Nova mobilitat i por del contagi: el transport p¨²blic afronta la principal crisi de la seva hist¨°ria

La pand¨¨mia est¨¤ canviant els h¨¤bits de mobilitat a les ciutats. La gent es mou menys per moltes raons, com la implantaci¨® del teletreball i l'educaci¨® a dist¨¤ncia, la p¨¨rdua de llocs de treball o el tancament puntual dels principals llocs d'oci. Durant tot l'any s'ha vist que, despr¨¦s de les restriccions, la mobilitat urbana repunta. No torna als nivells normals, per¨° amb la nova normalitat del mes de maig i tamb¨¦ al setembre les ciutats han tornat a omplir-se. El que no repunta ¨¦s el transport p¨²blic.

Els mitjans de transport de les grans ciutats espanyoles estan registrant la meitat de viatgers que l'any passat, segons revelen les dades d'¨²s a sis grans urbs que ha recopilat EL PA?S. Mentre el tr¨¤nsit a les ciutats (compost majorit¨¤riament per cotxes) ha baixat entre un 15% i un 25%, segons la font que es consulti, l'¨²s del transport p¨²blic (la gent que viatja en aquests mitjans) ha caigut un 45% o 50%. La por del contagi al metro, als trens i als autobusos sembla una de les claus d'aquesta baixada. La conseq¨¹¨¨ncia, segons els operadors i experts consultats, ¨¦s la principal crisi del transport p¨²blic de la hist¨°ria.

¡°Quan va arribar el coronavirus es va demonitzar el transport p¨²blic i la gent continua pensant que ¨¦s un escenari d'alt contagi, tot i que la ci¨¨ncia ha demostrat que no ho ¨¦s: es percep que hi ha m¨¦s risc al metro que en una reuni¨® familiar i no ha de ser aix¨ª¡±, diu David Lois, professor de Psicologia Social a la UNED i investigador sobre transport a la Polit¨¨cnica de Madrid. Una enquesta de l'OCU publicada dimarts confirma que on m¨¦s insegurs se senten els espanyols ¨¦s en el transport p¨²blic (67%), fins i tot m¨¦s que als bars (50%), centres comercials (47%) o supermercats (29%). La percepci¨® negativa no ha variat des de l'estiu.

A l'inici de la pand¨¨mia, sense mesures de seguretat, s¨ª que hi havia m¨¦s risc, com en qualsevol altre lloc on s'aglomer¨¦s gent. Per¨° nombrosos estudis cient¨ªfics constaten que amb les mesures actuals ¡ªmascaretes, desinfeccions, filtraci¨® de l'aire¡ª el mitj¨¤ de transport no representa un risc per si mateix. Al Jap¨®, on tenen un minuci¨®s sistema de rastreig de casos, no s'han trobat brots lligats al transport p¨²blic. A Espanya, un equip del Consell Superior d'Investigacions Cient¨ªfiques (CSIC) va analitzar al juny mostres del metro de Val¨¨ncia ¡ªrecollides en baranes, torns, m¨¤quines expenedores, manetes, escales i filtres d'aire condicionat¡ª i va concloure que no hi havia pres¨¨ncia de coronavirus a les instal¡¤lacions.

¡°Hi ha gent que abans anava amb metro o rodalies i que ara va amb cotxe¡±, diu Samir Awad, professor de Planificaci¨® del Transport a la Universitat Europea. Els confinaments a les grans ciutats, amb l'aturada d'algunes activitats i d'altres que no, ha influ?t en l'¨²s del cotxe respecte al transport: ¡°Si les ind¨²stries log¨ªstiques que no han parat estan situades a les perif¨¨ries de les ciutats i no tenen bona accessibilitat en transport, els seus treballadors van amb cotxe i aquesta activitat segueix. Per¨° l'oci del centre urb¨¤, que generalment es fa en transport p¨²blic, ha caigut. Aix¨° afecta de manera desigual l'¨²s del cotxe¡±, apunta Jos¨¦ Carpio-Pinedo, consultor de mobilitat urbana.

La caiguda de viatgers ¨¦s clara tamb¨¦ a les xarxes d'autobusos interurbans i a les de trens de Rodalies. Solen ser mitjans de transport de refer¨¨ncia per als treballadors que recorren llargs trajectes, cap al centre de la ciutat des dels municipis propers o cap a les grans plataformes industrials dels afores. Al juny o al juliol, quan amb prou feines hi havia restriccions de mobilitat, ciutats com Madrid, Sevilla o M¨¤laga van registrar menys de la meitat de viatgers que en els mateixos mesos de l'any anterior. Al setembre i l'octubre, encara menys.

¡°Aquesta caiguda est¨¤ sent similar a tot Europa, mentre que a Llatinoam¨¨rica est¨¤ caient encara m¨¦s¡±, apunta Dionisio Gonz¨¢lez, de l'Associaci¨® Internacional del Transport P¨²blic (UITP), on 1.800 empreses d'un centenar de pa?sos comparteixen coneixements. L'oficina federal d'estad¨ªstiques d'Alemanya (Destatis) xifra en un 41% la caiguda de passatgers de mitjans p¨²blics respecte al 2019, informa Enrique M¨¹ller. Un estudi realitzat a l'estiu en aquest pa¨ªs testifica que tamb¨¦ all¨¤ els viatgers estan prioritzant el cotxe o mitjans privats, que consideren m¨¦s segurs.

Aquesta disminuci¨® de viatgers est¨¤ tenint conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques fatals. ¡°Les empreses de transport estem en fallida. Tenim unes p¨¨rdues enormes¡±, resumeix ?lvaro Fern¨¢ndez Heredia, gestor dels autobusos urbans de Valladolid, que xifra el forat en 4,8 milions d'euros, ¡°m¨¦s que els 15 anys anteriors¡±. Les empreses municipals d'autobusos preveuen p¨¨rdues milion¨¤ries: 14 milions a Val¨¨ncia, 14 m¨¦s a M¨¤laga, 22 milions a Saragossa, 24,5 a Sevilla¡­ ¡°Estem fent un esfor?, per¨° no ¨¦s infinit. Necessitem que el Govern ajudi a finan?ar una part del cost¡±, apunta Natalia Chueca, regidora de Mobilitat a Saragossa. ¡°Mentre continu? la pand¨¨mia, el sector seguir¨¤ molt afectat¡±, resumeix Antonio Garc¨ªa Pastor, d'Avanzabus, que gestiona els autobusos urbans de 40 ciutats espanyoles. A m¨¦s, totes les empreses han invertit en noves mesures de seguretat: desinfeccions di¨¤ries de tots els vehicles, mampares, equips de protecci¨®, millora dels sistemes de ventilaci¨®¡­

¡°No he conegut una altra crisi com aquesta, perqu¨¨ se sumen els efectes dels confinaments, la recomanaci¨® de no viatjar, el teletreball i l'atur. ?s una barreja explosiva per al transport p¨²blic, un sector que dona feina a 37.000 persones a Espanya¡±, resumeix Jes¨²s Herrero, secretari general de l'Associaci¨® de Transports P¨²blics Urbans i Metropolitans (ATUC), que aglutina la majoria de viatgers d'autob¨²s i de metro i rodalies. Herrero apuntala les dades: ¡°Acabarem l'any amb el 55% dels viatgers de l'any passat. S'ha produ?t una disminuci¨® dels ingressos provinents de la venda de t¨ªtols d'uns 1.200 milions d'euros, sense incloure rodalies¡±. Fonts de rodalies rebutgen donar una quantitat, tot i que les p¨¨rdues de Renfe (que inclouen tamb¨¦ AVE, mitjana dist¨¤ncia i regionals) seran d'uns 400 milions d'euros.

El Consorci de Transports de Madrid, que engloba autobusos, metro i rodalies, va tenir 1.600 milions de viatgers el 2019 i aquest any no superar¨¤ els 900. ¡°La gent fa menys viatges i, si pot, prefereix quedar-se prop del seu barri o poble; la mobilitat caminant s¨ª que est¨¤ en nivells similars als anteriors¡±, assenyala Luis Miguel Mart¨ªnez, gerent del Consorci. I la crisi durar¨¤ anys: ¡°El 2021 ser¨¤ un any de transici¨®. Creiem que no recuperarem les xifres de l'any passat fins al 2023¡±, afegeix. Per la seva banda, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va tenir 1.056 milions de validacions l'any passat i aquest preveu quedar-se en 555.

El Ministeri de Transports ha transferit aquest any 800 milions d'euros per pal¡¤liar aquesta davallada, tot i que aquesta quantitat nom¨¦s ha arribat als transports gestionats per les comunitats aut¨°nomes (en general, metros, tramvies i autobusos interurbans). Les empreses d'autobusos urbans, que en general depenen dels ajuntaments, continuen a l'espera d'un altre rescat prom¨¨s. Pedro Saura, secretari d'Estat de Transports, respon que el ministeri hi est¨¤ treballant: ¡°Aquesta partida estava inclosa en un decret sobre finances locals que el Congr¨¦s va rebutjar. En qualsevol cas, posarem tots els recursos per abordar el d¨¨ficit d'aquest any¡±.

L¡¯altra pand¨¨mia: la contaminaci¨®

¡°El vehicle privat est¨¤ absorbint una demanda que abans era pr¨°pia del transport p¨²blic. Ara tenim por d'aquesta pand¨¨mia, per¨° n'hi ha una altra, la de la qualitat de l'aire, que tamb¨¦ causa morts encara que no siguin tan visibles¡±, explica l'expert Jos¨¦ Carpio-Pinedo. Tenir m¨¦s mala qualitat de l'aire tamb¨¦ t¨¦ un impacte sobre l'expansi¨® de la pand¨¨mia actual. Un estudi recent de la Universitat de Harvard suggereix que viure en un entorn de m¨¦s contaminaci¨® atmosf¨¨rica (i en concret, de m¨¦s pres¨¨ncia de part¨ªcules PM 2.5) t¨¦ relaci¨® directa amb uns ¨ªndexs m¨¦s elevats de mortalitat per covid-19. ¡°Per al coronavirus est¨¤ arribant ara la vacunaci¨®, per¨° per a la contaminaci¨® la vacuna ¨¦s el transport p¨²blic, i l'estem deixant caure sense que li importi a ning¨²¡±, coincideix ?lvaro Fern¨¢ndez Heredia.

¡°Deixar que es deteriori el transport col¡¤lectiu far¨¤ que les ciutats estiguin m¨¦s col¡¤lapsades. Es percep un suport expl¨ªcit al sector de l'autom¨°bil, en el qual s'invertiran 10.000 milions en tres anys, per¨° no al transport que ¨¦s m¨¦s important des del punt de vista social¡±, assenyala el professor David Lois. Saura, del Ministeri de Transports, apunta que en el mateix per¨ªode es dedicaran 4.100 milions per a la mobilitat a les ciutats, encara que no tot es destinar¨¤ al transport p¨²blic.

Com ens en sortim?

Llavors, qu¨¨ fem? Tots els experts i operadors consultats coincideixen en la necessitat d'engegar una campanya institucional potent que demostri que el transport p¨²blic ¨¦s segur. ¡°Els missatges que s'han traslladat fins ara des dels Governs han estat confusos¡±, diu Dionisio Gonz¨¢lez, de la UITP. El ministeri apunta que est¨¤ treballant en aquesta campanya, per¨° que no l'engegar¨¤ fins que la pand¨¨mia estigui superada, perqu¨¨ encara hi ha restriccions de mobilitat. ¡°Cal explicar molt b¨¦ que el transport p¨²blic ¨¦s segur i a m¨¦s l'¨²nic que garanteix la mobilitat urbana universal. I cal predicar amb l'exemple i fer-lo servir¡±, assenyala Marta Serrano, gestora dels autobusos urbans de Val¨¨ncia.

Una altra proposta compartida ¨¦s refor?ar-lo malgrat la crisi: m¨¦s carrils bus per fer l'autob¨²s m¨¦s eficient, m¨¦s freq¨¹¨¨ncies de metros i rodalies per evitar aglomeracions, inversions en noves flotes, augmentar l'oferta dels viatges m¨¦s saturats, crear l¨ªnies d'autob¨²s llan?adora a llocs amb mala comunicaci¨®¡­ Aix¨ª s'aconsegueix que resulti m¨¦s atractiu per impulsar que els viatgers tornin.

A m¨¦s, fa falta una inversi¨® d'emerg¨¨ncia per als ajuntaments ¡ªque demanen fins a 400 milions¡ª i, m¨¦s a llarg termini, una llei de transport p¨²blic ¡ªen la qual ja treballa el ministeri¡ª que financi millor el transport urb¨¤. ¡°Som dels pocs pa?sos d'Europa que no la tenen¡±, assenyala Dionisio Gonz¨¢lez. Si no es fa, el risc ¨¦s empitjorar el servei o reduir les freq¨¹¨¨ncies; ara com ara, cap operador ho preveu. M¨ªriam Manrique, directora de finan?ament de l'?rea Metropolitana de Barcelona, alerta: ¡°Modificar els h¨¤bits de mobilitat de la gent costa d¨¨cades i es pot perdre en un any. Si la gent es passa al cotxe tindrem un problema important de qualitat de l'aire¡±.