L¡¯expansi¨® sense l¨ªmit

¡°Nom¨¦s l¡¯economia considera una virtut l¡¯expansi¨® sense l¨ªmit. En biologia es diu c¨¤ncer¡±. La frase ¨¦s de David Pilling, periodista del Financial Times, autor d¡¯El delirio del crecimiento. I aix¨ª sintetitza una economia que ha fet del creixement un valor absolut, amb el PIB com a mode m¨¤gic d¡¯avaluar-ho, amb la reducci¨® del ciutad¨¤ a homo economicus com a conseq¨¹¨¨ncia. Aquest c¨¤ncer ha fet estralls en forma de desigualtats entre els humans, per¨° tamb¨¦ en la destrucci¨® de l¡¯entorn.

Sense l¨ªmits les societats s¡¯endinsen en el caos i ¨¦s sobre el caos que es construeix l¡¯Estat totalitari

¡°Si el PIB fos una persona¡±, diu Pilling, ¡°seria indiferent, fins i tot cega davant de la normalitat¡±. ?s a dir, ¨¦s l¡¯expressi¨® num¨¨rica de la reducci¨® del ciutad¨¤ a subjecte econ¨°mic a for?a d¡¯empetitir-lo, de convertir-lo en un ¨¦sser sense ¨¤nima (si volem utilitzar la vella met¨¤fora), sense consci¨¨ncia ni sentiments, per dir-ho clarament, sense ni tan sols una economia del desig pr¨°pia, redu?da en tot cas al compte de resultats. De manera que en l¡¯homo economicus, com molt b¨¦ va explicar Bernard Stiegler, el desig es redueix a pulsi¨® en una l¨°gica del consum sense l¨ªmits en qu¨¨ la possessi¨® de qualsevol objecte no arriba mai a ser un acte complet, perqu¨¨ el fet de posseir-lo elimina el seu atractiu i la pulsi¨® ens porta sense descans a aconseguir-ne un altre abans de gaudir-ne.

Aquesta ¨¦s la din¨¤mica de l¡¯acceleraci¨® del capitalisme entrat en una fase que alguns anomenem nihilista. Qu¨¨ entenc com a tal? Senzillament la suspensi¨® de la idea de l¨ªmits: tot est¨¤ perm¨¨s, en nom d¡¯una perniciosa concepci¨® del progr¨¦s que la revoluci¨® neoliberal ha fet exponencial fins que es va estavellar en la crisi del 2008. La p¨¨rdua de la noci¨® de l¨ªmits arriba quan es perd la consci¨¨ncia d¡¯all¨° tr¨¤gic. El dest¨ª totalitari de les revolucions del segle XX n'¨¦s l¡¯expressi¨®. Karl Schl?gel ho va explicar en el seu llibre sobre Moscou el 1937. Sense l¨ªmits les societats s¡¯endinsen en el caos i ¨¦s sobre el caos que es construeix l¡¯Estat totalitari. I s¡¯imposa la idea de l¡¯home nou o del superhome, com a ficci¨® per despullar els ciutadans de la seva consci¨¨ncia m¨¦s elemental, d¡¯¨¦ssers que parlen, es toquen, mengen i respiren. D¡¯aquells episodis la humanitat en va sortir advertida, tot i que es va voler girar full massa de pressa. I fins i tot es va proclamar la fi de la hist¨°ria, com si amb el neoliberalisme en vies de globalitzaci¨® la humanitat hagu¨¦s arribat per fi a un dest¨ª estable, capa? de cohesionar el m¨®n. Va ser un miratge, la hist¨°ria no es va aturar, sin¨® que amb la globalitzaci¨® digital es va accelerar m¨¦s que mai.

En aquest escenari els col¡¤laps¨°legs han fet fortuna. Hi ha molta literatura al respecte, d'un abast molt diferent, que es reparteix entre la ficci¨® dist¨°pica i les previsions constru?des sobre raonables bases cient¨ªfiques. No era la pand¨¨mia universal l¡¯horitz¨® m¨¦s anunciat. I, malgrat tot, ¨¦s una potent advert¨¨ncia que ens envia la natura. Serem capa?os d¡¯interpretar-la? De moment, entre la por i la culpa, l¡¯autoritarisme treu el cap. Probablement perqu¨¨ era una tend¨¨ncia que ja venia de la crisi del 2008, en qu¨¨ l¡¯economia nihilista va trontollar i van apar¨¨ixer les pulsions autorit¨¤ries per si calia posar ordre a unes democr¨¤cies ferides per la fractura brutal de les classes mitjanes, la penalitzaci¨® a les noves generacions i la marginalitat creixent.

?s leg¨ªtim preguntar-se si la Xina, dirigida per un partit encara anomenat comunista, resultar¨¤ que ¨¦s l¡¯estat superior del capitalisme

I en aquesta conjuntura la Xina apareix com la for?a del pr¨°xim futur. Diu Giorgio Agamben que ¡°el capitalisme que s¡¯est¨¤ consolidant a escala planet¨¤ria no ¨¦s el capitalisme en la forma que havia pres a Occident, sin¨® que m¨¦s aviat ¨¦s el capitalisme en la seva variant comunista, que unia un desenvolupament extremadament r¨¤pid de la producci¨® amb un r¨¨gim pol¨ªtic totalitari¡±. Crec, en qualsevol cas, que ¨¦s leg¨ªtim preguntar-se si la Xina, dirigida per un partit encara anomenat comunista, resultar¨¤ que ¨¦s l¡¯estat superior del capitalisme. Seria realment una altra tr¨¤gica ironia de la hist¨°ria. Una vegada m¨¦s, la humanitat s¡¯hauria estimbat per la via de la p¨¨rdua de la noci¨® de l¨ªmits, que comportaria inevitablement l¡¯eclipsi de la democr¨¤cia: l¡¯¨²nic r¨¨gim que assumeix el respecte a la condici¨® humana en les seves pr¨°pies i limitades condicions. L¡¯economia de l¡¯acceleraci¨® ens sotja. I alguns, com David Pilling, ens adverteixen. El problema ¨¦s la correlaci¨® entre acceleraci¨®, desigualtat i autoritarisme. I ja s¨®n massa els senyals que ens arriben per seguir instal¡¤lats en el ¡°no passa mai res¡± d¡¯unes democr¨¤cies molt gastades.