De tornada a Gr?nholm

El maig del 2003 es va estrenar El m¨¨tode Gr?nholm, de Jordi Galceran i dirigida per Sergi Belbel, a la sala Tallers del TNC de Barcelona. Al cap de poques setmanes, els quatre int¨¨rprets (Jordi Boixaderas, Roser Batalla, Llu¨ªs Soler i Jordi D¨ªaz) van passar al teatre Poliorama de les Rambles, on s¡¯estarien tres temporades. Belbel va encunyar una precisa definici¨®: ¡°Al teatre hi ha fracassos, aventures, ¨¨xits i fen¨°mens. El m¨¨tode Gr?nholm entra en aquesta ¨²ltima categoria¡±. En la meva cr¨ªtica de llavors vaig dir una altra frase que tampoc no estava malament: ¡°Si jo tingu¨¦s pasta, la ficava en aquesta funci¨®, perqu¨¨ donar¨¤ un munt de diners¡±. Ll¨¤stima que no pogu¨¦s fer realitat el meu desig. Facin comptes: Gr?nholm acaba de tornar al Poliorama a finals del 2020, dirigida una altra vegada per Belbel, i amb un nou elenc, tamb¨¦ triat pel director, com passa des d'aleshores per desig de Galceran. Aquest ¨¦s el nou i no menys formidable repartiment: Enric Cambray, Marc Rodr¨ªguez, Mar Ulldemolins i David Verdaguer.

Des del 2003, entre les vegades que he vist la funci¨® i les que he anotat aqu¨ª i all¨¤, necessitaria mig diari per fer el compte. Vaig a l'essencial. El 2004, al Marquina madrileny, es va fer l'obra en castell¨¤ a les ordres de Tamzin Townsend, amb un altre repartiment notable. El mameti¨¤ Carlos Hip¨®lito s¡¯ho va ficar a la butxaca. I igualment poderosos van estar Cristina Marcos, Jorge Bosch i Jorge Roelas. ¡°Qu¨¨ se n¡¯ha fet, d'ell?¡±, li pregunto a Galceran. M'explica: ¡°Un actor molt bo que va deixar l'escena. Va escriure dues com¨¨dies, en va estrenar una, per¨° no van acabar d'arrencar¡±.

Coincideixo amb Galceran que Gr?nholm ¡°¨¦s una m¨¤quina que misteriosament continua funcionant¡±. L'¨²nica escena que em resulta una mica llarga ¨¦s la de les disfresses. ¡°Potser ¨¦s la que, per alguna ra¨®, coneixes m¨¦s¡±, diu. I assenyala que potser tant el repartiment com el p¨²blic siguin m¨¦s joves. ¡°I el p¨²blic per aix¨° riu amb m¨¦s for?a¡±. Li dic: ¡°Per a mi, el text ¨¦s el mateix i l'elenc continua tenint molta for?a¡±. Galceran: ¡°Hi ha gags nous, o iguals per¨° explicats d'altres maneres. ?s clar que, agradant a tots molt, l'he vist tantes vegades que per a mi, en catal¨¤, nom¨¦s em passa pel cap el primer repartiment, per all¨° que qui pega davant pega dues voltes¡±. Tamb¨¦ recalca, s¨¤viament, que el repartiment actual al Poliorama agrada molt perqu¨¨ s¨®n m¨¦s joves: ¡°Em sembla que tenen les edats dels personatges: els executius que lluiten per obrir-se cam¨ª. Lluiten amb ferocitat. I, com el p¨²blic, ho entenen tot perfectament¡±.

Galceran em recorda que a Madrid van tornar a fer-la, al Cofidis Alc¨¢zar i a l'Infanta Isabel. ¡°Amb Luis Merlo, Marta Belenguer, Vicente Romero i Jorge Bosch, que havia passat del Marquina. Ens va tombar la pand¨¨mia. Potser tornem a Madrid al febrer o al mar?¡±. Galceran em va explicar alguns problemes anglosaxons. Mike Nichols es disposava a dirigir-la i va morir dos dies abans de fer la primera lectura. A Los Angeles hi va haver una producci¨®, per¨° no va passar a Nova York. Despr¨¦s es va fer a Londres. ¡°Es va estrenar al Menier Chocolate Factory. El nostre padr¨ª era Sam Mendes, amic del director. Els actors eren bon¨ªssims, per¨° a la cr¨ªtica no li va agradar l'escena del transsexual. Van escriure que all¨° no era acceptable. A la dona de Mendes tampoc li agradava. I no hi va haver manera que molts s'arrisquessin a portar-la a un teatre m¨¦s comercial. O sigui, que no vam poder tenir cr¨ªtiques¡±. El dramaturg m'assenyala que la com¨¨dia va tornar al Poliorama per la insist¨¨ncia de Toni Albadalejo, el fact¨°tum d'Anexa. ¡°Ara fa uns 14 anys que no es muntava a Barcelona¡±, em diu. I estic d'acord amb Galceran que el repartiment catal¨¤ actual ¨¦s molt bo. Marc Rodr¨ªguez, amb un perfil entre ingenu i emprenyat, est¨¤ impecable en aquest registre inesperat. I Mar Ulldemolins t¨¦ perill com una agent de MI6. Enric Cambray no es passa un p¨¨l. I David Verdaguer t¨¦ un costat d'humanitat i un altre implacable. O ens ho imaginem?

Jordi Galceran i el productor Jaume Buix¨® van posar en escena Los asquerosos, adaptaci¨® de la novel¡¤la de Santiago Lorenzo, que s'ha estrenat al Teatro Espa?ol, a Madrid, amb el fenomenal Miguel Rell¨¢n i el bon t¨¤ndem de Secun de la Rosa, dirigida per David Serrano, fins al 24 de gener i despr¨¦s gira. I Galceran t¨¦ en marxa una altra obra nova. ¡°Li estic donant els ¨²ltims retocs. ?s la hist¨°ria de quatre noies que se la juguen pujant una muntanya. Encara que no ho sembli, ¨¦s una com¨¨dia amable. Es diu Las alpinisas. No vull estrenar fins que passi la pand¨¨mia¡±.

Xerrant, ens adonem que Gr?nholm ja t¨¦ gaireb¨¦ 20 anys. Va tornar al castell¨¤ en el Marquina, amb Juan Codina, Francesc Albiol, Toni Acosta i Rafael Castej¨®n, el 2010. I en munt de places. A Moscou, 15 anys. A Alemanya, de 10 a 12 anys. A la sortida, escolto a una parella madura que diu: ¡°Hi ha gent jove que l'ha de veure¡±. Galceran somriu, orgull¨®s, humil, feli?.