Una hist¨°ria com les de Tx¨¦khov

¡°Una hist¨°ria com les de Tx¨¦khov¡±, diu un dels personatges, i el to ¨¦s a prop, entre ir¨°nic i emocionat. ?s un vell metge que anomenen l'Oncle (Llu¨ªs Soler), per¨° es podria dir Txebutikin, com a Les tres germanes. Tot ¨¦s per¨° no ¨¦s, o viceversa. D'acord, l'obra porta el t¨ªtol original i la signatura del senyor Tx¨¦khov, per¨° l'adaptaci¨® catalana ¨¦s a c¨¤rrec de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique (que tamb¨¦ dirigeix i adapta). Una versi¨® molt lliure, molt intel¡¤ligent i molt valenta, gaireb¨¦ una reinvenci¨®. Pot passar ara mateix. Una mica for?at, per¨° funciona. La fam¨ªlia Prozorov, al si de la qual van n¨¦ixer les tres germanes i el germ¨¤, tenen nost¨¤lgia dels anys noranta. L'apassionat i l¨²cid Ivan (Ivan Benet), enamorat de la Maixa (Mar¨ªa Rodr¨ªguez), diu, clarivident: ¡°Els estudiants d'avui ja han apr¨¨s qu¨¨ ¨¦s el capitalisme, han conegut en la seva pell la desigualtat i la pen¨²ria. I la insol¨¨ncia de la riquesa¡±.

Costa una mica de seguir aquesta neoversi¨®: ¨¦s un caleidoscopi amb moltes hist¨°ries, per¨° el m¨¦s important ¨¦s el ritme (i el ritu) com un cable ben tibat. L'equip juga amb el p¨²blic quan menys s'ho espera. En la primera escena, l'Oncle puja dalt de la taula per celebrar, davant de la fam¨ªlia i els amics, els 18 anys de la Irina (Elena Tarrats), que l'Olga descriu com ¡°plena de llum¡±, i no s'equivoca. M¨¦s endavant sabrem que la Irina va passar d'adolescent amb anhel revolucionari al conformisme com a possible cam¨ª de salvaci¨®.

Lluc Castells ha dissenyat unes parets de vidre que fan pensar en una peixera descomunal a l'estil de Fahrenheit 451, que t'evoca i instal¡¤la al m¨®n d'Ostermeier, i darrere de la qual l'Oncle recita meravellosament un mon¨°leg amb humor i poesia. L'equip encap?alat per Manrique i Genebat ha fet, al meu parer, una pe?a de molts bemolls, amb for?a, amb ironia. I la segona aquest any: la va precedir a Temporada Alta, a l'octubre, l'original¨ªssima Bouvet?ja, de nou aixecada pels citats i Sergi Pompermayer, al Teatre Municipal de Girona.

El mestre Tx¨¦khov apareix per moltes finestres, com el gran gat de Cheshire. Est¨¤s amb els ulls fixos en el Bar¨®, que es diu ?lex (Joan Amarg¨®s), i de sobte et trobes davant d'un encreuament Tusenbach-Treplev, que t¨¦ aires de pallasso trist, una mica com Jacques Dutronc a L'important ¨¦s estimar. S¨®n combinacions a estones gaireb¨¦ m¨¤giques, i d'altres gaireb¨¦ grinyolen, per¨° acaben per guanyar el toc mestre. Aix¨ª, a casa dels Prozorov ja no hi tenim militars, sin¨® ge¨°legs, professors, lectors: hi ha ecos de l'Astrov de l'Oncle V¨¤nia en la seva passi¨® pels boscos de l'Ivan, i en el seu amor contingut per la perillosa Maixa. Tamb¨¦ estrenyo els punys quan em sembla sentir l'ansietat que produeix l'espera de l'invisible Tusenbach: ¨¦s una figura ret¨°rica, per¨° latent.

Veig la vivacitat de joves i grans, bevent, parlant de tot, des dels terrenys cimentats fins al cor furi¨®s de Dostoievski i el renaixement del culte a Stalin. Tots s'assemblen a personatges somiats, reimaginats per¨° veritables. Cal destacar, pautada amb metr¨°nom, l'atmosfera de les acaballes emocionals de l'incendi, en el tercer acte. I veig el vigor i el risc d'aquests 10 int¨¨rprets que van a totes durant m¨¦s de dues hores i que cal aplaudir dempeus. Bravo!

Les tres germanes. Text: Anton Tx¨¦khov. Direcci¨®: Julio Manrique. Teatre Lliure, Barcelona. Fins al 17 de gener del 2021.