Quinze anys despr¨¦s

Per a sorpresa de molts, i amb nom¨¦s dues excepcions, els signants d'un manifest fet p¨²blic el juny del 2005, i que un any despr¨¦s va donar origen al partit Ciutadans, han ratificat les idees b¨¤siques que van exposar llavors i han considerat que aquest partit ¨¦s qui millor les continua defensant.

Per qu¨¨ es van produir aquestes sorpreses? Potser perqu¨¨ alguns d'aquests signants ¡ªentre els quals em compto¡ª havien discrepat en p¨²blic de l'aplicaci¨® d'aquestes idees per part de la direcci¨® d¡¯aquest partit i, en conseq¨¹¨¨ncia, a alguns no els cap al cap que, malgrat aix¨°, en el seu comunicat de la setmana passada, aquests signants manifestessin que Ciutadans continuava sent un partit ¨²til i necessari per assegurar la imprescindible estabilitat en la pol¨ªtica espanyola i catalana.

El pacte del fam¨®s tripartit, amb la intenci¨® primordial d¡¯aprovar un nou Estatut, va donar lloc a aquesta etapa negra anomenada proc¨¦s

Molts acostumen a confondre la cr¨ªtica de certs errors amb la tra?ci¨®, i la discrep¨¤ncia parcial amb el rebuig total. Aix¨° ha succe?t a l'interior de Ciutadans i succeeix en tots els partits: qui no est¨¤ amb mi est¨¤ contra mi o qui es mou no surt a la foto. Tanmateix, el que hauria de ser normal entre persones amb llibertat de criteri hauria de ser que en atorgar el vot a un partit no sigui necessari compartir la totalitat de les seves decisions pol¨ªtiques. Simplement n'hi hauria d'haver prou amb la coincid¨¨ncia amb les seves directrius b¨¤siques, veure el paper que pugui exercir en la conjuntura actual i, finalment, les seves probables aliances amb altres forces despr¨¦s de les eleccions.

Aix¨° ¨¦s, em sembla, el que han considerat els meus companys de fatigues en els temps inicials de Ciutadans en firmar el recent comunicat i, en tot cas, aquesta ¨¦s la meva posici¨®. Despr¨¦s de m¨¦s de quinze anys d'aquell manifest, i veient el panorama catal¨¤, hi ha encara m¨¦s arguments per considerar adequades les idees i propostes de Ciutadans. S¡¯ha de recordar el que ens va motivar a emprendre aquella estranya aventura: el pacte de govern a Catalunya del PSC amb ERC i Iniciativa ¡ªel fam¨®s tripartit¡ª amb la intenci¨® primordial, i gaireb¨¦ ¨²nica, d¡¯aprovar un nou Estatut, ¨°bvia trampa, tal com despr¨¦s s'ha vist, que va donar lloc amb el pas del temps a aquesta etapa negra anomenada proc¨¦s.

Des d'aleshores, la situaci¨® pol¨ªtica ha canviat, en part a pitjor i en part a millor. A pitjor perqu¨¨ si es repeteix, com sembla ser la intenci¨® inconfessada dels socialistes, un altre pacte a qu¨¨ continuen obstinats en anomenar d'esquerres, a la manera que tamb¨¦ es denomina d'esquerres el govern de Pedro S¨¢nchez, el trio de partits catalans que poden formar govern mostra molts m¨¦s riscos que aleshores.

Primer, perqu¨¨ IC, encara que una mica tenyit de nacionalisme identitari, era un partit, com van demostrar els seus dirigents parlamentaris, fins i tot el setembre i l'octubre de 2017, frontalment oposat a la secessi¨® i, a m¨¦s, de car¨¤cter no populista. Qui ocupa avui aquest lloc s¨®n els comuns, representants de Podem a Catalunya i que es mostren ambigus en molts aspectes per¨°, en especial, en el de la secessi¨®. Segon, perqu¨¨ Podem est¨¤ coalitzat amb el PSOE en el Govern central i els comuns en s¨®n una pe?a important: Castells com a ministre i, especialment, Assens com a portaveu parlamentari. Per tant, per mantenir aquests dos febles governs les cessions m¨²tues, tan perilloses, serien constants.

Una part de la societat catalana ha pres consci¨¨ncia del mal que est¨¤ causant el proc¨¦s, de la decad¨¨ncia econ¨°mica de Catalunya i dels enganys dels dirigents independentistes

Per¨° la situaci¨® tamb¨¦ ¨¦s millor perqu¨¨ en els ¨²ltims 15 anys la societat catalana ha canviat. Una part d'aquesta s'ha fanatitzat amb l'esquer de la independ¨¨ncia per¨° una altra ha pres consci¨¨ncia del mal que est¨¤ causant el proc¨¦s, de la decad¨¨ncia econ¨°mica de Catalunya, dels enganys dels dirigents independentistes i del rebuig dels altres estats de la Uni¨® Europea i del m¨®n. La independ¨¨ncia no nom¨¦s ¨¦s un somni impossible, sin¨® que el cam¨ª empr¨¨s per arribar-hi ja ha resultat summament perjudicial.

Per aix¨° els antics signants del Manifest del 2005 s'han posat f¨¤cilment d'acord: el proc¨¦s no ha acabat i ¨¦s urgent posar-li fi, no prolongar-lo amb martingales que no condueixen a resoldre el problema. El secessionisme no far¨¤ marxa enrere per si mateix, sin¨® que se l¡¯ha d'obligar a rectificar. Del que es tracta, en conseq¨¹¨¨ncia, ¨¦s de buscar la uni¨® parlament¨¤ria de les forces pol¨ªtiques unionistes que s¨¤piguen frenar aquest insensat proc¨¦s i tornin la normalitat a Catalunya. Despr¨¦s de quinze anys, el paper de Ciutadans continua sent decisiu.