Joan Margarit: ¡°El que no pot preguntar un vell quan mor ¨¦s: ¡®I ara, qu¨¨ faig?¡±

Va guanyar el Premi Cervantes el 2019, per¨° no el va poder recollir. La pand¨¨mia va retardar la celebraci¨®, i el dia d'aquesta conversa faltava molt poc perqu¨¨ Joan Margarit, gran poeta en dues lleng¨¹es, el reb¨¦s a Barcelona de la m¨¤ dels Reis. La covid aquest cop no va tor?ar els plans i finalment el va rebre el 21 de desembre. Amb 82 anys, encara la vida ser¨¨, amb algunes conclusions a les quals l'ha portat un pertina? desassossec que va anar calmant entre el c¨¤lcul, per la seva professi¨® d'arquitecte, i la poesia, la seva passi¨® m¨¦s autoexigent, amb m¨¦s de 30 poemaris publicats, des de Cantos para la coral de un hombre solo, que va apar¨¨ixer a Vicens Vives, fins a Un hivern fascinant (Proa). Aix¨° sense comptar els 67 poemes que li han sortit durant el confinament, per als quals ja t¨¦ t¨ªtol: Animal de bosc. Va ser nen de la postguerra, una experi¨¨ncia que descriu amb un mestratge que fa contenir l'al¨¨ en les seves mem¨°ries: Per tenir casa cal guanyar la guerra (Proa). Des de ben aviat va sentir la p¨¨rdua i amb els anys s'ha anat adonant que aquest era l'eix de la seva obra. Una llarga s¨¨rie d'alegries i desgr¨¤cies que va comen?ar abordant en castell¨¤, amb els seus primers poemes, i va continuar als 38 anys en catal¨¤, despr¨¦s de diversos llibres publicats en la seva altra llengua. Es va decidir per consell del seu amic, el poeta Miquel Mart¨ª i Pol, que va fer que s'adon¨¦s que la for?a de la seva llengua mare podria contrarestar les faltes d'ortografia que cometia. ¡°Ning¨² me l'havia ensenyat b¨¦¡±, recorda. Encara menys aquell gu¨¤rdia que el va sorprendre parlant en catal¨¤ i li va clavar un clatellot i li va donar una ordre: ¡°?Habla en cristiano!¡±. Com es podia considerar aquesta falta de miseric¨°rdia ¡ªel fet de prohibir a un nen expressar-se en la seva llengua materna¡ª una cosa cristiana? Avui, Joan Margarit, amb la seva creaci¨® biling¨¹e, representa un pont m¨¦s que possible entre dos extrems tossuts i ara impossibles.

Vost¨¨ ha assegurat que la seva poesia sempre sorgeix de la p¨¨rdua. Qu¨¨ ha sortit guanyant amb aix¨°?

La p¨¨rdua ¨¦s important. Si no, la vida es resolia prenent una c¨¤psula de soma, com a Un m¨®n feli?, de Huxley. Per¨° una exist¨¨ncia aix¨ª¡­ No hem d'oblidar que som animals: si ens treus una s¨¨rie de riscos, aix¨° no ho considerar¨ªem vida.

Per¨° a aquesta conclusi¨® de la p¨¨rdua no hi va arribar pas aviat.

Home! Si del que he apr¨¨s en els ¨²ltims temps se n'hagu¨¦s assabentat als 30 anys aquell noi que vaig ser, o aquell home als 50¡­ Perd¨®, si m'hagu¨¦s assabentat abans del que m'he assabentat passats els 80, llavors no hauria obert la botiga. ?s evident. ?s molt poc, all¨° b¨¤sic: que tot plegat consisteix a viure, reproduir-se i no molestar. Aix¨° per a qualsevol esp¨¨cie animal, que ¨¦s el que som nosaltres. No tan especial, a m¨¦s, normaleta. Als joves se'ls sol veure en la manera com els brillen els ulls quan parlen i no han experimentat el que un ha experimentat, aix¨° ¨¦s: la p¨¨rdua. Per¨° quan ho entenen, doncs aix¨°, poden obrir la botiga.

Per¨° vost¨¨ la p¨¨rdua va comen?ar a experimentar-la de seguida. En morir la seva germana, quan tenia¡­

Jo? Quatre anys¡­ La vaig veure morir. De meningitis. Feia tres anys que havia acabat la guerra i viv¨ªem en un poble, Rub¨ª, on la meva mare havia aconseguit pla?a de mestra. Era fosc¡­ No ten¨ªem ni electricitat, al poble. I el record que en tinc ¨¦s una estufa, la meva ¨¤via, la meva germana al bressol i un parell d'espelmes. La meva ¨¤via es va posar nerviosa perqu¨¨ la nena no respirava b¨¦. Em deia: ¡°Escolta-la, a veure si respira¡±. La meva mare no hi era, el meu pare treballava a Girona, per¨° en algun moment van tornar. Arriba el metge, reconeix la nena, la meva ¨¤via em transmet aquesta angoixa pel que est¨¤ passant, per¨° jo no ho entenia b¨¦¡­ Una meningitis, sense antibi¨°tics, qu¨¨? Doncs bany fred amb gibrell per fer baixar la tremenda pujada de febre. No s¨¦ d'on tr¨¨iem el gel. I la nena mor. La meva mare s'adona que jo ho veig i em porta a l'habitaci¨® perqu¨¨ em fiqui al llit. Llavors, no s¨¦ d'on em surt all¨°, per¨° jo li dic: ¡°No et preocupis, em teniu a mi¡­¡±. I aix¨ª comencem.

A perdre?

?s clar. Aquell nen que sortia al pati amb l'orinal, mesos despr¨¦s, de negra nit, en la foscor total. Sentint el fred quan m'abaixava els cal?ons. No se m'ha oblidat el que s¨®n la solitud i la nit. Aquestes coses se't queden perqu¨¨ l'animal, aquest animal, es fa aviat, eh. I despr¨¦s ja no el canvies.

No?

No, a partir dels 15, dif¨ªcil. No hi ha qui mogui res. Et vas adaptant amb aquests enganys que t¨¦ la vida, com el sexe. El sexe mateix ¨¦s una conya. Serveix per omplir aquesta terra de les teves cries, incontrolablement. Poca cosa m¨¦s, la resta ¨¦s un invent d'aquesta idiotesa i aquesta salvatjada que han volgut anomenar romanticisme. La q¨¹esti¨® ¨¦s disfressar que som una esp¨¨cie: com les rates o com els lleons. Res m¨¦s.

Vaja¡­

Neixes sol i mors sol. No hi ha m¨¦s que tra?ar aquest arc. Ves a dir-li a un nen de nou mesos que est¨¤ acompanyat. Qu¨¨ en sap, ell? Una altra cosa ¨¦s despr¨¦s la vellesa. A partir dels 60, el que necessitar¨¤s durant 20 o 30 anys ho has d'haver apr¨¨s tu; si no, on ho comprar¨¤s? No hi haur¨¤ llibres, ni m¨²sica, ni res on trobar-ho si no ho portes ja amb tu a dins. Perqu¨¨ per al que et preparen no ¨¦s per a aix¨°, sin¨® per obrir la botiga i el supermercat, i que produeixis.

Parlant de botigues i per seguir amb aquell nen que el seu pare enviava a comprar sang. Com era aquell lloc?

S¨ª, home! Ho he explicat en algun poema i en algun altre llibre. Jo anava cap all¨¤ amb el meu pot, el posaven sota les cabres, agafaven el ganivet, tallaven el coll a la cabra i, vinga, fins que s'ompl¨ªs el pot. Despr¨¦s el meu pare ho cuinava amb ceba. S¨®n hist¨°ries d'aquell nen que veia la seva ¨¤via pixant dreta. Per qu¨¨ no el poses? Aquest poema¡­

?s clar.

Te'l llegeixo. Es titula "Coratge".

La guerra s'ha acabat, la pau no arriba.

Ruda i silenciosa cau la tarda.

Tinc quatre anys. Miro l'¨¤via

com pixa dreta vora un cam¨ª

obrint les cames sota les faldilles.

Cada vegada que ho recordo, sento

el raig caient amb for?a contra terra.

Aquella dona ¨¦s qui va ensenyar-me

que l'amor ¨¦s duresa i claredat,

i que sense coratge no ¨¦s possible estimar.

No era literatura: no sabia llegir.

Brutal.

B¨¦¡­, ¨¦s un poema. El nen no palpa fins molt tard el que ¨¦s la trag¨¨dia. I no ha parat des de la Il¨ªada. Som una esp¨¨cie absolutament rutin¨¤ria en aquest sentit.

La seva ¨¤via el va marcar. I la seva mare tamb¨¦, amb aquesta dita: ¡°En pot petit hi ha la millor confitura¡±. I el seu pare responia: ¡°I tamb¨¦ el millor ver¨ª¡±. Quines pulles, no?

Ja. Per¨° van ser ben avinguts, eh. Tots dos representen per a mi el que hem viscut en aquesta terra nostra.

La seva vida ha estat tensi¨® tamb¨¦ entre les dues lleng¨¹es en qu¨¨ ha creat, catal¨¤ i castell¨¤?

Aix¨° ¨¦s una altra hist¨°ria. Enlla?a amb la principal, naturalment. Jo recordo de petit el clatellot que em va clavar aquell gu¨¤rdia. Jo anava a escola, no hi vaig estar gaire. Hi ha un mite amb aix¨° de l'escola. Amb aquella i amb aquesta, que ¨¦s gaireb¨¦ pitjor. El que t'han d'aportar des que obres la botiga fins que arribes al moment d'afrontar la mort digna no t'ho ensenyen, ho aprens tu.

Per qu¨¨ fa aquest salt ara i se'm posa a parlar de la mort digna?

No, home. Si aix¨° ¨¦s un altre mite. La mort no existeix. ?s una bestiesa.

Per¨° li ronda molt el cap.

En qualsevol recorregut, el m¨¦s important ¨¦s el principi i el final. Fonamentals. Del principi ja n'he parlat. Del final, dir que sigui digne i acabar en pau, sense molestar. Que quan et sentis morir, s¨¤pigues desapar¨¨ixer despr¨¦s de saber-se, despr¨¦s d'entendre's, despr¨¦s d'haver compr¨¨s per qu¨¨ has obert la botiga. Per¨° tamb¨¦ alguna cosa m¨¦s. Escollir aquest coneixement i anar-se'n com a un li sembli. El que no pot preguntar un vell quan mor ¨¦s: ¡°I ara, qu¨¨ faig?¡±.

Per¨° parl¨¤vem abans d'aquesta tensi¨® entre les seves dues lleng¨¹es.

Ah, s¨ª. El caudillo arriba i a mi m'imposa el castell¨¤. No s¨¦ qualificar-ho d'una altra manera. Ens piquen per aix¨°, i els meus pares, preocupats. El meu pare no pertanyia al b¨¤ndol dels vencedors. Havia lluitat amb els republicans, va sortir a Fran?a i va estar al camp d'Argelers. Va tornar i el van tancar al penal d'El Dueso, a Santo?a. No volien embolics. Vivien acollonits. Era el normal en aquella situaci¨®. Parl¨¤vem catal¨¤ a casa, per¨° no el vaig poder aprendre correctament a fora. Arriba un moment que ens en vam anar a viure a Tenerife. Any 1954. Arribo all¨¤, el m¨¦s semblant al parad¨ªs. Un m¨®n en el qual passo els primers anys amarant-me de mar, boscos i pujant al Teide a cavall. Has pujat alguna vegada a un volc¨¤ de m¨¦s de 3.700 metres a cavall?

No, senyor.

I a l'institut, nois i noies barrejats. O sigui, aquest m¨®n.

Doncs s¨ª.

L'est¨¨tica, la llum, ning¨² parlava de la guerra¡­ Nom¨¦s els va passar fregant. Els primers amors¡­ All¨¤ ¨¦s on jo aprenc a fons el castell¨¤. I comen?o a escriure poemes. En quina llengua? En la que no faig faltes d'ortografia, perqu¨¨ l'altre idioma no me l'havien ensenyat. Vaig escrivint¡­ Passen 20 anys i diversos llibres. I, cony, no ¨¦s el que buscava. Surten cr¨ªtiques bones i dolentes. Per¨° no estic content. Fins que em faig amic de Miquel Mart¨ª i Pol i em diu: ¡°La meva filla, a qui jo li vaig passar una carta teva, perdona'm, m'ha preguntat que per qu¨¨ no escrius els poemes en catal¨¤¡±. ¡°I si ¨¦s aix¨°?¡±, em q¨¹estiono jo. Perqu¨¨ per explicar-t'ho no existeix bibliografia. En prosa no passa, per¨° no s¨¦ de cap llibre que analitzi b¨¦ la influ¨¨ncia de la llengua materna en poesia. Rilke, que escrivia en alemany, havia fet poemes en franc¨¨s, per¨° no valen res.

I aqu¨ª comen?a a barrejar les dues lleng¨¹es?

?s que no em queda una altra. Arrenco sempre en catal¨¤. Si no passa aix¨ª, no surt. Me n'adono i escric 10 llibres en catal¨¤.

Aquella revelaci¨® la viu vost¨¨ com una mena d'euf¨°ria orgi¨¤stica¡­?

Home, i tant! Per¨°, ¨¦s clar, comen?o a guanyar premis en catal¨¤ i tinc pressa. Als 38 anys arriba una orgia que peca per exc¨¦s d'entusiasme. I d'aquests tants en castell¨¤ i altres 10 en catal¨¤, ja no val res. Jo comen?o a considerar la meva obra des de Restes d'aquell naufragi. Em passo 20 anys escrivint sense saber qu¨¨ cony vull escriure i aquest ¨¦s el primer llibre que jo considero digne de la meva obra completa. Gaireb¨¦ tinc 40 anys. Mart¨ª i Pol em diu que segueixi en catal¨¤, ¨¦s clar. Per¨° i qu¨¨ faig amb aquesta altra llengua que m'ho havia donat tot abans, la que m'havia ajudat a lluitar i no podia abandonar? Em va entrar una tristesa tan gran! Doncs les barrejo. Les dues. Compleixo amb les dues. Ja est¨¤. Total, que m'he convertit en un rar poeta a qui des de tots dos costats miren amb sospita.

O que admiren en aquesta s¨ªntesi alli?onadora. I d'aquesta pol¨¨mica sobre la llengua vehicular a Catalunya, qu¨¨ n'ha de dir?

Que hi ha un gran oblit aqu¨ª en el fons. De base. El mite de les lleng¨¹es comen?a a la torre de Babel. Qu¨¨ vol dir aix¨°? Una confusi¨®? O no? Es posen a fer una torre tots junts i a col¡¤laborar. Llavors, D¨¦u s'empipa.

Per sup¨¨rbia, ja ho sap.

Per sup¨¨rbia, aix¨° ¨¦s. I els confon. Aix¨ª que no poden seguir. Digue'm llavors si ¨¦s riquesa o c¨¤stig. Jo no en necessito m¨¦s que una i m'importa un rave quina sigui. De p¨¤tries, tampoc. Doncs aix¨°, ai, quan diuen: la riquesa de les nostres lleng¨¹es¡­ Dep¨¨n. M¨¦s val que D¨¦u s'hagu¨¦s adormit i ens hagu¨¦s deixat acabar all¨°. Jo tinc dues lleng¨¹es, m'agradi o no. Est¨¤ contestada la pregunta?

S¨ª, s¨ª. A aquest doble vessant ling¨¹¨ªstic s'hi sumen les matem¨¤tiques, com a arquitecte, i la m¨²sica, que tamb¨¦ defineix la seva poesia.

S¨ª, ¨¦s clar. B¨¦, el c¨¤lcul, qu¨¨ et dona? Un consol vital, global i pr¨¤ctic. Si vas pel m¨®n sabent matem¨¤tiques, has fet un pas de gegant per fer amics i per entendre la teva dona. La m¨²sica t'atorga un altre consol. Emocional. Despr¨¦s, la poesia ho transcendeix tot. Tenint aquestes tres coses, organitzades, no he tingut temps de ficar-me en gaires m¨¦s.

Li sembla poc?

No! Em passa amb amics poetes que s¨®n experts en literatura: saben moltes coses que no serveixen per fer un poema, per¨° s¨ª per llegir-lo. La poesia, a m¨¦s, no ¨¦s la vida, aix¨° ¨¦s un altre invent del romanticisme.

Tornem al tema. Per qu¨¨ el detesta?

No el detesto, per¨° m'ha fet perdre massa temps.

?s vost¨¨ m¨¦s un neocl¨¤ssic que no pas un rom¨¤ntic?

Segurament, s¨ª. Si m'enviessin a una illa deserta, que sigui neocl¨¤ssica, s¨ª.

Potser ho reconeix vost¨¨ quan afirma que la poesia ¨¦s veritat i bellesa, ¨¦s a dir, l'ideal de l'equilibri neocl¨¤ssic.

Per descomptat, per¨° mai soles. Sempre de la m¨¤. La bellesa sola pot ser una cosa terrible. I la intu?ci¨®, aquesta inspiraci¨® que et descobreix la veritat com a primera sacsejada i t'atrapa. El que passa ¨¦s que la veritat no cont¨¦ paraules al principi. Agafem una catedral. No existirien sense un element que porten a sota i que es diu la cripta: aquesta seria la veritat, l'originari, sota terra. Despr¨¦s ve l'edifici, la catedral, cap amunt, o sigui, la bellesa. El que justifica all¨° ¨¦s la cripta. El mal poeta ¨¦s aquell que creu que nom¨¦s ha de produir bellesa. La bellesa, quan vulnera la veritat, perd els perills que comporta.

Per aix¨° li agrada tant Schubert?

Per aix¨°¡­ I Mozart. Pel mateix. I poc l'avantguarda, en pintura, que ¨¦s una segona part del romanticisme. Una degeneraci¨® ja d'una altra que de per si mateixa va ser el romanticisme.

B¨¦, com sost¨¦ R¨¹diger Safranski en el seu assaig sobre el tema, degenera en el nazisme.

Calla, per D¨¦u! Jo ara sento que ve Goethe i surto corrents. ?s insuportable. I Faust ¨¦s el llibre menys interessant que hi ha!

Li falta s¨ªntesi?

En els rom¨¤ntics, s¨ª. Amb quatre versos pots fer un poema en el qual c¨¤piga fins a l'enterrament de Mozart. ?s un dels quals em sento m¨¦s orgull¨®s, de fet.

Ha escrit molt durant aquest any estrany?

Amb aquest any que m'he hagut de passar, s¨ª, he viscut dues vides paral¡¤leles. Una de meravellosa, el confinament. Jo he buscat tota la meva vida estar confinat, per¨° no he pogut. I una altra de terrible, amb un tractament per limfoma del qual no s¨¦ com en sortir¨¦ i que, tamb¨¦ t'ho dic, tant me fa. Tant me fa, per¨° de deb¨°. Per dir-ho r¨¤pid. No s¨¦ si al final acabar¨¤ b¨¦ o no. Per¨° tinc 82 anys i estafat no me'n puc sentir. B¨¦, si va malament, em morir¨¦ als 83 i agra?t amb la vida.

No demanar¨¤ el llibre de reclamacions?

No, home, ¨¦s clar que no! Tu dir¨¤s! A m¨¦s, he escrit molt aquests mesos: 67 poemes, m'han sortit. La poesia m'ha salvat.

Me n'alegro, com a lector seu.

Hi ha dos moments importants a la meva vida. Un va passar ara fa 20 anys, quan es va morir la meva filla Joana d'un c¨¤ncer de p¨¤ncrees, que va ser llarg. Llavors li vaig parlar a la poesia directament. Estava sol a casa i li vaig dir: ¡°Jo s¨¦ que no haig d'escriure en calent. Com a poeta, ¨¦s una norma b¨¤sica. Per¨° aquesta vegada me la saltar¨¦ perqu¨¨ m'ajudis i, si no, no tornar¨¦ a escriure ni un punyeter vers en la meva vida¡±.

Aix¨° li va dir?

S¨ª, en veu alta perqu¨¨ estava sol a casa.

I qu¨¨ li va contestar?

Res, la poesia no parla. Per¨° em va sortir un llibre, Joana, que ¨¦s un dels quals estic m¨¦s orgull¨®s.

De fet, la seva filla, que va patir una discapacitat mental, ¨¦s de les persones que m¨¦s li han ensenyat en la vida. Com era la seva relaci¨®?

Dif¨ªcil, com en tots aquests casos. No est¨¤vem preparats per a aquesta experi¨¨ncia. Els s¨ªmptomes eren clars i me'n vaig adonar aviat. Aix¨° ¨¦s el que et dona saber matem¨¤tiques. Tenia els dos polzes a l'inrev¨¦s quan va n¨¦ixer. No podia ser un error de la natura equivocar-se dues vegades en la mateixa direcci¨®. Era el cervell, el que fallava. Va arribar d'entrada el rebuig a tot aix¨° i despr¨¦s va venir l'acte amor¨®s de con¨¨ixer aquell ¨¦sser que resulta convertir-se en el m¨¦s important de la teva vida. Ja ho saps tot: fins i tot el nom de la malaltia. Ho acceptes, l'amor ven? la por i s'end¨² tots els perills. T'enamores d'aquesta persona bondadosa, a la qual falta tota la maldat, que ¨¦s el b¨¦ en ess¨¨ncia. Per tant, indefensa per a la vida, perqu¨¨ els qui tirem endavant ho fem amb maldat. Si tots f¨®ssim com la Joana, perir¨ªem. La bondat total nom¨¦s l'he vist una vegada: en ella. Si la deixes sola, es mor. Complicat.

Aix¨° s¨ª que resulta digne d'un savi.

Savi no, no em toquis els collons! Jo soc un poeta que fa cases. Res m¨¦s.

Molt ser¨¨ i apassionat alhora.

No s¨¦, tu sabr¨¤s, home, per D¨¦u, quines coses em dius.

El que veig.

B¨¦¡­ Les coses que valen la pena a la vida, expliquen alguns, s¨®n gratis. No fotis! S¨®n les m¨¦s cares!

I la simetria en la vida, com la mesurem? A Espanya, per exemple, quan despr¨¦s de 40 anys de democr¨¤cia ¨²ltimament tornen els fantasmes.

Els que ha trigat un president del Govern a portar flors a la tomba de Machado a Cotlliure. Quaranta anys va durar el franquisme i 40 m¨¦s ens ha costat fer aquest gest. Vet aqu¨ª una simetria. Per recuperar certes coses hem necessitat la mateixa quantitat. Per¨° si seguim amb els morts a les cunetes, qu¨¨ farem?

I qu¨¨ fem amb la monarquia?

M'¨¦s igual, francament. El que em preocupa ¨¦s aquest embut entre els pol¨ªtics. I com de malament est¨¤ l'educaci¨®, en qu¨¨ costa llegir poesia a classe. El pron¨°stic ¨¦s pelut. Hi ha alguna cosa que continua sense funcionar.

I de Catalunya, qu¨¨ el preocupa?

Port¨¤vem cert nivell en aquesta conversa. Ara baixes a uns territoris que no m'interessen gens ni mica, home. Amb aquests pol¨ªtics, a nivell catal¨¤ o estatal, no ho veig clar. Qu¨¨ en saben ells? S¨®n conscients d'alguna cosa sobre per qu¨¨ estem aix¨ª? No saben res. No em sento protegit per ells. Jo vull seguir confinat.