Grans rebaixes

En un passat que sembla remot tot i que nom¨¦s ens trasllada a pocs anys enrere, tal dia com avui el marcarien les rebaixes. Les del gener. Les que un sector del comer? sempre va voler regulades, inflexibles, punitives per a qui n¡¯alter¨¦s l¡¯ordre, la rigidesa i la tradici¨®. El mateix sector que acusava qui deman¨¦s certa porositat de pecamin¨®s liberal partidari dels grans centres comercials. Uns negocis que anaven ampliant la seva pres¨¨ncia a les perif¨¨ries gr¨¤cies a unes administracions que per darrere en facilitaven l¡¯obertura mentre que p¨²blicament aplaudien la protesta avalant el tribunal de la Inquisici¨® que cremava a la foguera qui gosava establir matisos per ser enemic del comer? local, la botiga de proximitat i la vida activa de pobles i ciutats castigats a morir inexorablement el dia que les persianes dels comer?os romaguessin avall.

Va ser aquest mateix sector el que a partir de la crisi anterior va comen?ar a vulnerar les seves pr¨°pies normes llargament imposades perqu¨¨ a la for?a escanyen. De sobte, les lleis fetes a mida els semblaven cotilles que impedien la lliure respiraci¨® i limitaven la llibertat que abans denigraven. ?s el segment econ¨°mic que recorda com un simple halo de nost¨¤lgia qualsevol d¡¯aquelles pretensions antigues. La pand¨¨mia pot amb tot. I la p¨¨ssima gesti¨® que n¡¯est¨¤ fent la Generalitat sembla ideada per rematar la poca cosa que el virus deixa viva. Fins i tot Quim Torra, des de la talaia de la seva inhabilitaci¨®, admet p¨²blicament que el revolta contemplar tanta incapacitat, incoher¨¨ncia i arbitrarietat dels seus. Com si no hi tingu¨¦s res a veure. Ni tampoc tingu¨¦s a veure amb el seu llegat, fruit d¡¯una inexistent gesti¨® pol¨ªtica, conseq¨¹¨¨ncia, al seu torn, d¡¯haver prioritzat l¡¯activisme i oblidat l¡¯obligaci¨® democr¨¤tica de complir amb el servei efica? i efectiu a la ciutadania.

Ni l¡¯esperada arrencada de la vacunaci¨® han sabut gestionar, per m¨¦s excuses i correccions que proclamin. Per¨° ja no colen. De fet, es poden establir comparacions amb altres autonomies. Odioses per¨° inevitables. Com les que poden adduir a partir d¡¯avui els ciutadans que alterin els nous l¨ªmits a la seva llibertat si qui els adverteix ¨¦s la mateixa administraci¨® que no va saber ni va poder posar fi a la rave de Llinars del Vall¨¨s. Tan orgull¨®s pot seguir el nostre Govern en la seva bombolla com enutjats els catalans per la seva imper¨ªcia.

Sense marge per acusar el Govern central dels errors propis, ja nom¨¦s queda esperar el veredicte de les urnes i la seva complexitat posterior. Mentrestant, continuarem assistint a l'intercanvi de retrets i d¡¯inculpacions i a desqualificacions que tan l¨°giques s¨®n per assenyalar el contrari com inacceptables quan toca rebre-les. I distrets amb el lamentable espectacle ja en cartell i que facilitar¨¤ l¡¯entrada de la dreta m¨¦s extrema al Parlament, procuraran que perdem de vista, encara que sigui durant uns dies, les altres moltes rebaixes que ens apliquen. Aquelles que de tant que fa que hi s¨®n ja no tenen horari ni data en el calendari.

Les organitzacions comercials apunten que, despr¨¦s de les noves restriccions, al 40% dels negocis a Catalunya gaireb¨¦ no els queda marge. Les grans plataformes digitals s¨®n les beneficiades pels canvis d¡¯h¨¤bits de consum i les empreses de repartiment a domicili continuen traient r¨¨dit del que la quarantena va potenciar. Els hotelers exigeixen ajudes directes fins que torni el turisme. L¡¯atur a Catalunya frega el mig mili¨®. I ning¨² sap a dia d¡¯avui quants ERTO es convertiran en ERO. Ni com es retornar¨¤ tot el que ja s¡¯ha prestat m¨¦s la demanda pendent. Els agents socials insisteixen en la possibilitat que els suports europeus arribin tard i es distribueixin malament. O que siguin insuficients per pal¡¤liar tots els danys acumulats. De fet, Espanya, amb Catalunya al capdavant, ¨¦s un trist l¨ªder entre els pa?sos en els quals la crisi econ¨°mica s¡¯ha acarnissat amb m¨¦s intensitat. Ho demostren organitzacions no governamentals i bancs d¡¯aliments desbordats. I per a la recuperaci¨® completa caldr¨¤ esperar alguns anys m¨¦s. Els Pressupostos ja en vigor, sent positius, obliguen a fer una gesti¨® molt curosa. I l¡¯augment d¡¯impostos que tant defineix l¡¯esquerra demana cautela perqu¨¨ hi ha el perill d¡¯empobrir encara m¨¦s la castigada i aprimada classe mitjana.

I com a complement d¡¯aquest quantitatiu estat de la q¨¹esti¨® hi ha, a inst¨¤ncies de la por, la intangible per¨° no per aix¨° menys important p¨¨rdua qualitativa. Des de l¡¯efecte dels petons i les abra?ades prohibits a l¡¯adeu improcedent dels ¨¦ssers estimats. De l¡¯emblem¨¤tica mascareta que tant simbolitza a les llargues cues i esperes per comprar el que ¨¦s imprescindible. Per¨°, sobretot, la limitaci¨® d¡¯aquella llibertat que una vegada perduda ja no es recupera i davant la qual tots hem cedit acr¨ªticament.

S¨ª, s¨®n temps de grans rebaixes. Les que poden haver vingut i ja no marxaran.