Qui est¨¤ m¨¦s boig al ral¡¤li Dakar?

El ral¡¤li Dakar enamora. Quan el vius i el pateixes, enganxa. ?s aquesta sensaci¨® de jugar-se-la, de sobreviure a un dia i a l¡¯altre, de sobreposar-se a les dificultats. Aquesta percepci¨® d¡¯orgull propi pel que un ha estat capa? de suportar.

Parlem de quil¨°metres i quil¨°metres de conducci¨®. Parlem d¡¯esbrinar per on pret¨¦n portar-te el llibre de ruta. De perdre¡¯s i retrobar el cam¨ª. Per¨° tamb¨¦ de dormir poc i de mala manera. De menjar el que et posen al plat. Parlem de fer una dutxa sovint amb aigua freda. Tot aquest patiment, dia rere dia, t¡¯enforteix. I et fa demanar m¨¦s. Ni que sigui un cop a l¡¯any. Els passa als amateurs i als professionals.

I tots saben el risc que hi corren. Perqu¨¨ no hi ha Dakar que es lliure d¡¯acomiadar a alg¨². Aquest del 2021 va ser el darrer per al franc¨¨s Pierre Cherpin, un empresari de 52 anys que ja havia participat tres cops a la cursa. Per¨° en volia m¨¦s.

Els accidents els pateixen igualment els aficionats i els esportistes d¡¯elit. Tots, no importa la formaci¨® o la vocaci¨®, cometen habitualment els mateixos errors. Voler seguir, resistir, que la duresa de la cursa no pugui guanyar l¡¯orgull propi. I ah¨ª, en aquesta presa de decisions clau, ¨¦s quan quasi sempre ¨¦s la cursa la que guanya el pilot.

Ho van viure aquest any dos dels corredors en moto que aspiraven a guanyar el Dakar: el xil¨¨ Cornejo i el valenci¨¤ Barreda. Tots dos van tenir un accident i van picar amb el cap a terra. Tots dos van perdre la consci¨¨ncia uns moments, van tornar a pujar a la moto i van seguir donant gas a fons. Fins al final de l¡¯especial cronometrada. A Cornejo l¡¯esperaven els metges de la competici¨® un cop acabada l¡¯etapa per fer-li un examen. I en veure que tenia un bony al cap (tot i portar casc) el van enviar a l¡¯hospital i tamb¨¦ el van for?ar a abandonar la cursa. Cornejo, que era el l¨ªder de la classificaci¨®, els va fer cas. Emprenyat, per¨° tamb¨¦ acollonit per la possibilitat de patir un vessament cerebral.

Barreda, en canvi, no va parlar massa de la caiguda que havia tingut un dia abans. Pr¨¤cticament no s¡¯havia enterat ning¨² que havia estat inconscient durant una estona, aix¨ª que va voler estalviar-se el que considerava un tr¨¤mit: la inspecci¨® m¨¨dica despr¨¦s d¡¯un trauma cranial. Va assumir el risc. Un risc com tants altres al seu historial, degu¨¦ pensar; com c¨®rrer amb els lligaments del canell trencats o amb dos costelles fracturades. Per¨°, dos dies m¨¦s tard, es quedava tirat sense combustible enmig de l¡¯especial del dia, la pen¨²ltima del Dakar 2021. No havia estat un error de c¨¤lcul, sin¨® una falla cerebral. Les seves neurones no funcionaven amb propietat. Barreda competia a tota velocitat sense saber ben b¨¦ qu¨¨ feia, tan perdut que ni es va fixar que havia d¡¯omplir el dip¨°sit de la seva Honda. Conseq¨¹¨¨ncies d¡¯una caiguda perillosa 48 hores abans que mai hauria d¡¯haver passat desapercebuda. Per¨°, a qui hem de culpar? Segurament, a l¡¯esportista mateix.

Qui ¨¦s m¨¦s responsable, el que treu pit de dissenyar una cursa tan complexa que almenys un 30% dels participants no pot acabar-la? O el pilot que intenta amagar que no es troba b¨¦ abans de comen?ar una especial de 500 quil¨°metres? Qui est¨¤ m¨¦s boig al Dakar, qui es trenca el cap fent cada dia una navegaci¨® m¨¦s enrevessada i posa m¨¦s de 200 vehicles per camins amb roques i trampes? O qui intenta arribar a la meta amb un traumatisme cranial?

Al Dakar l¡¯¨¨pica mana. Per¨° no pot ser que el drama hagi de dominar sempre el relat.