El recordarem, aquest planeta

Desconec si Juan Mars¨¦ sabia que compartia aniversari, el mateix dia del mateix mes, el 8 de gener, amb Leonardo Sciascia, l¡¯escriptor sicili¨¤ de qui aquest mes es compleix el centenari de naixement, el 1921. No s¨¦ tampoc si el barcelon¨ª reposa a sota o darrere d¡¯una l¨¤pida amb epitafi, nom¨¦s s¨¦ que el recordatori de funeral resava: ?Gr¨¤cies i fins aviat?. Sciascia va voler reposar escudat per un epitafi que va escollir a consci¨¨ncia. Resa aix¨ª al cementiri del seu poble natal, Racalmuto: ¡°Ce ne ricorderemo, di questo pianeta¡± (El recordarem, aquest planeta). Doncs s¨ª, Sciascia, s¨ª. Ja ho pots ben dir.

El que semblava un enigma el 1989, quan l¡¯escriptor itali¨¤ va morir fa trenta-dos anys (els far¨¤ el 20 de novembre, una altra data memorable entre nosaltres), ara no ho sembla tant. Imagino els ve?ns de Racamulto i els seus molts lectors, estudiosos tamb¨¦, visitant-lo al cementiri, alguns ben sorpresos per l¡¯¨²ltima salutaci¨® de Sciascia per sempre des d¡¯aleshores: ?El recordarem, aquest planeta?. Carburo que el desconcert d¡¯uns i d¡¯altres deu haver anat minvant cada d¨¨cada, fins i tot cada cinc anys, fins llegir-lo avui com una anticipaci¨® precisa, encertada, fin¨ªssima.

Un escriptor que va al gra no construeix imatges sense fonament. ?s breu i sobri, descarnat i auster

El planeta. Vaja, home. El virus de la punyeta, planetari des de fa un any. L¡¯assassinat del clima i del paisatge que perpetrem amb fru?ci¨® planet¨¤ria i la corresponent hipocresia conven?uda dels seus drets. El que mengem en qualsevol lloc del planeta, si ¨¦s que tenim la sort de menjar, cosa que no pot dir tothom, ni tan sols tota la gent del teu carrer. El que guanyem per sustentar-nos, que no tinc a m¨¤ la xifra de persones del planeta que no es pot dir ni que es guanyin la vida ni que tinguin un sou. La mala sort que tens si ets dona i de ra?a negra i d¡¯altres ¨¨tnies tamb¨¦ vilipendiades en tants llocs del planeta, comen?ant per la (encara) pot¨¨ncia mundial d¡¯Occident i de l¡¯altra, no en sabem res. Com que no vull deixar-me ning¨², cosa molt mal vista, confio en vost¨¨s i compto que entre tots sumem els mals del m¨®n, abans de saltar per la finestra.

I abans de saltar per la finestra, recordin que Sciascia ho va deixar escrit en futur: ?El recordarem, aquest planeta?. Hi ha futur.

No va pensar la frase a les bones per quedar-se tan ample. L¡¯autor de Sic¨ªlia com a met¨¤fora i El cas Moro ¨Cdisseccions justes i precises, la primera de l¡¯extensi¨® del model de la m¨¤fia siciliana per tot el planeta i la segona sobre com va morir el cap de govern Aldo Moro, segrestat per les Brigades Roges¡ªno es quedava mai tan ample. Havia estat professor de prim¨¤ria al seu poble (despr¨¦s de la guerra, de 1949 a 1957) i va participar ¨¤rduament en el debat col¡¤lectiu en els papers italians durant d¨¨cades. L¡¯autor d¡¯El mar color de vi i de Todo modo no es quedava mai tan ample per res.

Escriptor que sempre va al gra, tampoc no construeix imatges sense fonament. ?s breu i sobri, descarnat i auster. ?Qu¨¨ va voler deixar dit en pedra per a tota l¡¯eternitat? A mi em sona a advert¨¨ncia f¨²nebre, com que recordarem el planeta com un mal assumpte. Per¨°, tot i aix¨ª, cont¨¦ un futur. El planeta pot acabar com el rosari de l¡¯aurora i rebentar, topar de morros amb si mateix, ho sabem, d¡¯acord. Llavors, ?qui el recordar¨¤? I, si m¡¯ho permeten, ?des d¡¯on recordarem el planeta, els morts?

Potser el seu epitafi es refereix al m¨¦s enll¨¤ per continuar molestant uns i d¡¯altres, els moderns i els mafiosos

Sciascia no era uf¨°leg precisament. Lliure i inconformista, l¨²cid i cr¨ªtic despietat del seu temps, va ser un il¡¤lustrat del segle XX i tamb¨¦ un home d¡¯acci¨® pol¨ªtica. Va passar per gaireb¨¦ totes les gradacions de l¡¯esquerra italiana, que ¨¦s molta esquerra o aix¨ª s¡¯ha volgut veure a si mateixa durant d¨¨cades fins arribar al no-res actual: socialisme democr¨¤tic, marxisme moderat, radicalisme liberal, garantisme (espec¨ªficament itali¨¤) i socialdemocr¨¤cia. Va ser her¨¨tic, doncs, m¨¦s que una estona i prou. Potser es referia al M¨¦s Enll¨¤ per continuar molestant uns i d¡¯altres, els moderns i els mafiosos.

Matteo Collura ha investigat la cosa a fons i va regirar els papers familiars fins que va trobar un escrit de pr¨°pia m¨¤ que ho explica i raona. Sciascia ha pensat diversos epitafis per¨° al final decideix ¡°fer-me escriure a la tomba una cosa menys personal i m¨¦s amena, aquesta frase de Villiers d¡¯Isle-Adam, precisament: ¡®El recordarem, aquest planeta¡¯. I amb ella participo en l¡¯aposta de Pascal [sobre l¡¯exist¨¨ncia de D¨¦u] i adverteixo que una certa atenci¨®, aquesta terra, aquesta vida, la mereixen ?. El futur passa per aqu¨ª.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.