¡°El poder no s¡¯institueix per vies pac¨ªfiques, neix per un acte de for?a¡±

Ha estat un dels fen¨°mens editorials de no-ficci¨® del 2020. Al novembre va arribar a les llibreries i en nom¨¦s un mes ja havia venut m¨¦s de 30.000 exemplars, entre l¡¯edici¨® en castell¨¤ i en catal¨¤. Es tracta d¡¯El fill del xofer (Edicions 62), la investigaci¨® que Jordi Amat (Barcelona, 1978) ha escrit sobre la vida del periodista Alfons Quint¨¤, ¨¦sser psic¨°tic i violent que el 2016 va assassinar d¡¯un tret la seva parella abans de su?cidar-se. Amat se submergeix en les circumst¨¤ncies personals del protagonista, sobretot en la figura del seu pare, un viatjant de Figueres que va acabar sent amic i suport fonamental de Josep Pla. L¡¯autor tamb¨¦ dissecciona la relaci¨® de Quint¨¤ amb la pol¨ªtica, sobretot arran de les seves informacions durant la d¨¨cada dels vuitanta sobre els comptes de Banca Catalana, l¡¯entitat financera de la fam¨ªlia Pujol, i la posterior compra del seu silenci per part de l¡¯expresident de la Generalitat Jordi Pujol nomenant-lo director fundacional de TV3.

L¡¯an¨¤lisi del poder pol¨ªtic ¨¦s recurrent en l¡¯obra d¡¯Amat. I precisament ¨¦s sobre aquest poder pol¨ªtic el missatge que t¨¦ impr¨¨s al despatx, un escrit del seu amic i pedagog Gregorio Luri.

Pregunta. Per qu¨¨ ¨¦s important aquest escrit de Luri?

Resposta. Durant els dies de tensi¨® del proc¨¦s, i parlant sobre el frac¨¤s del que en d¨¨iem els equidistants, em va enviar una nota sobre com funciona la pol¨ªtica, sobre la dial¨¨ctica amic-enemic de Carl Schmitt. Hi havia una cosa que em deia, no la recordo literal: ¡°Pot ser que no t¡¯agradi el que dir¨¦ sobre com funciona la pol¨ªtica, i a mi tampoc m¡¯agrada, per¨° que no m¡¯agradi no vol dir que no sigui veritat. La pol¨ªtica ¨¦s saber entendre la l¨°gica amic-enemic, i si hi ha un enemic, vol dir en molts casos fer-lo desapar¨¨ixer. I si no vols ser un passerell, val m¨¦s que ho s¨¤pigues¡±. Va ser molt instructiu.

?s un llibre sobre un personatge malalt i sobre una societat malalta

P. Per qu¨¨ seria Quint¨¤ un s¨ªmbol d¡¯una ¨¨poca i no ¨²nicament un malalt?

R. Una de les converses importants mentre feia el llibre va ser amb F¨¨lix Fan¨¦s, el fill del periodista Manuel Ib¨¢?ez Escofet. ¡°Tu tens molt clar que est¨¤s fent el llibre sobre un personatge malalt, i ¨¦s aix¨ª, per¨° no ser¨¤ un bon llibre si no entens que tamb¨¦ ¨¦s un llibre sobre una societat malalta¡±. ?s per l¡¯excepcionalitat de Quint¨¤, pel fet de ser tan extremat el seu cas, que et permet veure amb m¨¦s claredat la part opaca de la seva ¨¨poca.

P. La manifestaci¨® el 1984 contra la investigaci¨® de la fiscalia sobre Banca Catalana, coincidint amb la segona investidura de Pujol, ¨¦s la llavor del nacionalpopulisme catal¨¤ dels darrers anys?

R. El que passa entre el 1982 i el 1986 ¨¦s un exercici de for?a simb¨°lica per imposar una hegemonia nacionalista, amb les conseq¨¹¨¨ncies que aix¨° t¨¦, que ¨¦s per primera vegada en d¨¨cades la institucionalitzaci¨® d¡¯un poder catal¨¤. El poder no s¡¯institueix per vies pac¨ªfiques, neix per un acte de for?a en qu¨¨ alg¨² te¡¯l cedeix o tu el prens. Es va instituir un poder catal¨¤ en conflu¨¨ncia de dos factors molt importants: un ¨¦s l¡¯¨¨xit de TV3 i l¡¯altre ¨¦s la resoluci¨® del cas Banca Catalana, i per aix¨° Quint¨¤ ¨¦s central per explicar-ho. Es va instituir un poder, una hegemonia, sistem¨¤ticament refor?ada per la majoria dels ciutadans del pa¨ªs, que va permetre crear un espai d¡¯impunitat, tolerat pel r¨¨gim.

P. Quin r¨¨gim?

R. A mi no m¡¯agrada l¡¯expressi¨® ¡°r¨¨gim del 78¡±, per¨° hi ha diverses escenes del llibre que permeten justificar la descripci¨® del que vivim com un r¨¨gim. Val per a l¡¯escena al restaurant Zalaca¨ªn de Madrid entre Juan Luis Cebri¨¢n [director en aquell moment d¡¯EL PA?S], Francisco Fern¨¢ndez Ord¨®?ez i els homes de Banca Catalana; val, una mica abans, per al rei Joan Carles facilitant la venda d¡¯armes a l¡¯Ar¨¤bia Saudita; val per a Jordi Pujol sortint el dia que se sap que no ser¨¤ processat, amb una foto del rei al darrere; i val per a les relacions que acaben portant Javier de la Rosa a finan?ar amb mil milions de pessetes el diari imposat per Llu¨ªs Prenafeta i nascut des de la presid¨¨ncia de la Generalitat. Si aix¨° no ¨¦s un r¨¨gim, qu¨¨ coi ¨¦s? Tot Estat t¨¦ un establishment, per¨° no tot establishment podreix l¡¯espai d¡¯impunitat del poder, i en el cas catal¨¤ es va podrir.

P. Raimon Obiols, l¨ªder del PSC al ple d¡¯investidura del 1984, semblava que volia ser conciliador amb Pujol malgrat els atacs que rebia per part de CiU. Pot recordar el paper d¡¯Obiols la conducta de no voler enfadar el nacionalisme catal¨¤, tan habitual avui tant per part dels comuns com del que vost¨¨ abans anomenava els equidistants?

R. Aix¨° no ¨¦s el que va fer Obiols. Obiols va dir al Parlament: ¡°Respecte per la figura del president, per¨° no usi Catalunya com un escut ni ho plantegi en termes plebiscitaris¡±, que ¨¦s exactament el que va fer Pujol. Aquell ¨¦s un moment fascinant de viol¨¨ncia simb¨°lica, en qu¨¨ hi ha diversos bocs expiatoris que faciliten la construcci¨® del mite. Un ¨¦s Obiols, el botifler; un altre ¨¦s, en part, el diari EL PA?S. Hi ha els bocs expiatoris dels fiscals. Com va dir Jos¨¦ Mar¨ªa Mena a la comissi¨® parlament¨¤ria del cas Pujol, van ser presentats com uns enemics de Catalunya, quan l¡¯¨²nic que volien eren ser uns servidors lleials dels catalans. Despr¨¦s hi ha els periodistes que fan el llibre [Banca Catalana, m¨¢s que un banco, m¨¢s que una crisis], que queden expulsats de l'hegemonia. Enric Gonz¨¢lez se'n surt perqu¨¨ marxa, per¨° Siscu Baiges i Jaume Reixach, jo crec que no, queden estigmatitzats per aquell moment. El moment de fusi¨® entre l¨ªder i comunitat, un moment t¨ªpicament populista, t¨¦ com a preu que persones que intenten actuar de forma digna, queden estigmatitzats per la comunitat, i en molts casos per sempre. I la seva honorabilitat no ha estat restitu?da malgrat que el que ells denunciaven, era just. Jo he dit m¨¦s d'una vegada que amb el que sabem ara, val per Pujol o el Rei Joan Carles, ens obliga a reescriure el mite de la Transici¨® o el mite del desenvolupament democr¨¤tic de Catalunya i Espanya.

El drama ¨¦s que els partits no tinguin la capacitat de captar elits preparades

P. Per qu¨¨ no s'ha pogut fer aquesta revisi¨® fins ara?

R. Hi ha una cosa que deia fa poc L¨ªdia Heredia a TV3, que ¨¦s la dificultat d'oposar-se a la in¨¨rcia. Com que ning¨² vol que sigui q¨¹estionada la seva identitat nacional, perqu¨¨ quan te la q¨¹estionen sembla que els teus t'estiguin expulsant del com¨², intentem, amb m¨¦s o menys intensitat, sumar-nos a la in¨¨rcia. Perqu¨¨ si no ho fas, pots pagar un preu. El nacionalisme, que no ¨¦s una ideologia que jo consideri dolenta per si mateixa, t¨¦ capacitat d'excloure b¨¤sicament perqu¨¨ all¨° que el defineix ¨¦s la defensa d'una identitat nacional que hi ha alg¨² de la teva comunitat que no t¨¦ per qu¨¨ necess¨¤riament compartir.

P. Al llibre hi apareix l¡¯ascendent d¡¯intel¡¤lectuals i professionals de refer¨¨ncia en l¡¯estrat¨¨gia de Josep Tarradellas per a Catalunya. Josep Pla, l¡¯historiador Jaume Vicens Vives, l¡¯economista Joan Sard¨¤ o l¡¯empresari Manel Ort¨ªnez eren personatges que entenien el poder de l¡¯Estat. En el recent proc¨¦s d¡¯independ¨¨ncia unilateral, tamb¨¦ hi van tenir un paper cabdal nombrosos intel¡¤lectuals. L¡¯antic lletrat major del Parlament Antoni Bayona assegura al seu llibre No todo vale que els l¨ªders del proc¨¦s van demostrar no saber qu¨¨ ¨¦s un Estat ni com funciona. Hi est¨¤ d¡¯acord?

R. En aquell moment, els tios en qu¨¨ estan pensant s¨®n de prestigi indiscutible. S¨®n catalans que han ent¨¨s com funciona el poder. S¨®n tios que volen jugar la partida del poder, entenent com ¨¦s aquesta partida. I no tenen cap dubte que el poder ¨¦s espanyol, i que tenen la posici¨® que tenen per la pot¨¨ncia professional de cadascun d¡¯ells. Jo crec que ara els independents que han estat captats per les propostes electorals del proc¨¦s com a molt s¨®n intel¡¤lectuals org¨¤nics al servei de la causa. Ocupen la posici¨® que tenen perqu¨¨ s¡¯han sabut construir en influencers del moviment. El drama ¨¦s que els partits pol¨ªtics no tinguin la capacitat de captar elits preparades per governar.