Les festes m¨¦s estranyes

S¨®n les festes d¡¯hivern m¨¦s estranyes. Tot i que potser s¨®n nom¨¦s les primeres de la nova raresa. Nadal, Cap d¡¯Any, Reis, temps de regals que aquest any poden ser... d¡¯aquella manera. Qu¨¨ es perd, qu¨¨ es guanya, per culpa i per gr¨¤cia del virus? Dep¨¨n del teu costat de la barrera, com en tot, per¨° potser m¨¦s. Si ets de la comunitat sanit¨¤ria, t¡¯estar¨¤s estirant els cabells. Si ets de la comunitat cient¨ªfica, tamb¨¦ i probablement m¨¦s, ja que cada professi¨® relacionada amb el virus se sent interpel¡¤lada al m¨¤xim i, si en aquesta pand¨¨mia la col¡¤lectivitat sanit¨¤ria sencera est¨¤ bolcada m¨¦s a atendre que no pas a prevenir, els cient¨ªfics afronten l¡¯espant de no veure atesa la seva principal missi¨®, prevenir i assessorar. Les m¨²ltiples administracions que ens regeixen no es pot dir que escoltin ni facin cas ni dels cient¨ªfics ni dels sanitaris, els ignoren. Avui ¡°aconsellen¡± aix¨° i dem¨¤ all¨° altre sense que, malgrat les alertes d¡¯aquells, gosin decretar mesures clares i contundents. Per¨°, que gosar no ¨¦s la seva obligaci¨®?

Posem que no som ni sanitaris ni cient¨ªfics, la immensa majoria de nosaltres. Com afrontem aquestes festes estranyes, quines decisions prenem tenint en compte que no hi ha regles clares? Novament, dep¨¨n del costat de la barrera. No crec que m¡¯estigui llegint un de cada set catalans que, ara com ara, subsisteix gr¨¤cies als ajuts i al menjar de C¨¤ritas. Ni tampoc cap persona entre els 12 milions llargs en ¡°risc de pobresa i/o exclusi¨® social¡± comptabilitzades de manera superoficial l¡¯any passat entre els residents espanyols, amb papers i sense, que ara deuen ser moltes m¨¦s. No, els mitjans no s¨®n per a aquestes persones, no tenen acc¨¦s material als mitjans, la immensa majoria no veuen premsa impresa i, si ho fan, no crec que llegeixin articles d¡¯opini¨® com els d¡¯aquesta tribuna. Si no som ni dels primers (sanitaris), ni dels segons (cient¨ªfics) ni dels tercers (pobres en totes les variants), qui som els qui d¡¯una manera o altra celebrem aquestes festes estranyes?

La resposta ¨¦s punyetetes. Davant d¡¯un panorama similar en l¡¯¨¤mbit social, el pintor Paul Gauguin va marxar als Mars del Sud a inventar-se una vida d¡¯aquells llocs que als seus quadres respira vera? i, m¨¦s propera en el temps i el lloc, la polifac¨¨tica artista Fina Miralles es va plantar un dia com un arbre a la terra, aix¨ª de literal i de sorprenent, perqu¨¨ alg¨² s¡¯adon¨¦s que la terra i els arbres existeixen i aix¨ª ha de seguir sent, amb senzillesa i noblesa. Aix¨ª, doncs, qui som, d¡¯on venim, on anem?, que cantava Siniestro Total el 1984, refent el t¨ªtol del retaule de grans proporcions del pintor que va tocar el dos d¡¯Europa cap a Tahit¨ª sense pensar que un dia als gallecs punk postfranquistes els agafaria per fer-lo servir i aconseguirien com ell una icona. Pregunti, jove, pregunti.

Som la soferta classe mitjana? Dep¨¨n de l¡¯edat i la salut, el salari i la pensi¨®, de la casa que tens, les aficions, qui votes, si finances fills i grans, i quant tens al moneder i al banc, si ¨¦s que tens res m¨¦s que una hipoteca, o m¨¦s d¡¯una, si no ets dona ni inf¨¤ncia m¨¦s maltractades en aquesta pand¨¨mia. Tot i aix¨ª, no hav¨ªem quedat que aital esp¨¨cie ha com qui diu desaparegut, la classe mitjana? Que ja no es pot incloure gaireb¨¦ ning¨² en aquesta condici¨® perqu¨¨ els seus ¨¨xits en l¡¯ascensor social dels anys de l¡¯Estat del benestar ja s¨®n a la paperera de la hist¨°ria des de molt abans del virus 2020? Tot el sant dia, si engegues la tele, qualsevol canal, qualsevol noticiari, sents parlar de sectors i d¡¯economia on abans, fa temps, el periodisme i la societat parlaven de treball, del m¨®n del treball. I aix¨ª parlaven de nosaltres i per a nosaltres, en suma, per als qui encara llegim diaris i creiem que la informaci¨® importa, que quan diem informaci¨® no ens cal afegir vera? perqu¨¨ la paraula mateixa significa, ha de significar, que la informaci¨® ¨¦s en si mateixa vera? i que, si no ho ¨¦s, no ¨¦s que sigui fake, com es diu ara en paraula-maquillatge sin¨® que, senzillament, no ¨¦s informaci¨® perqu¨¨ no ¨¦s vera?.

No parlem de treball ni de treballadors, parlem de sectors. No hi ha feina, i si n¡¯hi ha est¨¤ mal pagada i sense drets. S¨®n les festes m¨¦s estranyes perqu¨¨ cada vegada tot aix¨° ¨¦s m¨¦s evident al carrer i a les cases, encara que l¡¯esfera p¨²blica calli. Deixem de parlar de sectors econ¨°mics com si fossin la veritat vera? de la informaci¨®. El virus colla i la vida ha de canviar.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural