Les el¨¨ctriques i l¡¯aporof¨°bia

Quan el 1962 Juan Goytisolo va escriure La Chanca, la premsa franquista va atacar el descarnat testimoni de l¡¯autor barcelon¨ª sobre les condicions de vida en aquest barri d¡¯Almeria. El llibre estava prohibit. Tanmateix, corria per sota m¨¤ en haver estat publicat per la Librairie Espagnole de Par¨ªs. Van passar els anys i el 2007 Goytisolo va tornar al barri. Va escriure en aquest diari que les fronteres invisibles amb la resta de la ciutat d¡¯Almeria no havien desaparegut. Els ve?ns no disposaven de contenidors d¡¯escombraries, a m¨¦s que a determinades zones del barri les rates campaven al seu aire. Els murs aixecats per la precarietat i la pobresa havien estat blanquejats, per¨° all¨¤ continuaven drets. Ara La Chanca apareix juntament amb una dotzena de zones de tot Espanya que les grans companyies el¨¨ctriques deixen sense subministrament de manera permanent o repetitiva. El mapa ¨¦s una aut¨¨ntica geografia de la pobresa. La Ca?ada Real (Madrid); Distrito Norte (Granada); Font de la P¨®lvora (Girona); El Puche, La Chanca o El Quemadero (Almeria); Sant Roc (Badalona); Pol¨ªgono Sud o Torreblanca (Sevilla) o El Culubret (Figueres) s¨®n algunes de les zones afectades.

El ranci menyspreu al pobre es transforma, per¨° no desapareix. Explicava Goytisolo que quan el 2007 va tornar al barri d¡¯Almeria i va denunciar la falta de serveis una ciutadana el va increpar: ¡°si no els posen contenidors ¨¦s perqu¨¨ se¡¯ls emporten, els venen o els destrueixen¡±. Dotze anys despr¨¦s, els mantenidors de l¡¯ideari benpensant alimenten el mantra que aquests barris es queden sense llum perqu¨¨ els ve?ns punxen directament l¡¯electricitat per a les seves plantacions de marihuana. Isabel D¨ªaz Ayuso, presidenta de Madrid, va assegurar a comen?aments de desembre que a La Ca?ada (1.800 menors sense llum) no pagaven la factura el¨¨ctrica per¨° tenien ¡°els porsches all¨¤ aparcats¡±. El Defensor del Poble, Francisco Fern¨¢ndez Marug¨¢n, va cridar l¡¯atenci¨® a les autoritats madrilenyes per utilitzar ¡°arguments fal¡¤la?os, perillosos que victimitzen la majoria de persones afectades i incorren en aporof¨°bia¡±, un terme encunyat fa uns anys per Adela Cortina per posar nom a l¡¯odi i rebuig del pobre. Tots tenim tend¨¨ncies apor¨°fobes. Cal estar atents perqu¨¨ no aflorin i es posin en pr¨¤ctica, afirma la catedr¨¤tica de la Universitat de Val¨¨ncia. I un bon remei, apunta la mateixa Cortina en Aporofobia, el rechazo al pobre: Un desaf¨ªo para la democracia ¨¦s estar oberts a l¡¯esperit i a la lletra de la Declaraci¨® Universal dels Drets Humans. Potser els governants democr¨¤tics haurien de prendre nota i evitar els exabruptes populistes.

Als barris citats hi pot haver i hi ha plantacions de marihuana. Fa uns dies l¡¯alcalde de Badalona donava compte que quatre policies locals havien estat ¡°brutalment agredits amb pals i navalles¡± en descobrir un d¡¯aquests cultius a causa d¡¯un incendi per sobrec¨¤rrega de la xarxa. La ¡°brutal agressi¨®¡± ¡ªque afortunadament no va passar de contusions i ferides lleus¡ª ha servit per alimentar el mantra. Garc¨ªa Albiol va escriure fa uns dies a les xarxes socials: ¡°Podem afirmar que els talls diaris d¡¯electricitat que es produeixen en un carrer de Sant Roc des de fa anys estan provocats al 100% per pisos ocupats que s¡¯utilitzen per a plantacions de marihuana. Que els traficants ho tinguin clar: anem contra ells¡±.

El cert ¨¦s que cap dels incendis amb v¨ªctimes succe?ts en els ¨²ltims anys al barri de Sant Roc t¨¦ a veure amb la droga ni el cultiu extensiu o intensiu. ?s molt m¨¦s senzill: marginaci¨® i precarietat van de la m¨¤ i molts ve?ns que no poden pagar un lloguer a preu de mercat ocupen habitatges. Com que no tenen contracte es veuen obligats a punxar directament la llum. Sense negar el problema, no s¡¯ha d¡¯elevar l'an¨¨cdota a categoria. Les administracions haurien de pactar amb les el¨¨ctriques la instal¡¤laci¨® de comptadors socials per evitar incendis als habitatges per sobrec¨¤rregues a la xarxa i garantir aix¨ª l¡¯acc¨¦s en condicions a un dret b¨¤sic. Ja succeeix en algunes zones de Catalunya amb l¡¯aigua. Per¨° la denominada i publicitada responsabilitat social corporativa no ¨¦s el fort de les el¨¨ctriques, m¨¦s preocupades per repartir bons i dividends que pel manteniment de la xarxa en condicions. Un total de 390.000 ve?ns de 29 municipis catalans estan afectats des de fa setmanes per talls de llum per part d¡¯Endesa. Les dades recopilades pel PSC posen en relleu que el subministrament falla fins i tot entre els qui paguen religiosament els seus rebuts a l¡¯oligopoli el¨¨ctric espanyol, sense entrar en el debat sobre l¡¯augment de tarifes. Amb aquests precedents i l¡¯hivern a sobre, no ¨¦s dif¨ªcil imaginar quin ¨¦s el panorama per als qui no poden accedir legalment al servei.