La Fundaci¨® Mir¨® lluita per superar la crisi i ser viable

L'any que s'acaba no ha estat f¨¤cil per als museus de Barcelona, sobretot per a aquells que havien fet m¨¦s esfor? per autofinan?ar-se. ?s el cas de la Fundaci¨® Joan Mir¨®, que generava entre el 70 i el 80% dels seus recursos amb les entrades dels visitants, majorit¨¤riament turistes, que ara, amb la pand¨¨mia, han desaparegut i no se'ls espera en els propers mesos. ¡°El balan? ¨¦s dif¨ªcil perqu¨¨ realment ha estat un any complicat i dif¨ªcil, no nom¨¦s per a la Fundaci¨®, sin¨® per a tothom. Hi ha institucions que han tancat i que no obriran. Al mar? i l'abril est¨¤vem en un moment en el qual pens¨¤vem que, s'obr¨ªs quan s'obr¨ªs, nosaltres no podr¨ªem fer-ho, perqu¨¨ la situaci¨® econ¨°mica presentava un d¨¨ficit de 3,4 milions d'euros. Sab¨ªem que pod¨ªem fer un esfor? important, estalviant una part, augmentant una mica alguns ingressos, per¨° sobretot que els visitants, que s¨®n la font principal dels nostres ingressos, ja no tornarien¡±, descriu Marko Daniel, director del centre.

L'estalvi dut a terme ¡ªsobretot per haver tancat l'edifici entre el mar? i el juny¡ª i els sacrificis ¡ªenviar els 51 treballadors a un ERTO¡ª han perm¨¨s que, al final, el d¨¨ficit nom¨¦s fos de 2,2 milions, per¨° han hagut de sol¡¤licitar a les administracions m¨¦s implicaci¨®. ¡°Tot aix¨° va coincidir que est¨¤vem demanant un nou model de col¡¤laboraci¨® que parteix de la base que durant 45 anys els visitants, fonamentalment turistes, havien pagat per la protecci¨® del patrimoni de la fundaci¨® i en una situaci¨® en qu¨¨ aix¨° ja no era possible, aquest patrimoni, que ¨¦s p¨²blic, havia de rebre el suport p¨²blic¡±, explica Daniel.

Per sort, l'Ajuntament, la Generalitat i la Diputaci¨® ho van entendre i han ajudat amb una aportaci¨® extraordin¨¤ria total d'1.970.000 ¡ª1 mili¨®, 870.000 i 100.000 euros, respectivament¡ª i el Ministeri t¨¦ sobre la taula que l'aportaci¨® anual de 90.000 euros passi a 190.000, amb la possibilitat que acabi sent de 500.000 euros, una xifra ins¨°lita en la implicaci¨® econ¨°mica de l'Estat amb aquest centre. ¡°La situaci¨® ara amb les administracions ¨¦s m¨¦s flu?da. A l'inici de la pand¨¨mia, ning¨² sabia el que ens esperava. Ara estem en una situaci¨® de gestionar una crisi. Som com un ecosistema, cadasc¨² amb el seu rol i les seves necessitats i cal atendre tots els afectats¡±, afegeix Daniel.

Per¨° aquestes quantitats, que han perm¨¨s complementar els salaris de la plantilla fins al 90% i no acabar l'any amb n¨²meros vermells, no estan consolidades i la incertesa continuar¨¤ l'any vinent: ¡°Necessitem un acord multilateral estable per blindar el funcionament de la fundaci¨® i que assumeixi el cost de la conservaci¨® i la preservaci¨® de la col¡¤lecci¨® i de l'edifici, un patrimoni p¨²blic de tots els barcelonins, que aquestes aportacions extraordin¨¤ries es converteixin en ordin¨¤ries, una cosa que donaria m¨¦s regularitat a la nostra activitat¡±. Segons el director ja s'han presentat les necessitats per al 2021, semblants a les d'aquest 2020. ¡°Aquest any ha estat dif¨ªcil, per¨° el que ve encara ho ser¨¤ m¨¦s¡±.

Pel que fa a continguts l'any es tanca amb dues grans mostres que la pand¨¨mia no ha pogut cancel¡¤lar: Mir¨®: Constel¡¤laci¨® Antoni Llena, una selecci¨® personal de Llena dels dibuixos de Mir¨®, i No em sents, la primera mostra a Espanya de l'artista ¨ªndia Nalini Malani, candidata als Global Fine Art Award com una de les millors exposicions de l'any. ¡°Ha estat una gran alegria¡±, resumeix Daniel.

La situaci¨® que s'est¨¤ vivint ha portat els responsables de la fundaci¨® a centrar-se en la gran exposici¨® que obrir¨¤ les portes el 12 de mar?, Joan Mir¨® i ADLAN, que reconstrueix l'empremta que aquest grup d'artistes i intel¡¤lectuals, amics de l'Art Nou, va deixar en la hist¨°ria de l'art modern europeu i el seu paper en la introducci¨® de la modernitat a la Barcelona dels anys trenta, amb una activitat que va irradiar cap a altres punts d'Espanya. ¡°Va ser un grup de visionaris que volien regenerar la cultura catalana i que van agafar Joan Mir¨® com a far i estendard¡±, assenyala el director. La mostra, comissariada per Jordana Mendelson, Joan M. Minguet i Muriel G¨®mez, estar¨¤ oberta fins al 4 de juliol. ¡°Sempre s'ha dit que Mir¨® no va exposar a Barcelona entre el 1918 i la gran antol¨°gica del 1968, i aix¨° ¨¦s correcte si exclous els projectes d'ADLAN, en els quals Mir¨® exposava els seus treballs abans de mostrar-los a les seves galeries de Par¨ªs. Aix¨ª posava a prova la seva nova producci¨®¡±, rebla Daniel.

Al mateix temps, l'Espai 13 acollir¨¤ la mostra de Lorea Alfaro i Jon Otamendi, que tancar¨¤ el cicle Gira tot gira. A m¨¦s, la Fundaci¨® Joan Mir¨® presentar¨¤ exposicions a partir de les seves col¡¤leccions al Museu Rolin de Autun (Fran?a), a l'ambaixada d'Espanya a Par¨ªs i al Museu Can Mario de la Fundaci¨® Vila Casas (Palafrugell). El 2021 la Fundaci¨® actualitzar¨¤ part dels seus espais per diversificar-ne els usos i apropar-los als visitants. La Biblioteca s'especialitzar¨¤ en Joan Mir¨® i en la hist¨°ria del museu, i l'arxiu es traslladar¨¤ a la sala octogonal de la primera planta, una operaci¨® que recupera les funcions originals de la torre del coneixement anhelada per Mir¨® i Sert.