el nom que rep la narrativa criminal a la p¨¤tria de Leonardo Sciascia, i l¡¯elecci¨® no podia ser m¨¦s adient per qualificar la producci¨® aut¨°ctona. Cridanera, excessiva, melodram¨¤tica, concentrada des d¡¯un punt de vista de sensibilitat i recursos en aquella mena de premsa amb la qual mant¨¦ una afinitat crom¨¤tica. Per si l¡¯ascendent nacional no fos prou aclaparador, la vida de Massimo Carlotto (P¨¤dua, 1956) va disc¨®rrer per camins tempestuosos en ser falsament acusat d¡¯un homicidi que el va portar a l¡¯exili i a la concessi¨® final d¡¯un indult presidencial arran d¡¯una campanya de pressi¨® popular.

'La senyora dels dimarts'

Massimo Carlotto
Traducci¨® de Pau Vidal
Alrev¨¦s
224 p¨¤gines
18 euros

La tradici¨® liter¨¤ria i les ferides internes van cristal¡¤litzar en una obra on l¡¯exist¨¨ncia ¨¦s una mena de tragicom¨¨dia, i It¨¤lia, una f¨¤brica de corruptes i abusadors, i davant d¡¯aquestes realitats tan desagradables nom¨¦s queda practicar en paral¡¤lel la den¨²ncia social i l¡¯extracci¨® del m¨¤xim plaer all¨¤ on es pugui (el seu detectiu Marco Buratti, ¨¤lies El Caiman, v¨ªctima d¡¯un error judicial i amant del blues i el calvados, encarna aquest equilibri entre comprom¨ªs c¨ªvic i hedonisme).

La seva darrera novel¡¤la, La senyora del dimarts, funciona com a s¨ªntesi perfecta de la seva traject¨°ria, i de passada, per tant, com una porta d¡¯entrada ideal per als ne¨°fits, que ¡ªcompte¡ª han d¡¯estar oberts a un costumisme que per moments sembla passat de voltes, o m¨¦s ben dit, a entendre que, de vegades, la bufonada ¨¦s la clau interpretativa m¨¦s escaient per encarar la societat que va crear Berlusconi (i si no, que l¡¯hi diguin a Dario Fo o Paolo Sorrentino).

A la trama hi conflueixen tres protagonistes principals: Bonamante Fanzago, conegut actor porno que, per edat i arran d¡¯un ictus, ha de deixar la feina, i que es guanya uns diners extres fent de gigol¨®; la Nan¨¤, una escriptora de contes infantils amb un passat turbulent que inclou la prostituci¨® i la pres¨®, que utilitza els serveis del primer; i el senyor Alfredo, propietari de la pensi¨® en decad¨¨ncia on es troben tots dos, aficionat al transvestisme, abonat al mal d¡¯amors i terroritzat davant la perspectiva de la soledat. Un crim far¨¤ trontollar unes vides prou dif¨ªcils, marcades pel rebuig social, l¡¯a?llament i la impossibilitat de l¡¯estabilitat emocional i sentimental.

La jugada mestra de Carlotto ¨¦s que, malgrat ser ben conscient que juga amb material par¨°dic (¡°Vas anar a l¡¯enterrament de la teva v¨ªctima, com a les pel¡¤l¨ªcules!", es llegeix en un moment donat) i que arriba a inc¨®rrer en una mena de faula lacrim¨°gena de tra? gruixut (¡°La vida va aix¨ª. No t¨¦ pietat gaireb¨¦ mai¡±), amplifica el pal de paller de la hist¨°ria ¡ªque per si mateixa avan?a a velocitat de creuer¡ª amb un extraordinari conjunt de microrelats i de secundaris (l¡¯home de les camperes, un solucionador, mereix un cap¨ªtol a part) que confereixen volada i personalitat al conjunt, rematat per finestres sorprenents a la interioritat reflexiva (per exemple, les voltes al proc¨¦s del dol o a la impossibilitat d¡¯arribar a saber certes coses). Uns detalls, uns guarniments, que compensen el groc llampant de base amb matisos que resulten en un to foie de canard.