La creu de Busquets

Hi ha una frase feta que diu: ¡°L¡¯¨¨xit t¨¦ molts pares, per¨° el frac¨¤s ¨¦s orfe¡±. Acostuma a passar tamb¨¦ al futbol, encara que en el cas del Bar?a es podria dir que hi ha un jugador que dif¨ªcilment ¨¦s destacat quan l¡¯equip guanya i en canvi sempre ¨¦s assenyalat quan perd: es diu Sergio Busquets. A vegades, sobretot quan l¡¯equip fa un molt bon partit, sembla fins i tot com si no figur¨¦s a l¡¯alineaci¨®, talment com si fos invisible.

Aquest ¨¦s el drama que acompanyar¨¤ sempre Busquets, un futbolista que no ha estat mai distingit individualment, jugador d¡¯equip per excel¡¤l¨¨ncia, el centrecampista que segurament no hauria arribat al Camp Nou si no s¡¯hi hagu¨¦s fixat un mig centre amb una mirada ¨²nica com Pep Guardiola. No ¨¦s estrany tampoc que un senyor discret com Del Bosque digu¨¦s: ¡°Si fos jugador m¡¯agradaria assemblar-me a Busquets¡±.

L¡¯internacional blaugrana sempre pensa abans en els seus companys que en ell mateix perqu¨¨ ¨¦s conscient que no t¨¦ sentit com a solista, ra¨® de pes per entendre per qu¨¨ no guanya mai cap guard¨® individual en les gales que s¡¯organitzen a Europa. No ha semblat mai gaire preocupat per la manca de reconeixement fins que ha comen?at a ser q¨¹estionat tamb¨¦ pels mateixos entrenadors del Barcelona.

Darrerament no hi ha temporada que no acabi essent suplent quan l¡¯equip no arrenca, com si fos el s¨ªmptoma de la decad¨¨ncia blaugrana, el darrer reducte d¡¯una manera de jugar que conv¨¦ canviar, la concessi¨® definitiva del t¨¨cnic davant d¡¯un suposat clamor popular que demana el cap de Busquets. Als 32 anys no li ser¨¤ f¨¤cil negociar el seu final al Bar?a, com tampoc ho va ser per a dos s¨ªmbols barcelonistes com Xavi i Iniesta.

A Busquets li costa agafar la forma i cada cop se li fa m¨¦s feixuc aguantar un calendari tan atape?t, les exig¨¨ncies dels rivals i les limitacions del seu propi equip, que ha estat prou temps allunyat dels trets que precisament van abonar el seu debut el 2008. El seu futbol ha tingut sentit quan el Bar?a ha jugat molt junt i al camp del rival, amb dos interiors i dos extrems, a partir d¡¯un 4-3-3.

Quan al Barcelona li ha faltat ritme s¡¯acostuma a dir que ¨¦s per culpa de Busquets. Els entesos insisteixen que ¨¦s lent i que la seva pausa s¡¯encomana, un llast en temps de vertigen, moments protagonitzats per equips din¨¤mics com el Liverpool o el Bayern. Koeman va posar a c¨®rrer els seus futbolistes nom¨¦s d¡¯arribar per combatre la par¨¤lisi de Lisboa. La tramuntanada va durar el que va durar fins que ha tornat un punt de calma al Camp Nou.

Tamb¨¦ es pot jugar r¨¤pid sense perdre el cap, com fa Busquets, sempre pendent d¡¯equilibrar l¡¯equip, el primer a saltar de pressa i oport¨² a la pressi¨®, capa? de treure la pilota des del darrere i de tocar a les bandes, intel¡¤ligent en la lectura del joc i en la comprensi¨® de la relaci¨® espai-temps i, en contrapartida, prescindible si els davanters no pressionen i ha d¡¯anar d¡¯¨¤rea a ¨¤rea, perdut al camp, xiulat a la grada, canviat per l¡¯entrenador.

La seva grandesa rau justament que, despr¨¦s de perdre pistonada, amb el temps costa d¨¦u i ajuda trobar un recanvi, tant que acaba tornant a l¡¯alineaci¨®, amb Valverde, amb Seti¨¦n i amb Koeman. No ser¨¤ f¨¤cil trobar un mig centre com Busquets. Tampoc sembla que tingui cap ganes d¡¯anar-se¡¯n despr¨¦s d¡¯obtenir un molt bon contracte i defensar els seus companys com a capit¨¤ en les negociacions salarials amb la junta de Bartomeu.

A Busquets costar¨¤ treure¡¯l o que se¡¯n vagi, per m¨¦s que molts el vulguin fora, perqu¨¨ va aprendre a guanyar-se la vida al carrer i perqu¨¨, curiosament, quan l¡¯equip juga b¨¦ ell acostuma a estar a l¡¯alineaci¨®, encara que no ho sembli. Aquesta ¨¦s la seva v¨¤lua: tota la vida ha semblat tan prescindible que mai se sabr¨¤ de veritat quin dia va deixar de jugar a futbol ¨Cja porta 600 partits al Bar?a.