¡®Nit de nits¡¯ de cot¨® fluix

El canal 33 torna a emetre avui el darrer dels quatre programes especials que han batejat Nit de nits. B¨¤sicament, un musical nadalenc que fuig de ser un simple enfilall de can?onetes. Nit de nitsvol ser una amanida completa on hi ha de tot. La gent del programa va muntar a La Paloma un espai nevat on apareix un arbre animat ¡ªamb un cap molt semblant al de Yoda i la veu del Mic¡ª que s¡¯encarrega de donar i treure la llum al recinte i de fer algun sermonet.

Al primer cap¨ªtol el presentador era Josep Maria Pou. Interpretava un arc¨¤ngel amb una ala lesionada, la millor imatge de la nit. Es deia Camael, que curiosament ¨¦s un dels ¨¤ngels no reconeguts per l¡¯Esgl¨¦sia, i el Vatic¨¤ en va prohibir la veneraci¨®. ?s l¡¯encarregat de protegir-nos, per¨° tamb¨¦, diuen, va ser l¡¯¨¤ngel que va expulsar Adam i Eva del parad¨ªs. El grand¨ªssim Pou ho va fer de manera molt convincent. Ignorant la debilitat del text, li va donar la prest¨¤ncia d¡¯un rei Lear. Peyu, el segon presentador, ho va tenir m¨¦s f¨¤cil. El seu tema eren les brometes sobre la c¨¤rrega que porten les festes nadalenques. Perqu¨¨ es vei¨¦s que era ¡°com un de nosaltres¡±, amb una animeta pages¨ªvola, Peyu feia servir preferentment el verb cardar, cada dos per tres. Ivan Labanda era el senyor Tic Tac al tercer cap¨ªtol, el m¨¦s narratiu, amb petits contes sobre el temps, una brevetat que no arribava, ni de lluny, a l¡¯excelsitud del cl¨¤ssic d¡¯Augusto Monterroso (¡°Quan va despertar, el dinosaure encara hi era¡±). Al darrer programa el mestre de cerim¨°nies va ser el Mag Lari, que va fugir del cot¨® fluix, que ja embafava.

El programa de Llu¨ªs Dan¨¦s t¨¦ de bo que vol ser diferent. ?s elegant, per¨° se li veuen massa les ganes de ser-ho. Potser perqu¨¨ en un bosc hi ha esp¨¨cies de tota mena, als membres del cor infantil que acompanya els artistes solistes els han disfressat de pobres a la manera dickensiana i, en canvi, les cantants van s¨°bries per¨° de vint-i-un bot¨®. La selecci¨® musical es basa en nadales. El nen Jesuset estar¨¤ content amb aquestes quatre nits de televisi¨® dedicades. Les interpretacions, d¡¯una en una, s¨®n bones, per¨° els arranjaments, molt semblants. Total, posades una rere l¡¯altra es fan mon¨°tones. S¡¯agraeix quan hi ha empenta (Marina Rosell i el seu ¡°ens oblidem dels oblidats¡±), humor (¡°Porteu-me carb¨®¡±, ¡°Jo m¡¯estava cagant. Per una caca que vaig fer tothom em diu el caganer¡±, canta Marc Parrot) i ironia (¡°¨¦s el que venen als carrers, fum, fum, fum¡±, diuen els Gertrudis).

Tamb¨¦ hi ha breus incrustacions de titelles, bombolles de sab¨® i circ, amb algunes acrob¨¤cies destacables. Una presentaci¨® el¡¤l¨ªptica no deixava veure, de vegades, la progressi¨® de l¡¯exercici.

Al marge el repertori nadalenc, tan aviat hi ha un flaixfellini¨¤ amb Nino Rota com sona Claude Debussy. Les lleng¨¹es del repertori musical han estat el catal¨¤, el franc¨¨s, l¡¯angl¨¨s i... el llat¨ª. Res de castell¨¤, no fos cas que l¡¯exconsellera de Cultura Mari¨¤ngela Vilallonga et alii els escridassessin.

Total, quatre programes que han resultat massa iguals, fins i tot es repetien els int¨¨rprets. Hauria resultat molt millor fer-ne un de sol, una festa ben grossa amb el millor que tenien pensat per als quatre. Una idea repetida quatre vegades porta a una redund¨¤ncia que desanima (no a tothom).

Molt diferent, per¨°, va ser la nit de Reis al F¨°rum de Barcelona. El musical de benvinguda a Ses Majestats, una producci¨® municipal amb direcci¨® de Marta Almirall, en qu¨¨ es barrejaven can?ons, dansa i circ sense replegar-se en lirismes rovellats, ¨¦s un exemple, no gens pretensi¨®s, d¡¯entreteniment.