Debilitat per les urnes

¡°Govern, Parlament, president, posin les urnes¡± va clamar Carme Forcadell l¡¯Onze de Setembre (2014). I Artur Mas les va posar el 9 de novembre posterior sense car¨¤cter vinculant. Eren les urnes per a la consulta per la independ¨¨ncia de Catalunya. El final d¡¯un eufem¨ªstic proc¨¦s participatiu apuntat pel ¡°Pacte per la Llibertat¡± subscrit com a acord de la investidura de dos anys abans. El provocat per uns resultats que li van restar dotze escons i cent mil vots a CiU perqu¨¨ alguns dels seus ¡°influencers¡± havien suggerit al l¨ªder que aquell era el moment d¡¯arrasar. Ell s¡¯ho va creure, va apar¨¨ixer als cartells com Mois¨¨s manat separar les aig¨¹es del mar Roig i l¡¯esperit b¨ªblic el va castigar negant-li l¡¯entrada a la terra promesa i assenyalant-lo com el faedor d¡¯errors posteriors. En el seu propi argot mariner, la br¨²ixola no li va marcar el rumb a ?taca com pretenia. Potser perqu¨¨ no va recordar que a l¡¯inici del seu poema musical, Llu¨ªs Llach adverteix que per arribar-hi no s¡¯ha de for?ar la travessia. ¡°Has de pregar que el cam¨ª sigui llarg, que siguis vell quan fondegis l'illa¡±. Un contrast marcat amb aquells que van comen?ar a corejar presses. Mals navegants.

Aquelles urnes simb¨°liques van costar condemna judicial per desobedi¨¨ncia a Artur Mas, per¨° tamb¨¦ a Joana Ortega, Irene Rigau i Quico Homs. El judici, que es veuria el febrer del fat¨ªdic 2017, havia estat precedit per les eleccions de setembre del 2015. Impulsades com a plebiscit¨¤ries per falta d¡¯aval legal al refer¨¨ndum pret¨¨s, es va for?ar la coalici¨® de Junts pel S¨ª amb l¡¯Esquerra Republicana d'Oriol Junqueras i el suport incondicional d¡¯?mnium i l¡¯Assamblea, convertint en diputades Muriel Casals i Carme Forcadell, que seria elegida presidenta del Parlament. Van congregar m¨¦s de un mili¨® sis-cents mil sufragis per¨° no van assolir prou majoria. Una llarga i dura negociaci¨® amb les CUP, esgotant fins i tot el temps de descompte per acabar cedint a favor d¡¯un altre candidat a president perqu¨¨ per als anticapitalistes Mas havia estat el l¨ªder de les retallades i el capdavanter de l¡¯austeritat a la qual els grans poders f¨¤ctics havien obligat per superar la greu crisi financera. Es podria haver deixat transc¨®rrer el termini i que el mecanisme legal actu¨¦s per convocar-se nous comicis per¨° ¡°el que les urnes no ens van donar s¡¯ha corregit a trav¨¦s de les negociacions¡± segons el mateix Mas. I aix¨ª va ser com va passar de l¡¯ast¨²cia a la paperera de la hist¨°ria.

All¨¤ es congela la cronologia de l¡¯¨²ltima vegada que un president de la Generalitat va convocar unes eleccions legals i democr¨¤tiques, sense tatxa ni retret perqu¨¨ es volia emprendre el llarg i tortu¨®s viatge cap a la independ¨¨ncia. Va venir Carles Puigdemont, que amb la ressaca de l¡¯1-O dels disgustos, va triar la confrontaci¨® en el segon del match point. Ho podria haver evitat. Hores abans semblava conven?ut que la sortida del mal pas eren les urnes. Les cr¨°niques diuen que ERC el va amena?ar de titllar-lo de tra?dor. El pitjor per a un patriota. Es va declarar fuga?ment la independ¨¨ncia, el govern espanyol va imposar el 155 i Rajoy, com el comandant cub¨¤ del son, va acabar amb la diversi¨® i va manar votar.

Quim Torra va agafar el relleu al capdavant d¡¯un executiu marcat per companys tristament absents i ell mateix es va considerar un vicari que va acabar prenent-li el pols al c¨¤rrec portat per la seva benintencionada voluntat de servei p¨²blic durant la primera part de la pand¨¨mia. Massa tard. Ara fa un any, disgustat amb tanta deslleialtat al seu voltant, va donar per esgotada la legislatura. Sabia que podia ser inhabilitat per desobedi¨¨ncia en negar-se a retirar la famosa pancarta del balc¨® de la Generalitat. No li va servir de res fer-ho tard i malament. La Junta Electoral havia iniciat un proc¨¦s que l¡¯enviaria a casa uns mesos despr¨¦s sense que abans firm¨¦s el decret dissolent la legislatura. Diuen que va obeir a un acord amb Puigdemont a Cotlliure, davant la tomba de Machado, quan ¡°est¨¢ el sol en el ocaso. Suena el eco de mi paso, ?eres t¨²? Ya te esperaba. ?No eras t¨² a quien yo buscaba?¡±

Si realment volien guanyar temps ho van aconseguir. Tant, que va entrar en vigor el procediment legal. I ara que ten¨ªem cita per al dia de Sant Valent¨ª, la pand¨¨mia aconsella una altra demora judicialitzada. El bloc independentista, imbu?t per l¡¯efecte Illa, contraataca assenyalant al govern espanyol amb un 155 encobert quan curiosament si exist¨ªs aquell esperit i a partir de l¡¯experi¨¨ncia respondr¨ªem davant de les urnes abans del que desitjarien els qui tant les reclamen.

Aquests s¨®n els fets crus que poden no agradar per¨° que s¨®n all¨¤, matisables per¨° tossuts, per explicar que, podent, cap dels tres ¨²ltims presidents va posar les urnes tenint l¡¯oportunitat legal i democr¨¤tica de fer-ho. I aix¨ª hem consumit cinc anys i quatre mesos.