Andreu Buenafuente: ¡°La r¨¤dio ¨¦s jazz; la televisi¨®, rock dur¡±

La borrasca Filomena no ha pogut amb Andreu Buenafuente (Reus, 1965). Amb el plat¨® de Tres Cantos (Madrid), des d¡¯on cada nit emet el seu en Movistar+Late Motiv, sepultat sota pams de neu, el presentador, director, monologuista, productor, humorista, actor, locutor, escriptor... no ha deixat de presentar el programa. Ho ha fet des d¡¯un set improvisat en els estudis de Sant Just Desvern (Barcelona). ¡°?s tornar als or¨ªgens¡±, comenta, amb refer¨¨ncia a la seva experi¨¨ncia televisiva des de Catalunya.

Des que va comen?ar (gaireb¨¦) tot, amb la creaci¨® de la productora El Terrat, ja van tres d¨¨cades de rialles, ocurr¨¨ncies, ¨¨xits... i, segur, tamb¨¦ fracassos: ¡°Aquests 30 anys ens han servit per mirar enrere i veure l¡¯enorme volum de treball produ?t: centenars de produccions, bones, dolentes i desapercebudes¡±, assumeix. ¡°Per¨° el que toca ¨¦s fer una mitjana i relativitzar els fracassos i els ¨¨xits¡±. Sobretot, els ¨¨xits, que no ha de ser f¨¤cil. ¡°?s una ter¨¤pia molt bona. Per exemple, passar de fer un programa de r¨¤dio petit i divertit al m¨®n de la televisi¨® i convertir-te en un fenomen de masses ¨¦s molt fort i cal saber digerir-ho¡±.

Buenafuente va comen?ar fent r¨¤dio a Reus, als vuitanta; va passar a la SER, a R¨¤dio Barcelona; van comen?ar a arribar els premis Ondas; la seva cara se¡¯ns va comen?ar a fer familiar des que va apar¨¨ixer a la tele (el recordem amb Mikimoto a Persones humanes, a TV3, comentant les incoher¨¨ncies de la premsa); es va convertir en un cl¨¤ssic de l¡¯humor al canal p¨²blic catal¨¤; va passar a la televisi¨® a nivell estatal; va anar produint s¨¨ries i programes d¡¯entreteniment; es va instal¡¤lar en el format del late show, que li va encaixar com una seda... Fins i tot li hem vist el cul a la gala dels Goya.

En tots aquests camps, Buenafuente ha mantingut un segell, personal i intransferible. ¡°Per la meva part seria molt pretenci¨®s parlar de segell propi, per¨° si m¡¯ho dius tu, em quedo m¨¦s tranquil¡±, comenta, entre rialles. ¡°M¨¦s que un estil, jo crec que hem creat un h¨¤bitat en el qual els c¨°mics es poguessin desenvolupar. Hi havia c¨°mics, i molt bons, s¨ª, per¨° a?llats. Doncs vam crear un territori amb unes condicions laborals molt bones i amb aquesta bogeria, aquesta empenta, aquests ¨¤nims entre nosaltres... I ha acabat per convertir-se en una ind¨²stria¡±.

Fa 15 anys, el 2005, va traspassar televisivament els l¨ªmits de Catalunya per escampar aquest estil per tot Espanya. ¡°Va ser un desafiament. Notava al meu voltant un silenci, em feia l¡¯efecte que les dones se senyaven en veure¡¯m...¡±, recorda, amb un cert halo de misteri. ¡°I pensava el que tant es diu, que l¡¯humor catal¨¤ ¨¦s molt particular, molt angl¨¨s, a veure si no ens entendrien...¡±. Per¨° un amic seu argent¨ª li va treure la ximpleria: ¡°¡®Vost¨¨s es creuen que s¨®n extraterrestres, o qu¨¨?¡¯, em va dir, i la veritat ¨¦s que em va sortir el catal¨¤ que porto dins. No ten¨ªem por. F¨¨iem el programa a Barcelona i recordo que el primer dia em vaig sentir com obligat a advertir el p¨²blic del plat¨® que parlaria en castell¨¤¡±. Era el ¡°seu¡± p¨²blic i no ha ho deixat de ser-ho.

Per¨° malgrat el llargu¨ªssim i variad¨ªssim recorregut de Buenafuente pel m¨®n de la comunicaci¨® i del seu recent Premi Nacional de Televisi¨®, hi ha qui pensa que mai no ha deixat de ser un home de r¨¤dio. Potser, ell tamb¨¦ ho vegi aix¨ª: ¡°La r¨¤dio ¨¦s meravellosa, aut¨¨ntica, modesta. ?s com el jazz. La televisi¨® ¨¦s rock dur, una ind¨²stria enorme. La r¨¤dio ha estat com la columna vertebral en la meva carrera. Fa un mes, entrant als estudis de r¨¤dio, em vaig creuar amb Carles Francino. Doncs em va agafar un atac no de nost¨¤lgia sin¨® de felicitat: igual que quan vaig comen?ar jo a la r¨¤dio, als 80, all¨¤ estava Francino, un mestre, per a mi. Jo anava a fer un programa amb un amic, Berto. Qu¨¨ m¨¦s podia demanar?¡± ?s veritat, reconeix, que ara treballa m¨¦s que mai: t¨¦ el programa diari, el de r¨¤dio setmanal, la productora... ¡°Per aix¨° quan vaig a la r¨¤dio sento un alliberament, prenc un caf¨¨ amb els companys, fem broma... Ens divertim¡±.

Berto t¨¦ una cosa especial: ¡°Forma part de la hist¨°ria de la meva vida. No el vaig descobrir, estava m¨¦s que descobert, el vaig veure amb el seu grup humor¨ªstic, El cansancio, fa 15 anys, i la relaci¨® amb ell va ser molt s¨°lida des del principi. A hores d¡¯ara, la capacitat de sorpresa comen?a a quedar molt retallada, per¨° Berto em sorpr¨¨n cada setmana¡±. Revela Buenafuente que el secret est¨¤ que es fan gr¨¤cia, tal com es veu a la pantalla i s¡¯escolta per la r¨¤dio. ?s el clic que greixa aquesta m¨¤quina de l¡¯humor i que ha saltat amb tots els amics i col¡¤laboradors, des dels m¨¦s antics (Oriol Grau, Ferm¨ª Fern¨¤ndez, Toni Soler, Jordi ?vole...), fins als m¨¦s recents (Broncano, Cims, Coronas, Maldonado i companyia). I igual que han anat apareixent aquests humoristes, n¡¯apareixeran d¡¯altres, perqu¨¨ l¡¯equip de Buenafuente no para d¡¯¡°escanejar¡± l¡¯ofici: ¡°Aquesta recerca ¨¦s ingrata d¡¯explicar, bonica de viure i impossible de planificar¡±, diu. ¡°Hi ha una cosa m¨¤gica, de pell, de sentiment.¡± La f¨®rmula m¨¤gica de Buenafuente? ¡°Intento aplicar una frase de Pepe Rubianes: ¡®Val m¨¦s gaudir la vida que pensar-la¡¯¡±.

Aquest divendres es va estrenar oficialment al Teatre Coliseum de Barcelona L¡¯¨¨xit de la temporada, una obra de teatre amb qu¨¨ El Terrat celebra els seus 30 anys. ¡°?s un exercici de com administrar la nost¨¤lgia¡±, comenta Buenafuente. ¡°En lloc d¡¯encadenar gags i mon¨°legs, hem posat a hist¨°rics d¡¯El Terrat [S¨ªlvia Abril, David Fern¨¢ndez, Ferm¨ª Fern¨¢ndez, Oriol Grau, M¨°nica P¨¦rez, Jordi Rios, M¨°nica Macfer i Alba Florejachs] al servei d¡¯un text nou que han escrit dos joves cracs com Enric Cambray i Israel Sol¨¤ que barreja realitat i ficci¨®, posant els veterans en mans dels joves, com el cicle de la vida.¡±