L¡¯assalt al Capitoli i el malestar de la pol¨ªtica

Trump menteix de manera compulsiva, per¨° no enganya. Va dir que portaria el seu combat contra el resultat electoral fins a l¡¯¨²ltim moment i va enviar una muni¨® dels seus a assaltar el Capitoli. Els que, quan va arribar al poder, pensaven que el pes de la p¨²rpura el calmaria, van llegir malament el personatge. Un dels seus bi¨°grafs, David Cay Johnston, diu que ¡°no ¨¦s un home que provi d¡¯entendre com el perceben els altres. M¨¦s aviat menysprea els qui no el veuen tal com ell es veu a si mateix¡±. Necessita, per tant, que els qui s¡¯han deixat arrossegar pel seu espectacle de falses veritats, ressentiment i venjan?a no l¡¯abandonin, perqu¨¨ la ferida al seu narcisisme es faria insuportable. Per aix¨° els incita a la baralla. ?s el seu car¨¤cter. La seva manera d¡¯estar al m¨®n. D¡¯aqu¨ª ve la seva irritaci¨® quan alguns dels seus servils acompanyants d¡¯aquests anys, com el vicepresident Mike Pence, abans de creuar una frontera que podia fer-los fora de l¡¯espai institucional, li han dit prou. ¡°L¡¯¨²nica cosa important¡±, deia Trump, ¡°¨¦s la unificaci¨® del poble, perqu¨¨ la resta de la gent no compta¡±. I qui ¨¦s el poble? Els que el perceben tal com ell s¡¯agrada i creuen que arribar¨¤ fins al final. I aix¨ª ha estat, tot i que ha quedat varat per la resist¨¨ncia de la ciutadania que va votar massivament i de les institucions americanes.

Amb l¡¯assalt al Capitoli, els ciutadans dels Estats Units han vist profanat el mite col¡¤lectiu de la democr¨¤cia americana. Una ferida que trigar¨¤ a tancar-se. El partit republic¨¤ s¡¯ha vist obligat a tornar a les vies institucionals, despr¨¦s d¡¯haver-lo acompanyat en el deliri. Parafrasejant Judith Butler, Trump ¡°¨¦s un nen que deixa anar la seva r¨¤bia¡± i els republicans no han estat ¡°l¡¯adult al seu costat per renyar-lo¡±. Trump ¨¦s incorregible perqu¨¨ ¨¦s d¡¯un sol registre: el seu, i res que vingui dels altres el penetra. I, malgrat tot, d¡¯aquest vergony¨®s xoc final n'hauria d¡¯aprendre el que no ha ent¨¨s durant quatre anys de mandat: que, en paraules de David Cay Johnston, ¡°els empresaris, com sovint fa Trump, poden menysprear les persones i continuar amb la seva vida. Els presidentes, per¨°, no gaudeixen d¡¯aquesta prerrogativa. Han de bregar amb forces sempre presents que no estan sotmeses al seu control¡±. La venjan?a ¨¦s l¡¯objectiu de l¡¯acci¨®, aquest ¨¦s el principi de vida que Trump va predicar en innombrables actes p¨²blics abans de ser president. ?s improbable que l¡¯esperit de revenja l¡¯abandoni. El problema de fons ¨¦s que l¡¯her¨¨ncia de Trump casa b¨¦ amb el signe dels temps.

L¡¯estrepit¨®s balan? del per¨ªode Trump exigeix una reflexi¨® col¡¤lectiva (i no nom¨¦s als Estats Units, sin¨® a molts pa?sos com el nostre en qu¨¨ creixen els seus ep¨ªgons). No ¨¦s un accident. ?s l¡¯expressi¨® d¡¯un moment en qu¨¨ la pol¨ªtica busca el seu lloc en l¡¯actual mutaci¨® del capitalisme i no el troba. Per aix¨° hi ha tanta gent disposada a seguir un impostor d¡¯aquesta envergadura, que com tota l¡¯extrema dreta especula amb el descr¨¨dit del sistema.

Com ha dit Wendy Brown, el vot de Trump ¡°¨¦s una mescla, una composici¨® heter¨°clita, que no tradueix una adhesi¨® incondicional: ocupaci¨®, armes, baixada d¡¯impostos, prohibici¨® de l¡¯avortament, supremacisme blanc, antifeminisme, islamof¨°bia, nacionalisme, fre a la immigraci¨®¡±. ?s a dir, una suma de raons o motivacions de gent amb interessos i posicions diversos que no configuren un bloc tancat. Entre ells, ciutadans als quals la din¨¤mica del capitalisme condemna a sentir-se superflus i que s¨®n terreny f¨¨rtil per a les mentides, les teories conspiratives i el ressentiment, quan l¡¯horitz¨® personal s¡¯enfosqueix i ning¨² ofereix perspectives de futur. Trump ha especulat amb ells, mentre que la resta responien a la necessitat de canvi amb un immobilisme tr¨¤gic: no hi ha alternativa.

Trump se n¡¯anir¨¤, per¨° aquesta experi¨¨ncia no quedar¨¤ com una an¨¨cdota. La polaritzaci¨® no ¨¦s casualitat. ?s la conseq¨¹¨¨ncia d¡¯una fase del capitalisme que ha deixat molta gent desconcertada i desemparada que busca reconeixement desesperadament. Per qu¨¨ hi ha tants ciutadans que se senten exclosos i busquen la redempci¨® en l¡¯autoritarisme i en l¡¯odi? Arrossegades per la quimera del creixement, la jerarquia dels diners i les trampes de la meritocr¨¤cia, les democr¨¤cies han perdut l¡¯al¨¨, s¡¯han estancat. No n¡¯hi ha prou amb condemnar l¡¯assalt al Capitoli, o la pol¨ªtica recupera el pols o la societat quedar¨¤ als peus de la impostura de l¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic.