Catalunya en declivi

L¡¯agost passat, l¡¯Institut Nacional d¡¯Avaluaci¨® Educativa, organisme dependent del Ministeri d¡¯Educaci¨®, va publicar amb confessat retard els resultats de lectura a Espanya de les proves PISA realitzades el 2018. Amb una caiguda de 16 punts respecte a l¡¯estudi anterior (2015) i un 20% d¡¯alumnes en el nivell baix de la compet¨¨ncia (¨¦s a dir, no hi arriben), Catalunya va quedar cinquena en el r¨¤nquing de comunitats aut¨°nomes. Els resultats de les proves de comprensi¨® lectora van confirmar el declivi que ja s¡¯havia registrat a les proves de compet¨¨ncia cient¨ªfica i de compet¨¨ncia matem¨¤tica, els resultats de les quals es van publicar puntualment fa m¨¦s d¡¯un any. En compet¨¨ncia cient¨ªfica, Catalunya va patir un retroc¨¦s de 15 punts respecte al 2015 i va quedar en setena posici¨® per darrere de Gal¨ªcia, Castella i Lle¨®, Ast¨²ries, Cant¨¤bria, Arag¨® i Navarra. En compet¨¨ncia matem¨¤tica, el descens va ser de 10 punts, de manera que Catalunya va quedar relegada al nov¨¨ lloc, per darrere de les comunitats esmentades i del Pa¨ªs Basc i La Rioja. Segons les dades de PISA, un 20% dels alumnes catalans no arriba a la compet¨¨ncia cient¨ªfica i un 22% no t¨¦ la matem¨¤tica.

El 20% dels alumnes catalans no assoleixen el nivell de compet¨¨ncia en lectura, segons PISA

En termes d¡¯avaluaci¨® internacional, la novetat d¡¯aquest hivern ha estat la publicaci¨® de les dades de les proves TIMSS (Trends in International Mathematics and Science Study) del 2019. Si les proves PISA s¡¯apliquen cada tres anys als alumnes de 15 anys (4t d¡¯ESO), a Espanya, les proves TIMSS es fan cada quatre anys als alumnes de 4t curs de prim¨¤ria. En aquesta edici¨® de les TIMSS, quatre comunitats aut¨°nomes (Ast¨²ries, Castella i Lle¨®, Catalunya i La Rioja) van ampliar la seva mostra per obtenir dades representatives pr¨°pies. (Al seu torn, la Comunitat de Madrid va ser ¡°participant de refer¨¨ncia¡± a l¡¯estudi.)

A Catalunya, els resultats de les TIMSS 2019 s¨®n tristament eloq¨¹ents. Els 494 punts obtinguts en matem¨¤tiques la situen per sota de la mitjana espanyola (502), de la Uni¨® Europea (513) i de l¡¯OCDE (527) i per darrere de les quatre comunitats aut¨°nomes esmentades anteriorment. (Castella i Lle¨® lidera el r¨¤nquing amb 528 punts.) En el cas de les ci¨¨ncies, el mateix: els 504 punts obtinguts la situen per sota de la mitjana espanyola (511), de la Uni¨® Europea (514) i de l¡¯OCDE (526). (Castella i Lle¨® torna a liderar el r¨¤nquing amb 535 punts.)

M¨¦s enll¨¤ de les puntuacions globals, una an¨¤lisi detallada de les dades il¡¤lustra clarament la magnitud de la trag¨¨dia. En matem¨¤tiques, hi ha un 38% d¡¯alumnes catalans amb un nivell baix que contrasta amb el 20% de Castella i Lle¨®. I el 22% d¡¯alumnes catalans en els nivells m¨¦s alts contrasta amb el 38% de Castella i Lle¨® i de La Rioja. En ci¨¨ncies, el panorama no canvia: a Catalunya hi ha un 33% d¡¯alumnes amb el nivell m¨¦s baix en comparaci¨® amb el 15% de Castella i Lle¨®. I el 25% dels alumnes catalans amb el nivell m¨¦s alt ¨¦s for?a menor que el 42% d¡¯Ast¨²ries.

Catalunya est¨¤ per sota de la mitjana espanyola i europea, d'acord amb l'avaluaci¨® internacional TIMSS

El problema del sistema educatiu a Catalunya no es troba nom¨¦s en el seu rendiment mediocre en ci¨¨ncies i matem¨¤tiques d¡¯acord amb les rigoroses avaluacions internacionals. El 2020 es va acabar amb la publicaci¨® de les dades de l¡¯?ndex de Progr¨¦s Social de les regions europees amb qu¨¨ treballa la Comissi¨® Europea. Mentre que en el c¨°mput global l¡¯¨ªndex catal¨¤ se situa just en la mitjana europea (67 punts), en la secci¨® anomenada ¡°acc¨¦s al coneixement b¨¤sic¡±, els 61 punts de Catalunya la situen a 13 de la mitjana de les regions de la Uni¨®. En aquest sector, la Comissi¨® Europea mesura el grau d¡¯escolaritzaci¨® de 14 a 18 anys, la taxa d¡¯alumnes que acaben l¡¯ensenyament secundari obligatori i l¡¯abandonament escolar prematur. Els 61 punts de Catalunya en aquest ¨¤mbit no nom¨¦s s¨®n inferiors als de regions europees amb un PIB per c¨¤pita semblant (com Sarre a Alemanya, Car¨ªntia a ?ustria, Flandes Oriental a B¨¨lgica i Jutl¨¤ndia Septentrional a Dinamarca), sin¨® tamb¨¦ als de nou comunitats aut¨°nomes espanyoles.

En resum: els indicadors internacionals m¨¦s acreditats assenyalen que el sistema educatiu a Catalunya fa davallada. Es parlar¨¤ d¡¯aquest problema en la campanya electoral que s¡¯acosta? I posats a fer preguntes: qui salvar¨¤ Catalunya de la decad¨¨ncia?

Albert Branchadell ¨¦s professor de la Facultat de Traducci¨® i Interpretaci¨® de la UAB.