La Terra Alta, terra de vi

Cent per cent mediterr¨¤nia, a la Terra Alta murmuren les oliveres i la vinya. Aquest tros de Tarragona enclavat entre muntanyes ¨¦s el tel¨® de fons de Terra Alta, novel¡¤la de Javier Cercas, Premi Planeta 2019. S¨®n 12 municipis i uns 11.500 habitants, una terra de marcat car¨¤cter amb una oferta de turisme i aventura m¨¦s que seductora.

Javier Cercas va descobrir la Terra Alta quan es documentava per a El monarca de las sombras (2017). Va presentar el llibre a Bot, el poble on va morir el seu besoncle a la Batalla de l'Ebre. L'escriptor catal¨¤ afirma que desconeixia aquesta comarca i que va quedar fascinat pel seu paisatge ¨¤rid i roc¨®s, tapissat de vinya, en el qual la batalla del 1938 va deixar marcats de foc i destrucci¨® pobles, camps i muntanyes.

Un bon punt de partida ¨¦s el Pinell de Brai. La poblaci¨® alberga una de les catedrals del vi de la zona: l'antic celler Cooperativa, situat a l'edifici modernista de C¨¦sar Martinell, deixeble de Gaud¨ª, i que avui ¨¦s la seu del celler Pagos de H¨ªbera i del restaurant Catedral del Vi, amb una carta assessorada pel xef Fran L¨®pez, del restaurant Villa Retiro de Xerta amb una estrella Michelin. ?s espectacular l'edifici de ma¨® amb la seva fa?ana de pedra i taulells vitrificats, aix¨ª com els arcs de la sala principal, que arriben a una altura de 19 metres. Aqu¨ª s'organitzen recorreguts amb tasts de vi i oli. Sortint del Pinell, val la pena aturar-se a la Cota 705, una talaia des de la qual s'observa la serra de P¨¤ndols, escenari de durs combats l'agost del 1938 i on hi ha el Monument a la Pau.

?s hora de con¨¨ixer l'altra catedral del vi, tamb¨¦ de C¨¦sar Martinell, a Gandesa. El centre de la capital de la Terra Alta conserva tra?os medievals i est¨¤ presidit per l'esgl¨¦sia de l¡¯Assumpci¨®, amb una portada preciosa del segle XIII i que parla del passat templari de la zona. Molt a prop hi ha un dels cellers m¨¦s antics de la Terra Alta, fundat el 1828: B¨¢rbara For¨¦s, al capdavant del qual hi ha Pili Sanmart¨ªn, sisena generaci¨® de viticultors. Es poden fer visites guiades al celler i les vinyes i fer un tast dels seus excel¡¤lents vins.

La ruta continua cap a Corbera d'Ebre, testimoni mut per¨° eloq¨¹ent del que va significar per a aquesta terra la Batalla de l'Ebre. A la part alta de la vila hi ha el que en el seu moment va ser el poble, completament destru?t i presidit pels murs que van quedar dempeus de l'esgl¨¦sia de Sant Pere. A Corbera, cal destacar l'Abecedari de la Llibertat, mostra d'art a l'aire lliure que cont¨¦ 28 lletres situades a diferents llocs del poble, com a testimoni del comprom¨ªs del m¨®n de l'art a favor de la pau.

La garnatxa, la reina

Nom¨¦s 10 minuts per una carretera en la qual la vinya continua sent omnipresent separen Corbera de Vilalba dels Arcs. La Terra Alta, amb una tradici¨® vin¨ªcola mil¡¤len¨¤ria, produeix un ter? de la producci¨® mundial de garnatxa. El Consell Regulador de la Denominaci¨® d'Origen ha creat el segell Un Terra Alta Garnatxa Blanca 100¡Á100; imprescindible, doncs, la visita a algun dels 60 cellers d'aquesta denominaci¨® d'origen. Per exemple, a Vilalba dels Arcs, on produeixen els seus vins els germans italians Gino i Marco Bernava, juntament amb Ruth Fullat. Tots tres van arribar a la Terra Alta fa poc m¨¦s de 10 anys i van crear Bernav¨ª. Hi organitzen tastos amb m¨²sica i veremes nocturnes sota la Lluna plena.

La Terra Alta s'assimila sens dubte al vi i a la Batalla de l'Ebre. Cada vegada apareixen m¨¦s iniciatives que els apleguen tots dos i permeten aprofundir en el coneixement de la zona. L'empresa Terra Enll¨¤, especialitzada en recorreguts pels escenaris d'aquell cruent combat de la Guerra civil espanyola, ha creat un men¨² en col¡¤laboraci¨® amb el restaurant Miravall de Batea, que combina productes i vins locals amb la hist¨°ria recent d'aquesta terra.

Batea tamb¨¦ t¨¦ molt a dir de viticultura ecol¨°gica, i un dels cellers m¨¦s innovadors ¨¦s el Celler Arruf¨ª. La fam¨ªlia Arruf¨ª feia d¨¨cades que es dedicava al cultiu de la vinya fins que, el 2008, van decidir elaborar el seu propi vi i apostar pel cultiu ecol¨°gic. Un plaer apuntar-se a una visita per les vinyes i pel celler i tastar-ne el resultat. Her¨¨ncia Alt¨¦s ¨¦s un altre referent; la seva hist¨°ria comen?a el 2010 per¨° ¨¦s el fruit d'una llarga tradici¨® familiar, amb unes instal¡¤lacions espectaculars de 4.400 metres quadrats on es produeixen 12 tipus de vi, tres dels quals s¨®n org¨¤nics.

Posem rumb a Horta de Sant Joan, la joia de la comarca. El poble recorda a tots els seus racons Pablo Picasso. ¡°Tot el que s¨¦, ho he apr¨¨s a Horta¡±, va afirmar l'artista rememorant la seva visita a la poblaci¨® el 1898. Hi va tornar el 1909, amb la seva companya Fernande Olivier. Aquells mesos van coincidir amb l'inici de la seva aventura cubista i aqu¨ª va pintar alguns dels seus llen?os m¨¦s transcendents. El Centre Picasso acull una exposici¨® d'aquestes dues estades amb facs¨ªmils, dibuixos i esbossos de retrats de ve?ns i llocs que va freq¨¹entar. Des de la casa renaixentista que acull la mostra ¡ªl'antic hospital, amb una portalada g¨°tica del segle XII¡ª s'observen les Roques de Benet, mon¨°lits alt¨ªssims que defineixen el paisatge i van seduir el gran pintor, i la muntanya de Santa B¨¤rbara, la silueta de la qual recorda la muntanya Sainte-Victoire que tant va inspirar el seu mestre C¨¦zanne.

El passeig pel centre descobreix una bonica pla?a porticada i carrerons amb cases que daten del segle XIII fins al XVIII. I unes vistes magn¨ªfiques al roc¨®s i pict¨°ric paisatge que l'envolta ple d'al¡¤licients naturals: pous d'aigua cristal¡¤lina, cascades, salts d'aigua per fer barranquisme... un parad¨ªs per a senderistes que s'emmarca en el Parc Natural dels Ports. A m¨¦s, Horta de Sant Joan ¨¦s una de les parades m¨¦s antigues de la l¨ªnia de ferrocarril que enlla?ava Puebla de H¨ªjar amb Tortosa i que avui s'ha convertit en una de les Vies Verdes m¨¦s atractives per rec¨®rrer amb bicicleta, a trav¨¦s de t¨²nels i viaductes, i amb parades a diversos pobles de la Terra Alta.