Maria Barbal guanya el premi Pla i Najat el Hachmi el Nadal

La igualtat pels drets i la identitat de la dona ¨¦s una de les grans batalles del segle XXI, que t¨¦ l¨°gica traducci¨® en la demanda cultural, en particular en el m¨®n del llibre, amb m¨¦s lectores que lectors a Espanya. I a aquest corrent no podia quedar ali¨¨ un premi literari de reconegut impacte medi¨¤tic com el Nadal, que convoca l'editorial Destino (Grup Planeta). Aix¨ª, en la seva 77a edici¨®, la primera en tota la seva hist¨°ria sense el tradicional sopar literari per les mesures sanit¨¤ries contra la covid-19, el guard¨® deg¨¤ de les lletres castellanes (dotat amb 18.000 euros) va recaure dimecres a Barcelona en una de les veus m¨¦s significades en aquesta lluita, Najat el Hachmi.

L'escriptora catalana d'origen marroqu¨ª aborda en la novel¡¤la guanyadora El lunes nos querr¨¢n la hist¨°ria de dues joves ¡°que creixen a la perif¨¨ria de la perif¨¨ria, lluitant contra els seus condicionants de proced¨¨ncia, sexe i classe social¡±. La identitat i l'aspiraci¨® de llibertat tamb¨¦ ¨¦s una constant de la producci¨® narrativa d'una veterana i reconeguda autora de les lletres catalanes com Maria Barbal, que s'ha adjudicat el 53¨¨ premi Josep Pla de prosa en catal¨¤ (6.000 euros) amb T¨¤ndem, on un home i una dona ja d'una certa edat decideixen ¡°concedir-se la llibertat de viure plenament¡± canviant de manera radical la seva exist¨¨ncia.

¡°Amb la literatura podem construir discursos alternatius, contestataris als relats hegem¨°nics¡±, va defensar El Hachmi durant un lliurament del premi an¨°mal, marcat per la pres¨¨ncia de poc m¨¦s d'una trentena de periodistes en un ampli sal¨®, mascaretes, dist¨¤ncies, gels i on les premiades van haver de recollir elles mateixes els guardons. En aquest context, l'escriptora situa la hist¨°ria de dues joves de fam¨ªlies musulmanes molt diferents: una, tancada, que ¡°exerceix una pressi¨® brutal sobre la seva filla¡±; una altra, m¨¦s oberta. El contrast entre les dues amigues marca el to de la novel¡¤la, on s'enfronten, en l'¨¤mbit dom¨¨stic, ¡°al masclisme i a la intoler¨¤ncia asfixiant religiosa¡± i, al carrer, amb la precarietat laboral i els estereotips. ¡°L'amistat ser¨¤ el seu ¨²nic agafador per a la seva superviv¨¨ncia en la seva iniciaci¨® a la vida adulta, per abordar des del desig a la sexualitat i el m¨®n laboral¡±. El t¨ªtol resumeix les seves circumst¨¤ncies: ¡°Amb el temps veuran que si no les estimen ¨¦s perqu¨¨, per m¨¦s que elles afronten els dictats del pes i les modes, ¨¦s perqu¨¨ no les estimen pel que s¨®n¡­ En la vida cal aspirar que t'estimin tal com ets¡±.

El lunes nos querr¨¢n respon fidelment a la filosofia vital i liter¨¤ria d'El Hachmi (Nador, 1979). Arribada amb vuit anys a la ciutat catalana de Vic on ja treballava el seu pare, va comen?ar a escriure com a forma d'evasi¨® als 11 anys, pr¨¤ctica que no va deixar mentre va fer les feines m¨¦s diverses (neteja, cuinera, mediadora cultural¡­). Per¨° les seves afliccions van fer forat amb un assaig que recollia totes les contradiccions que veia (i patia) al seu m¨®n en relaci¨® amb els xocs entre la integraci¨® i la identitat: Jo tamb¨¦ soc catalana (2004).

Amb prou feines tres anys despr¨¦s, apareixeria L'¨²ltim patriarca, novel¡¤la amb la qual obtindria el Ramon Llull, on aprofundiria en els problemes de masclisme que es donen en les societats musulmanes. El paper al qual queda relegat la dona en aquestes circumst¨¤ncies i el xoc generacional entre mares i filles el va plasmar en una altra ficci¨®, La filla estrangera (2015), amb la qual va rebre el Premi Sant Joan de novel¡¤la que, d'alguna manera, va reprendre a Mare de llet i mel (2018). Un altre dels seus leitmotivs, la llibertat individual i sexual de les dones, el va abordar amb molta franquesa i erotisme a La ca?adora de cossos (2011). Tots els seus llibres han aparegut en segells del Grup Planeta.

Identitat, religi¨® i dones s¨®n els fils amb els quals sol trenar les seves habituals col¡¤laboracions en premsa i que s'han plasmat recentment tamb¨¦ en un altre assaig celebrat, Sempre han parlat per nosaltres (2019). Fins avui, El Hachmi sempre havia escrit en catal¨¤, per¨° El lunes nos querr¨¢n ¨¦s la seva primera novel¡¤la escrita en castell¨¤, tot i que tamb¨¦ es publicar¨¤ en catal¨¤ amb el t¨ªtol Dilluns ens estimaran. ¡°He simultaniejat els dos originals en catal¨¤ i castell¨¤: soc triling¨¹e des dels vuit anys¡±, va assegurar en rebre el premi, decantant la import¨¤ncia cap al fons del que escriu: ¡°No hi ha vida digna sense llibertat; m'agradaria dedicar els meus llibres a aquelles valentes que han sortit del cam¨ª per ser lliures¡±.

Llibertat per presentar-se a un premi

Curiosament, Barbal tamb¨¦ va parlar de llibertat, la que, segons ella, ¡°m'he donat a mi mateixa per presentar-me a un premi com el Pla¡±. L'explicaci¨® ¨¦s simple: Barbal (Tremp, 1949) ¨¦s un dels noms significats de les lletres catalanes des que amb Pedra de tartera (1985), que va obtenir tres premis, es va convertir en un cl¨¤ssic contemporani en recollir el m¨®n que anava desapareixent dels pobles del Pirineu, tem¨¤tica que va anar reprenent indirectament en obres, majorit¨¤riament premiades, com Mel i metzines (1990) o C¨¤mfora (1992).

L'¨¨xit de vendes i reconeixements la van portar al pensar que ¡°ja tenia la meva quota i no havia de presentar-me a m¨¦s¡±. Amb T¨¤ndem torna a l'escenari urb¨¤ de Barcelona, com ja va fer amb la tamb¨¦ celebrada Carrer Bol¨ªvia (1999), per recollir la hist¨°ria de l'Elena i l'Armand, reflex dels ¡°qui arriben a certa edat i s'estabilitzen de manera confortable, sense plantejar-se ja res m¨¦s. Jo els concedeixo el dret a canviar i a mirar el m¨®n i els altres de manera diferent, de concedir-se la llibertat de viure plenament¡±.

Per segon any consecutiu, com si el Nadal i el Pla volguessin recuperar el temps perdut en el desequilibri de g¨¨nere que reflecteix el seu palmar¨¨s, la festa liter¨¤ria va recaure en un tiquet femen¨ª des que el 1968 es concedeixen junts. ?s un episodi que no s'havia donat fins ara. Aquest ¨¦s el cinqu¨¨ doblet de dones. El primer va tenir lloc el 1994, amb Rosa Reg¨¤s i Carme Riera. Van haver de passar vuit anys per veure el segon, amb ?ngela Vallvey i Eva Piquer (2002). Despr¨¦s van seguir Clara S¨¢nchez i Llucia Ramis (2010); i, l'any passat, Ana Merino i Laia Aguilar. Amb aix¨°, ja s¨®n 16 les dones que han obtingut el premi Nadal i 11 el Pla. Els llibres d'El Hachmi i Barbal apareixeran, en castell¨¤ i catal¨¤, publicats per Destino i Edicions 62 en les dues primeres setmanes de febrer.