Lli?ons de Trump

No cal c¨®rrer. El calibre de l¡¯esdeveniment exigeix no precipitar-se. Seran llargues i duradores les conseq¨¹¨¨ncies. Entretenir-se en comparacions banals t¨¦ poc sentit. Parlaments assaltats o tancats, uns per les turbes de dretes i d¡¯altres per les d¡¯esquerres; governs transgressors de la legalitat i fins i tot insurrectes; pa?sos dividits i comunitats pol¨ªtiques instal¡¤lades en realitats paral¡¤leles; democr¨¤cies degradades i constitucions vulnerades pels qui havien jurat guardar-les, s¨®n fen¨°mens que han ocorregut i segueixen passant a tot arreu. Trobar-hi les semblances t¨¦ tant valor cognitiu com subratllar-ne les difer¨¨ncies, i sovint no es fa per motius decents de millorar el nostre coneixement sin¨® per esp¨²ries motivacions propagand¨ªstiques.

La presid¨¨ncia trumpista defineix un moment de canvi. No ¨¦s casualitat que a Trump se l¡¯hagi endut electoralment la pand¨¨mia. Tots dos pertanyen a un mateix paquet hist¨°ric en qu¨¨ es tanca un passat i es defineix un futur del qual desconeixem gaireb¨¦ tot, una ¨¨poca nova caracteritzada per la incertesa. Entendre com hem arribat fins aqu¨ª ¨¦s imprescindible per orientar-nos. Farem b¨¦ si fugim de la banalitat comparativa i intentem treure les lli?ons de Trump que ens proporciona una observaci¨® atenta del fenomen, dels seus efectes i de la prova de tensi¨® a la qual ha sotm¨¨s la democr¨¤cia pretesament mod¨¨lica que han estat els Estats Units fins ara.

La primera lli?¨® que es pot deduir d¡¯aquesta experi¨¨ncia, com sol succeir amb tants esdeveniments i personatges pol¨ªtics, ¨¦s que Trump no ¨¦s la causa sin¨® l¡¯efecte. Trump va servir al partit republic¨¤ per a la tasca excepcional de v¨¨ncer Hillary Clinton, potser el millor curr¨ªculum pol¨ªtic i diplom¨¤tic de tot l¡¯establishment de Washington i la primera dona que va poder arribar a la Casa Blanca. Tamb¨¦ per revertir el llegat progressista dels vuit anys de Barack Obama. I sobretot, per omplir els tribunals de jutges conservadors fins a aconseguir al Suprem una majoria imbatible i excepcional de sis vots republicans enfront de tres dem¨°crates, que marca la dist¨¤ncia m¨¤xima entre l¡¯opini¨® p¨²blica i el poder judicial de l¡¯¨²ltim segle.

El fet transcendental ¨¦s que la persona designada per a aquestes tasques per la dreta nord-americana, la que millor va poder complir amb la missi¨® encomanada, fos alg¨² tan menyspreable com Donald Trump. Tractant-se del partit republic¨¤, l¡¯arc moral de la hist¨°ria no tendeix cap a la just¨ªcia, com diu la frase c¨¨lebre de Martin Luther King, sin¨® cap a la corrupci¨®, la dictadura i la viol¨¨ncia. Aix¨ª ha gosat Donald Trump declarar-se a si mateix sense enrojolar-se el millor president de la hist¨°ria amb l¡¯excepci¨® d¡¯Abraham Lincoln, el pitjor aprofitant l¡¯ombra del millor.

Trump supera Sarah Palin, que va avan?ar les idees del Tea Party a les eleccions del 2007. Sarah Palin tamb¨¦ supera George W. Bush, un bon tipus manipulat pels neocons a la vista dels successos posteriors a la seva presid¨¨ncia. Una excepci¨®: George W. Bush no ¨¦s pitjor que Newt Gingrich, el l¨ªder republic¨¤ que va intentar destituir Bill Clinton, per¨° ara ha donat suport a Trump. Per¨° s¨ª que ¨¦s pitjor que els seus dos predecessors, el seu pare, George H. W. Bush, per a molts el millor president republic¨¤ des d¡¯Eisenhower, i que Ronald Reagan, l¡¯actor de Hollywood ara tan respectat per mer contrast, per¨° en molts aspectes, juntament amb Margaret Thatcher, el punt d¡¯origen de tots aquests mals.

El terratr¨¨mol, per tant, t¨¦ el seu epicentre en el partit republic¨¤. ?s una deriva de llarg al¨¨, que acaba amb ¡°una abdicaci¨® col¡¤lectiva, la transfer¨¨ncia de l¡¯autoritat a un l¨ªder que amena?a la democr¨¤cia¡±, segons han explicat amb detall Steven Levitsky i Daniel Ziblatt (C¨®mo mueren las democracias, Ariel). Aquesta ren¨²ncia d¡¯un partit hist¨°ric a la seva pr¨°pia ¨¤nima es deu a ¡°la creen?a err¨°nia que ¨¦s possible controlar o domar una persona autorit¨¤ria¡± i a la ¡°conniv¨¨ncia ideol¨°gica¡± que permet arraconar els principis i coincidir amb programes impresentables en nom de v¨¨ncer l¡¯alternativa gr¨¤cies al partidisme negatiu, que es defineix no pel seu programa sin¨® pel rebuig al de l¡¯adversari.

Levitsky i Ziblatt defineixen molt b¨¦ la personalitat de l¡¯aut¨°crata, pel seu ¡°feble comprom¨ªs amb les regles democr¨¤tiques de joc¡±, el seu rebuig de tota ¡°legitimitat als adversaris¡±, la seva ¡°toler¨¤ncia cap a la viol¨¨ncia¡± i la ¡°predisposici¨® a restringir les llibertats civils dels rivals i dels cr¨ªtics¡±. L¡¯aut¨°crata vulnera sistem¨¤ticament les regles no escrites de comportament liberal, a les quals els dos polit¨°legs anomenen els guarda-rails de seguretat de la democr¨¤cia, per¨° el que converteix en perillosa aquesta vulneraci¨® ¨¦s que siguin tots els pol¨ªtics i especialment els governants els que s¡¯instal¡¤lin en aquesta actitud destructiva. El primer guarda-rail ¨¦s la toler¨¤ncia m¨²tua, per la qual acceptem que els nostres adversaris tenen dret a existir, a competir pel poder i a governar. El segon ¨¦s la contenci¨® institucional, que aconsella ¡°refrenar-se a l¡¯hora d¡¯exercir un dret legal¡± davant d¡¯una decisi¨® que no respecti l¡¯esperit de la llei, tot i que s¡¯atengui a la seva literalitat.

Tot aix¨° no ens ¨¦s gens estrany. El trumpisme ve de lluny per¨° tamb¨¦ est¨¤ instal¡¤lat entre nosaltres i des de fa molts anys. A Catalunya, ¨¦s clar, per¨° tamb¨¦ en el conjunt d¡¯Espanya. No n¡¯hi va haver o va ser irrellevant en la transici¨®. I si la democr¨¤cia es va degradar, va ser perqu¨¨ van comen?ar a fallar els guarda-rails, de manera que uns i altres van encoratjar les reaccions autorit¨¤ries. A dreta i a esquerra. Nacionalistes i antinacionalistes, d¡¯una banda i de l¡¯altre, en favor i en contra de la independ¨¨ncia. Trump ¨¦s nom¨¦s la traca final. No sabem encara si d¡¯un final de festa horrible o d¡¯una inauguraci¨® encara m¨¦s autorit¨¤ria.