El lament dels pobles sense covid

Durant aquesta pand¨¨mia, l'esgl¨¦sia de Sant Climent de Ta¨¹ll, sentinella des del segle XI de tot el que passa en aquest lloc rec¨°ndit de l'Alta Ribagor?a, ha vist diverses vegades com els turistes omplien la vall fins al l¨ªmit o desapareixien de cop. La covid-19 i les restriccions que ha anat aplicant el Govern catal¨¤ han tingut un fort impacte en els pobles de muntanya, malgrat que, al llarg de tota la pand¨¨mia, han estat els que menys contagis presentaven. Tot i que algunes setmanes es van poder beneficiar del turisme interior, tamb¨¦ han patit l'a?llament quan, com ara, s'imposa un confinament municipal. Els alcaldes de l'Alta Ribagor?a, el Pallars Juss¨¤ i el Sobir¨¤ o la Vall d'Aran han enviat una carta al Govern perqu¨¨ els escolti i protegeixi.

¡°Tot aix¨° est¨¤ molt, molt tranquil, massa¡±, lamentava a principis de desembre una de les guies que expliquen el m¨¤ping visual de les pintures rom¨¤niques de l'interior del temple de Ta¨¹ll. El confinament municipal de cap de setmana que estava vigent en aquell moment impedia el turisme, i la vall en patia les conseq¨¹¨¨ncies. Al cap de dues setmanes, amb la relaxaci¨® de les mesures pel per¨ªode nadalenc i el tancament de la Cerdanya i el Ripoll¨¨s, els turistes hi van anar en massa. Ara, tornen a la solitud. ¡°?s una muntanya russa. Hem treballat molt per poder garantir la seguretat en els dies m¨¦s importants de l'any, la temporada d'esqu¨ª, i de cop ens tornen a tancar. Ho vius com una injust¨ªcia¡±, lamenta S¨°nia Bruguera, alcaldessa de la Vall de Bo¨ª. L'Alta Ribagor?a ¨¦s una de les comarques que s'ha mantingut gaireb¨¦ sempre amb un baix ¨ªndex de contagis. L'hospital de refer¨¨ncia de la zona, el de la Vall d'Aran, no t¨¦ cap ingressat per covid-19, i totes les resid¨¨ncies de l'Alt Pirineu i Aran estan lliures del virus tret d'una.

Mentrestant, tenen les mateixes restriccions que les grans ciutats, la qual cosa representa una garrotada per a la seva economia i ha fet augmentar la demanda social dels ve?ns. Segons els c¨¤lculs del Patronat de Turisme de Lleida, al conjunt de la zona de muntanya cada dia es deixen de facturar 1,2 milions d'euros, entre directes i indirectes, nom¨¦s per l'impacte que les restriccions tenen en la temporada d'esqu¨ª. ¡°L'esqu¨ª genera cada any 209 milions d'euros al Pirineu i durant quatre mesos dona feina a 10.000 persones. ?s molt important per a una zona on el turisme representa el 13% del PIB. ?s un error posar les mesures de les grans ciutats en aquestes localitats¡±, afirma Juli Alegre, president del Patronat.

¡°Amb tantes restriccions ¨¦s molt dif¨ªcil fer la temporada¡±, explica Consell Bardaj¨ª, que regenta el restaurant El Mallador, situat al davant de l'esgl¨¦sia. El mant¨¦ tancat perqu¨¨ no li surt a compte obrir i destaca que l'¨²nic mes que es va treballar b¨¦ va ser l'agost: ¡°La resta, fatal. Ara qui vindr¨¤ a esquiar, nom¨¦s els del poble?¡±.

En la mateixa situaci¨® es troba Rialp (Pallars Sobir¨¤), una poblaci¨® de 660 habitants que ara t¨¦ per a ella sola les pistes de Port Ain¨¦ obertes. ¡°?s surrealista¡±, es queixa l'alcalde, Gerard Sabarich, que considera que el Govern tracta els municipis petits i de muntanya ¡°com a menors d'edat¡±. ¡°No som uns irresponsables. A l'estiu vam tenir m¨¦s turistes que mai i els contagis no van pujar. Aquest Govern no t¨¦ ni idea del territori, no escolta els seus alcaldes, i el que demanem ¨¦s un confinament comarcal en aquestes zones¡±, exposa. Els alcaldes afegeixen que els ve?ns d'aquests municipis necessiten anar a altres localitats per aconseguir serveis b¨¤sics que no tenen: ¡°Per anar a la farm¨¤cia s'arrisquen a una sanci¨®¡±, apunta.