Ja podem plegar

Una de les moltes convencions que marquen la nostra acci¨® pol¨ªtica ¨¦s avaluar una legislatura pel nombre de lleis aprovades als Parlaments. Com si la quantitat ho fos tot i la qualitat import¨¦s ben poc. Com si tots els texts legals fossin precisos, clars i adequats. Efica?os per regular la situaci¨® que els determina. Com si els reglaments que en desenvolupen la posterior aplicaci¨® fossin normes insubstancials, simples tr¨¤mits, quan seran els que acabin orientant la pauta real del que es pret¨¦n i es busca de deb¨°. Com si la frase del comte de Romanones nom¨¦s tingu¨¦s el valor anecd¨°tic de la cita il¡¤lustrada quan captura, encara avui i en si mateixa, l¡¯aut¨¨ntic esperit de la pol¨ªtica governamental: vost¨¨s facin la llei, que jo ja far¨¦ el reglament.

Tres anys en els quals el realisme m¨¤gic s'ha imposat a la necessitat vital i els brindis al sol, als fets

Tots sabem, doncs, que el balan? d¡¯un per¨ªode legislatiu no hauria de ser la suma de principis l¨ªcits subscrits per la cambra, ni tan sols si aquests, a m¨¦s, anessin acompanyats de les corresponents derogacions de normes anteriors que dificulten, o fins i tot obstrueixen directament, la seva f¨¤cil i r¨¤pida aplicaci¨® que tant ajudaria a pal¡¤liar els molts efectes negatius per sobredosi de preceptes legals que ens inunden. Uns cent mil, es calcula que regeixen avui a Espanya. La gran majoria, d¡¯¨¤mbit auton¨°mic, tot i que tamb¨¦ obligades per la febre europea que canalitza una mitjana superior a la dotzena de disposicions di¨¤ries.

Malgrat tot aix¨° i com si el temps pass¨¦s en va, aquesta convenci¨® s¡¯est¨¤ aplicant aquests dies a Catalunya ara que es tanca la XII legislatura. La que va n¨¦ixer a l¡¯empara de les eleccions convocades per l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨® i que, com a malefici, ha quedat marcada pel buit profund de la seva efectivitat aparentment disfressada. Un per¨ªode de tres anys en el qual el realisme m¨¤gic s¡¯ha imposat a la necessitat vital i els brindis al sol, a la contund¨¨ncia dels fets. Si a tot el que hem estat arrossegant pol¨ªticament durant aquest trienni hi afegim el que la pand¨¨mia ha condicionat, tenim tamb¨¦ una governan?a molt m¨¦s per decret que no pas per la convicci¨® dels consensos i l¡¯autoritat moral de la feina professional que s¡¯espera d¡¯una cambra que sembla haver decidit que el suport dels lletrats nom¨¦s li ha servit a la majoria si aquests avalen les seves pretensions. I tot plegat ens retorna a una altra de les moltes sent¨¨ncies d'?lvaro Figueroa y Torres: ¨¦s m¨¦s f¨¤cil dogmatitzar que discutir, v¨¨ncer que conv¨¨ncer. Al comte el va ajudar la seva feina period¨ªstica. I tot i que va ser m¨¦s empresarial que no pas d'escriptor, es va fer un tip de dictar titulars.

Hem vist, doncs, com aquest temps convuls ha sobredimensionat una cambra convertida m¨¦s en escenari d¡¯alts principis i buides declaracions que no pas en el recinte on la ra¨® s¡¯imposava a l¡¯emoci¨®. On les picabaralles es barrejaven amb al¡¤legats i la l¨°gica es perdia davant de la fantasia. Un temps en qu¨¨ una part de l¡¯independentisme obstaculitzava la tasca del president propi quan aquest va decidir no convertir-se en un altre m¨¤rtir innecessari complint amb la seva obligaci¨®. On les minories semblaven convidats de pedra confonent-se interessadament majoria parlament¨¤ria amb majoria social. Excepte quan els interessos creats en forma de prebendes de diversa mena o venjances de baixa condici¨® s¡¯imposaven a la delicada obligaci¨® de defensar les necessitats ciutadanes davant de les quals haurien de respondre dels seus actes. Per¨° ni ¨¦s aix¨ª ni s¡¯espera que ho sigui.

La desil¡¤lusi¨® social ha fet suspendre ses senyories i no percep s¨ªmptomes de millora per al proper cicle, que s¡¯iniciar¨¤ despr¨¦s dels comicis de Sant Valent¨ª

La doble bombolla en la qual viu instal¡¤lada la societat catalana no sembla buscar ni transvasaments ni esperar punxades. En una societat avan?ada com la que ens diuen que estem, una situaci¨® tan extraordin¨¤riament greu com la pand¨¨mia i la seva gesti¨® potenciarien una an¨¤lisi cr¨ªtica, constructiva i propositiva que podria acabar q¨¹estionant moltes coses. Entre aquestes, el vot. Perqu¨¨ partiria de la base que el preu del sufragi personal, moneda ¨²nica i intransferible de curs democr¨¤tic, ¨¦s prou alt per sobrevolar altres interessos tan leg¨ªtims com intangibles. I aquesta valoraci¨® tant s¡¯hauria d¡¯aplicar als grups parlamentaris sobre els quals se sustenta el Govern com als integrants de l¡¯oposici¨®. Perqu¨¨ els primers poc podrien fer si els segons estiguessin al seu lloc en el sup¨°sit que les majories fossin inamovibles. L¡¯estad¨ªstica demostra que tampoc ha estat aix¨ª quan els ha convingut. Per tot plegat, la desil¡¤lusi¨® social ha fet suspendre clamorosament ses senyories i, pitjor encara, no percep s¨ªmptomes de millora per al proper cicle, que s¡¯iniciar¨¤ despr¨¦s dels comicis de Sant Valent¨ª.

?s clar que, com que el patr¨® de l¡¯amor a Catalunya ¨¦s Sant Jordi, ja podria ser que la seg¨¹ent onada de coronavirus, soca tradicional o nova, importada o aut¨°ctona, imped¨ªs la cita amb les urnes fins a l¡¯abril. I amb aix¨° el comte de Romanones reviuria: quina tropa, collons, quina tropa!