La crisi s¡¯acarnissa amb els treballadors del sector tur¨ªstic de la costa catalana

Els efectes secundaris de la crisi sanit¨¤ria s¡¯han encebat amb la costa catalana, i els treballadors del sector tur¨ªstic s¨®n els grans damnificats. La pand¨¨mia, que laboralment els va afectar des del primer moment amb el tancament de la restauraci¨® i els hotels, ha perjudicat el litoral catal¨¤ en m¨¦s o menys mesura segons les dimensions dels locals i la seva depend¨¨ncia d¡¯operadors tur¨ªstics i del mercat internacional. Les entitats socials han vist com els treballadors del sector hoteler s¡¯han convertit en els seus principals usuaris. El sector adverteix que no podr¨¤ assumir un nou tancament.

M¨¢s informaci¨®n

Catalunya perdr¨¤ 25.000 milions nom¨¦s pel turisme

La crisi del turisme afecta sobretot els fixos discontinus

El turisme catal¨¤ salva l¡¯estiu de la Costa Brava

El pitjor any en la hist¨°ria del turisme de la Costa Daurada ha provocat un efecte d¨°mino en l¡¯economia d¡¯un territori que, malgrat la potent implantaci¨® de la ind¨²stria qu¨ªmica, t¨¦ forta depend¨¨ncia del negoci de sol i platja. ¡°Entre quarantenes, rebrots, recomanacions de no viatjar i fronteres tancades, gaireb¨¦ no ha vingut ning¨²¡±, apunta Berta Cabr¨¦, presidenta de la Federaci¨® Empresarial d¡¯Hostaleria i Turisme.

Les pernoctacions a la Costa Daurada han caigut un 75%, molts hotels no han arribat ni a apujar la persiana i Port Aventura va obrir a penes tres mesos. L¡¯atur al Camp de Tarragona i les Terres de l¡¯Ebre ha crescut en gaireb¨¦ 12.000 persones en un any, un repunt del 24,69%. S¡¯acosten als 60.000 aturats. En zones de gran reclam, com Calafell, Segur, Cunit o Coma-ruga, al Baix Pened¨¨s, la crisi econ¨°mica derivada de la pand¨¨mia tamb¨¦ ha fet estralls. El conseller comarcal de Promoci¨® Econ¨°mica, Miguel ?ngel Per¨ªn, indica que ¡°la comarca travessa una situaci¨® molt dif¨ªcil¡±, amb taxes d¡¯atur cronificat entorn del 20%, m¨¦s de sis punts per sobre de la mitjana catalana.

Per pal¡¤liar la punxada de l¡¯economia ha estat necessari activar totes les vies d¡¯auxili. Les entitats socials alerten d¡¯un increment de la demanda de les necessitats b¨¤siques. ¡°A la Costa Brava la majoria s¨®n gent que viu de treballar sis mesos en el sector serveis. Hi ha altres sectors molt perjudicats, com el cultural, per¨° els que venen a C¨¤ritas s¨®n cambrers, netejadores...¡±, afirma la directora de C¨¤ritas Girona, Dolors Puigdevall. Les localitats amb m¨¦s augment de demanda de cistelles d¡¯aliments s¨®n Roses (l¡¯Alt Empord¨¤), un 53,5%; un 67% a Palafrugell (el Baix Empord¨¤), i un 77% a Lloret (la Selva), on al novembre es van repartir 14.683 cistelles i el 2017 el sector tur¨ªstic va representar el 85,1% del PIB.

Precisament, l¡¯Ajuntament de Lloret de Mar ha activat l¨ªnies d¡¯ajuda per un valor total de 300.000 euros per repartir entre les persones en situaci¨® desfavorida. El perfil del demandant adm¨¨s ¨¦s, sobretot, el treballador d¡¯hostaleria que ja en el confinament del mar? no va ser contractat i que, per les caracter¨ªstiques de la unitat familiar (nombre de menors, fam¨ªlies monomarentals) o per la falta d¡¯ingressos, presenta una situaci¨® de vulnerabilitat.

Segons l¡¯alcalde de Lloret, Jaume Dulsat, ¡°hi ha situacions molt complicades¡±. ¡°Molta gent que mai no havia vingut a aquests serveis ho est¨¤ fent ara¡±, alerta l¡¯edil. Aquest estiu han obert un 70% dels hotels, amb una ocupaci¨® mitjana del 50%. Amb 110 hotels i 30.500 places, m¨¦s que la suma de la resta de la Costa Brava, Lloret de Mar ¨¦s una de les destinacions m¨¦s dependents del turisme i que m¨¦s pateix les crisis, com Salou.

En un altre dels municipis tur¨ªstics per excel¡¤l¨¨ncia a Catalunya com ¨¦s Salou, que t¨¦ 27.000 habitants, C¨¤ritas at¨¦n 400 fam¨ªlies al mes i ha fet crides demanant voluntaris per donar l¡¯abast. L¡¯Ajuntament ha aprovat el seu pressupost per al 2021 i posa ¨¨mfasi en les dificultats que pateix el municipi. Pere Granados, l¡¯alcalde del municipi, destaca que ¡°¨¦s un pressupost enfocat a l¡¯emerg¨¨ncia social i econ¨°mica¡± i remarca que es busca ¡°la reactivaci¨® de l¡¯activitat tur¨ªstica del municipi¡±, ¡°motor¡± de l¡¯economia de Salou.

A les comarques de Girona, Creu Roja dona ajuts de primera necessitat ¡ªkits d¡¯alimentaci¨® o d¡¯higiene personal¡ª i de la llar a fam¨ªlies en situaci¨® de vulnerabilitat, que han passat de 3.331 l¡¯any passat a 11.048. L¡¯assist¨¨ncia a tallers de suport emocional tamb¨¦ ha crescut un 25%.

Per la seva banda, el Banc dels Aliments ha alertat d¡¯un augment de la demanda de m¨¦s d¡¯un 33%, i ha passat de 31.000 a m¨¦s de 42.000 beneficiaris. ¡°Gr¨¤cies a la solidaritat de la societat hem pogut cobrir necessitats incrementant en un 40% els aliments¡±, indica el seu president, Frederic G¨®mez. A Tarragona la demanda tamb¨¦ ha ascendit el 40%.

¡°Ara s¡¯estan atenent les primeres necessitats, per¨° necessitaran un acompanyament emocional tard o d¡¯hora, tornar a replantejar-se el tema ocupacional i de suport educatiu per als fills¡±, adverteix la directora de C¨¤ritas Girona, Dolors Puigdevall. I avisa tamb¨¦ que la sobrec¨¤rrega en els serveis socials i entitats del sector est¨¤ causant un cansament emocional en els voluntaris i en els t¨¨cnics que necessitar¨¤ suport posterior.

Per esquivar aquesta crisi econ¨°mica, no obstant aix¨°, el sector comen?a a obrir-se a altres alternatives de negoci. L¡¯Associaci¨® Hotelera de la Prov¨ªncia de Tarragona, per exemple, aposta per desencasellar-se del concepte estacional de sol i platja i desenvolupar el turisme interior, urb¨¤ i de negocis. ¡°Volem trencar amb la visi¨® que la prov¨ªncia nom¨¦s recau en Salou, Cambrils i la Pineda. Cal canviar la marca de territori i que tots ens sentim representats¡±, reivindica el seu president, Mag¨ª Mallorqu¨ª.

Altres veus del sector fien el seu futur a la vacuna contra la covid-19. Des del Gremi d¡¯Hostaleria de Lloret, el seu president, Enric Dotras, es mostra optimista: ¡°La infraestructura est¨¤ preparada, si no hi ha m¨¦s restriccions ni empitjora la pand¨¨mia vindr¨¤ una bona Setmana Santa. Quan es va parlar de l¡¯arribada de la vacuna va comen?ar a haver-hi reserves¡±.