Dones, diners i veritat

Entre les nombroses fonts liter¨¤ries a qu¨¨ recorria Mark Fisher en el seu fascinant assaig Lo raro y lo espeluznante (Alpha Decay), hi havia la figura de Daphne du Maurier (Londres, 1907-Cornualla, 1989), a trav¨¦s sobretot del seu relat Els ocells que va donar peu al film hom¨°nim d¡¯Alfred Hitchcock, presumpta transici¨® creativa natural entre la reina del suspens literari i el mag del suspens cinematogr¨¤fic si no fos perqu¨¨ la primera va detestar l¡¯adaptaci¨®, tremendament infidel. La tesi de Fisher, molt sintetitzable que rar ¨¦s all¨° que hi ¨¦s quan no hauria de ser, i esgarrif¨®s, all¨° que no hi ¨¦s quan hauria de ser-hi, tamb¨¦ es podria haver recolzat en una novel¡¤la (no menys fascinant) com La cosina Rachelper oferir-hi exemples il¡¤lustratius.

Philip Ashley, terratinent de Cornualla criat per Ambrose (cos¨ª gran que viu a It¨¤lia despr¨¦s de casar-se amb una dona de passat t¨¨rbol, a qui sempre ha idolatrat i de qui algun dia ser¨¤ hereu d¡¯una fortuna considerable), viatja a Flor¨¨ncia davant de les estranyes cartes d¡¯auxili que rep d¡¯ell. Un cop all¨¤, s¡¯assabenta de la seva mort i no pot localitzar la v¨ªdua, la qual ha arreplegat amb tot i sobre la qual Ashley adre?a el seu odi i ¨¤nims de venjan?a. La senyora Ashley, o Rachel, no triga a presentar-se al casalot del protagonista en una visita te¨°ricament de pura cortesia. Quina ¨¦s la seva hist¨°ria? Amaga intencions fosques? Per qu¨¨ Ambrose la va advertir contra ella i com va morir realment? Ashley intenta desxifrar una figura enigm¨¤tica al mateix temps que els seus sentiments cap a ella van canviant...

Tornant a Fisher, al casalot hi convergeixen les dues forces psicol¨°giques trasbalsadores analitzades al seu llibre: un subjecte rar ¡ªRachel, alg¨² que no hauria de ser all¨¤ i que amb la seva sola pres¨¨ncia distorsiona el curs normal de la vida del poble, de la casa i de l¡¯amfitri¨®¡ª i un subjecte esgarrif¨®s ¡ªAmbrose, un mort i per tant absent, per¨° pres¨¨ncia fantasm¨¤tica que escampa dubtes, tensions i tab¨²s entre totes les esferes esmentades (tema que, igual que la mansi¨® laber¨ªntica com a met¨¤fora de la ment obsessiva i desequilibrada dels personatges, ¨¦s recurrent en Du Maurier: nom¨¦s cal pensar en el seu cl¨¤ssic Rebecca).

La cosina Rachel, portada diversos cops al cinema, ¨¦s tan plena de capes, lectures i subtileses que mereixeria abans un assaig propi que una ressenya. Malgrat publicar-se el 1951, sembla escrita al segle XIX, tan atenta com es mostra als codis socials, a les filigranes i trampes que impliquen les maniobres de seducci¨®, per¨°, sobretot, a un tema tan troncal de la literatura del vuit-cents com ¨¦s el dels diners (una de les frases eco cabdals la hist¨°ria ¨¦s: ¡°Els diners, i que D¨¦u em perdoni per dir-ho, s¨®n en aquests moments l¡¯¨²nica manera d¡¯arribar-li al cor¡±).

Especialment pr¨°diga seria una an¨¤lisi de l¡¯obra des d¡¯una ¨°ptica feminista, no en va hi trobem escampats apunts com: ¡°Hi ha dones, Philip, segurament bones dones, que, sense tenir-ne elles la culpa, provoquen el desastre. Tot el que toquen es converteix en trag¨¨dia¡±; o ¡°Era evident que nosaltres ¨¦rem diferents, amb la nostra comprensi¨® m¨¦s tosca, amb el nostre canvi m¨¦s lent pels diferents punts de la br¨²ixola, mentre que elles, err¨¤tiques i inestables, seguien el seu curs empeses per vents capriciosos¡±.

At¨¨s que Philip, narrador en primera persona, no ha estat mai en contacte amb elles, la novel¡¤la ¨¦s en part un proc¨¦s d¡¯aprenentatge i de rectificaci¨®, desmuntant sobreentesos i prejudicis que, ai, tornaran sobre si mateixos, alhora que ¨¦s tamb¨¦ una celebraci¨® d¡¯un ¨¨xtasi amor¨®s (¡°Aquesta nit sento tota l¡¯energia del m¨®n dintre meu, i tota la bogeria¡±, llegim), que, ai de nou, est¨¤ condemnat per endavant.

La cosina Rachel, per descomptat, excel¡¤leix en tant que aproximaci¨® a l¡¯escorred¨ªs i perill¨®s concepte de veritat (on ¨¦s?, qui menteix?, quina versi¨® creure¡¯s?) sostingut en el concepte de sospita i servit per mitj¨¤ d¡¯una lenta i intel¡¤ligent dosificaci¨® del suspens, brillantment artesanal, en confiar en elements ben senzills com cartes o collarets i jugant magistralment amb l¡¯ambig¨¹itat del llenguatge.